Diuen que l’aprenentatge és un tresor que segueix el seu propietari durant tota la vida. De fet, és en els moments més difícils quan es torna urgent disposar de les eines adequades per enfrontar-se a la situació, superar-la i fer-nos més forts. Per això, els professionals del programa CaixaProinfància que treballen a l’entitat Accem de Sevilla van tenir clar que s’havien d’adaptar per continuar ajudant les famílies més vulnerables durant el confinament. Parlem amb la Verónica i l’Antonio, psicòloga i professor de reforç d’Accem, i amb la Mara, mare de l’Adrián i l’Alejandro i participant del programa. És un reportatge per a la sèrie sobre pobresa infantil del projecte Mirades amb ànima de la Fundació “la Caixa”.
La Mara és una lluitadora que ha après a esprémer el suc de les llimones que li ha donat la vida. Se’n va sortir, amb dos fills petits, després de ser víctima de violència de gènere. No obstant això, fa dos anys que va decidir demanar ajuda, arran d’un toc d’atenció de la mestra del seu fill petit, l’Alejandro, qui la va trucar perquè el notava decaigut i trist, i perquè fins i tot de vegades plorava a classe. “Va ser per un conflicte violent del pare dels meus fills amb la seva parella actual mentre ells estaven amb ell. Això el va deixar tocat”, explica.
La docent els va derivar al programa CaixaProinfància, que a Sevilla es desenvolupa a través d’Accem. Allà, el suport es va materialitzar en sessions de reforç escolar individualitzat per a l’Alejandro, psicoteràpia familiar i ajuts econòmics puntuals que van permetre a la família sortir-se’n. Aleshores va arribar la crisi del coronavirus, i la Mara treballava sense contracte. Es va quedar sense feina i sense dret a rebre una prestació.
Foto: Román Yñán
Quan va començar l’estat d’alarma, l’equip d’Accem ho tenia clar: “No podem deixar les famílies desateses en aquest moment”. Per garantir la correcta alimentació de famílies com la de la Mara davant de la crisi del coronavirus, la Fundació ”la Caixa” va llançar la setmana passada un ajut extraordinari de 3 milions d’euros. Per la seva banda, la Verònica, psicòloga d’Accem, recorda que es van reunir un cap de setmana i van fer “una feina ingent” per adaptar-se al nou escenari, “gràcies al fantàstic treball en equip de psicoterapeutes, professors i treballadors socials, que tenen la capacitat de posar l’ànima i el cor en tot el que fan”.
La Verónica atén al voltant de mig centenar de famílies vulnerables dels barris sevillans de La Macarena i Distrito Norte. Per no estressar els pares i les mares, primer va establir el telèfon com a canal de comunicació, que després es va ampliar a videotrucada per als qui ho volguessin. “L’adopció del mètode de comunicació depèn del vincle terapèutic que hagis establert i de les habilitats de les persones amb les quals treballes. A alguns infants no els agrada veure’s a través de la càmera, i les mares funcionen molt bé amb el telèfon”, explica.
Després, va adaptar els objectius de la psicoteràpia, que se centra ara a mitigar els efectes de la crisi sanitària i del confinament. “És terrible com l’angoixa i l’avorriment estan afectant els infants. Ho passen malament perquè normalment estan molt estimulats”, diu. A això s’afegeix l’impacte de la pandèmia en l’economia de les famílies, que provoca por, incertesa i angoixa. “Per reduir-lo, els recomano que procurin no estar sobreinformades, que evitin llegir i propagar rumors, i que estableixin una rutina. Amb la ment serena es poden prendre decisions més creatives per tirar endavant”.
Si la tasca dels psicòlegs i psicòlogues ha estat colossal, la del professorat no es queda enrere. L’equip de docents va adaptar en un sol cap de setmana els continguts dels centres educatius i els van fer accessibles per a les famílies. “Vam topar amb un mètode dispers, amb desenes de plataformes diferents per donar classes: que si Moodle, que si Classroom, que si impressores, cartolines…, alguns professors feien servir fins i tot Instagram! No hi havia un sistema unificat i no era accessible per a tots els alumnes, perquè les famílies que atenem no coneixen aquestes plataformes. La majoria no té ordinador ni wifi, s’apanyen amb un sol telèfon per cada unitat familiar”, explica.
Així, en un temps rècord, van adaptar els continguts i van preparar sessions de formació perquè pares i mares fossin capaços d’accedir a les plataformes amb els mitjans dels quals disposaven. “Avui veiem com aquestes famílies, que abans estaven distanciades de la feina dels seus fills a classe per les seves interminables jornades laborals, ara coneixen les plataformes educatives, s’impliquen més, han creat un espai d’estudi per als infants i han comprovat que el telèfon mòbil pot ser també una eina de treball. I això és un avenç força gran… tot i que trobem a faltar el caliu de les classes presencials”, diu el professor.
La Mara i la seva família també els troben a faltar, tot i que senten que lluiten tots junts contra els efectes de la pandèmia. “Tant Accem com la Fundació ”la Caixa” estan fent molt per ajudar les famílies que ho necessitem”, diu. I aquesta sensació d’abric l’ajuda a mirar endavant amb esperança. “Hem après que podem viure confinats i que ens en sortirem”.
