L’Ajuntament de Barcelona ha fet una ronda d’inspecció als habitatges públics de venda i dret a superfície que hi ha a la ciutat durant el darrer any i mig i ha detectat un 10% de frau en els 2.679 pisos revisats, sigui perquè els adjudicataris els mantenien buits de forma injustificada o perquè els llogaven sense permís a preus per sobre de l’import taxat. “En total 358 presentaven indicis de mal ús”, ha detallat aquest dijous la regidora d’Habitatge, Lucía Martín.
Al voltant de la meitat (173 casos) eren lloguers irregulars. Alguns s’estaven arrendant a un preu molt poc per sobre del taxat i altres a preus abusius com el doble o el triple del que marca la llei. D’altra banda s’han trobat 32 pisos buits (l’1% dels inspeccionats) en barris diversos, com per exemple la Barceloneta, el Poble-sec, el Clot o Vallbona. Altres situacions “anòmales” detectades és usar-los com a despatx, per a ús turístic o tenir-los cedits a un familiar. “No són xifres molt altes –reconeix Martín– i això és positiu, però volem transmetre el missatge que hi estem a sobre i que seren implacables i persistents en la recuperació del bon ús dels habitatges de protecció perquè puguin complir la seva funció social”.
El consistori ha obert 60 expedients i hi ha 12 adjudicataris sancionats, que ja han abonat en total 127.000 euros. Les multes estan tipificades amb entre 4.000 i 45.000 euros però es modulen segons la gravetat de la infracció. Fins ara el municipi s’han cobrat ja 127.000 euros. A més hi ha 11 pisos llogats que s’han regularitzat al preu taxat i amb l’autorització que requerien i 6 habitatges buits estan en procés de cessió a la borsa de lloguer.
Un patrimoni públic que minva legalment
A la ciutat hi ha 16.000 habitatges públics d’aquesta tipologia i a tot Catalunya ronden els 100.000. Van ser construits pel sector privat amb facilitats i bonificacions i després adjudicats a ciutadans particulars que complissin certs criteris socials –en règim de venda a preu taxat o en dret a superfície–. No obstant, aquests pisos perden la seva qualificació com a habitatges protegits al cap d’un període de temps, normalment 30 anys. La inspecció s’ha centrat en els pisos que estan en la recta final dels seus anys de qualificació pública, en considerar-los més susceptibles a una relaxació dels deures dels propietaris.
L’Ajuntament demana a la Generalitat que modifiqui la Llei d’Habitatge de Catalunya perquè aquests pisos mai perdin la condició de públics i les limitacions associades al seu ús residencial. Martín ha recordat també que el decret de lloguers tombat al Parlament no incloïa aquesta mesura. Molts dels adjudicataris, es queixa el consistori, no són conscients de les seves obligacions i limitacions legals perquè van comprar el pis i es consideren propietaris estàndard.
La regidora també ha recordat que no s’ha fet mai una campanya generalitzada d’inspeccions a aquest segment del parc públic i ha reclamat al Govern català que “exerceixi les competències que té en matèria d’inspecció” en lloc de fer “deixadesa de funcions”. “Barcelona ha tingut voluntat política i els recursos per fer-les, però altres ajuntaments més petits no poden”, avisa. Finalment el consistori demana també a l’Estat “mesures valentes” per frenar l’encariment dels lloguers urbans i que revisi a l’alça la fiscalitat per deixar d’atreure fons voltor internacionals.
