L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha rebaixat a la meitat l’aportació que exigirà, juntament amb l’Ajuntament, al soci privat que s’incorpori a Habitatge Metròpolis Barcelona, l’empresa mixta que ha de construir 4.500 habitatges de protecció oficial de lloguer en la pròxima dècada. Quan es va fer l’anunci de la creació de la societat, l’AMB va informar que l’operador privat hauria d’invertir uns 200 milions d’euros, una xifra que després igualarien les administracions públiques per arribar a un total de 400 milions.
Fonts de l’AMB han justificat aquesta rebaixa assegurant que els projectes “evolucionen” i que la xifra que es va donar durant la presentació d’HMB, a finals de març del 2018, s’ha anat ajustant amb el pas del temps a les necessitats del projecte. En aquell moment, la responsable del Servei Econòmic i Financer de l’Oficina de Gerència de l’AMB, Begoña Antonell, i el coordinador general, Eduard Saurina, van posar sobre la taula la xifra de 200 milions i van assegurar que havien fet “consultes de mercat” i que hi havia empreses interessades.
[r:1]
Les mateixes fonts expliquen que el cost estimat de la consutrcció dels 4.500 habitatges és “d’entre 400 i 450 milions d’euros”, xifra que es concretarà en funció dels costos de construcció i “independentment de la forma de finançar-los”. Per tant, es tractaria d’un canvi de plantejament que passaria de construir exclusivament amb recursos propis a fer-ho també amb finançament extern –a través d’entitats bancàries–, amb el consegüent pagament d’interessos.
Per la seva banda, l’Ajuntament es remet a la roda de premsa que van fer el passat mes de desembre el regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, i el gerent de l’àrea, Javier Burón, quan es van limitar a dir que HMB buscava un soci amb capacitat per “fer una aportació important”, però no van donar dades concretes més enllà dels 12 milions que l’empresa guanyadora haurà de fer com a aportació inicial per entrar a la societat mixta. Per la resta de fases, simplement van assegurar que les administracions públiques igualarien l’oferta que fes la promotora guanyadora.
Plec de condicions
En canvi, el plec de condicions que ha publicat aquest 31 de gener l’entitat metropolitana només preveu una aportació màxima de 104 milions per l’empresa que guanyi el concurs, pràcticament la meitat del que s’havia dit, i per tant també limita la contribució de l’AMB i l’Ajuntament. Malgrat aquesta reducció considerable, la societat mixta encara té com a objectiu construir els mateixos 4.500 habitatges, tot i que en lloc del termini inicial de vuit anys ara serà en 10. D’aquests, 2.250 es construiran a Barcelona i els 2.250 restants es promouran a l’àrea metropolitana.
Les bases del concurs estipulen que l’aportació inicial serà de 24 milions, 12 dels quals corresponen al soci privat i la resta se la reparteixen a mitges entre l’AMB i l’Ajuntament. A partir d’aquí hi ha tres fases més contemplen una inversió mínima de 92 milions (també a repartir al 50% entre administracions públiques i empresa privada) i un màxim de 184 milions, que farien un total de 208 milions. La xifra final dependrà de l’oferta que presenti la promotora interessada en participar en Habitatge Metròpolis Barcelona.
Projecte ambiciós
La idea d’HMB és començar a construir 550 habitatges tan bon punt se signi el contracte –la licitació acaba a finals de març– i està previst que cada fase addicional d’ampliació de capital correspongui a una nova tongada d’habitatges. Així, el 2021 s’iniciarien 950 pisos, el 2023 en començarien 1.500 més i el 2025 uns altres 1.500. Segons el plec, el 75% de l’habitatge serà en règim general i el 25% en règim concertat. De fet, ja se sap on s’aixecaran les promocions de la primera fase: són dos solars a la Marina del Prat Vermell, un Sant Andreu i un a la Sagrera.
Les següents promocions també seran a la Marina del Prat Vermell, al voltant de Sant Andreu-La Sagrera i al 22@, ja que són les zones de Barcelona on encara hi ha molt sòl públic disponible. Pel que fa al preu del lloguer dels pisos en règim general, s’agafa com a referència el preu d’Habitatge Protegit Oficial (HPO) de la Generalitat per la zona A, que és de 7,28 euros el metre quadrat i que, multiplicat pels 70 metres quadrats que tindran de mitjana, dóna un lloguer tipus de 510 euros mensuals. Tot i això, les empreses licitants podran oferir rebaixes de fins al 20% respecte al preu que marca llei.
Rendibilitat limitada pel soci privat
La licitació també fixa una de les qüestions més espinoses: el benefici que tindrà el soci privat, ja que una de les condicions és que l’empresa guanyadora accepti limitar els seus guanys a canvi de garantir-se una rendibilitat fixa pels 15 anys que durarà el contracte –durant els cinc primers l’empresa no es podrà vendre la seva participació sense el consentiment de l’AMB i l’Ajuntament–. En concret, està previst que l’empresa guanyadora pugui cobrar un dividend màxim del 4,5% de les seves accions, tot i que durant la presentació d’ofertes es pot rebaixar aquest percentatge.
A més, el concurs preveu una remuneració màxima per la gestió de la construcció i la promoció del sol que “serà equivalent al 3% sobre el total dels costos de la promoció” –sense el sòl, que en principi l’aporten les administracions públiques– i per la gestió del parc d’habitatges de lloguer obtindrà una remuneració “equivalent al 8% sobre les rendes de lloguer efectivament percebudes”. En tots dos casos aquest percentatge també es pot rebaixar quan es fa l’oferta.
