La meitat dels joves cobren menys del salari mínim interprofessional

Un estudi de l'Observatori Social de la Fundació "la Caixa" analitza l'evolució de l'ocupació en menors de 30 anys

Un estudi de l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa” analitza l’evolució de l’ocupació juvenil i extreu dures conclusions sobre la situació laboral a Espanya. Per exemple destaquen els baixos salaris generalitzats: el 50% dels menors de 30 anys perceben sous que, en còmput anual, no arriben al salari mínim interprofessional. Ni la taxa d’atur juvenil (23,8%) ni la temporalitat dels contractes (56%) s’han recuperat de la crisi de 2008.

La formació superior fa millorar les perspectives d’inserció i retribució, però tot i així el 2018 la meitat dels titulats universitaris amb feina no arribaven ni a ser mileuristes. Preocupa, a més, l’augment de contractes amb una jornada de treball a temps parcial involuntària (53,4%).

Salaris dels joves segons nivell d’estudis / Observatori Social de la Fundació “la Caixa”

L’estudi es titula Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018 i és un dels projectes de recerca social seleccionats a la convocatòria d’ajudes de la Fundació “la Caixa”. Els seus autors són M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez, de la Universitat de Lleida; Carles Feixa i José Sánchez de la Universitat Pompeu Fabra; i Carme Riera de la Universitat de Barcelona.

Els salaris dels joves de menys de 30 anys no ha millorat des de 2008 / Observatori Social de la Fundació “la Caixa”

Les dones, més perjudicades

La bretxa salarial per sexe s’evidencia ja abans de complir la trentena i les dones cobren que els homes. El 2018 la diferència salarial es va situar en el 17%. Tot i que siguin majoria en la formació superior, continuen tenint llocs de feina més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més elevada que no pas els homes, la qual cosa perpetua les desigualtats de gènere.

Entre els anys 2008 i 2019, el nombre de contractes indefinits formalitzats per dones de menys de 30 anys va minvar un 22% i, alhora, el pes de la contractació temporal d’aquest col·lectiu sobre el total va passar del 88,4% al 91,5%.

Salaris d’homes i dones als 20 i als 30 anys / Observatori Social de la Fundació “la Caixa”

Tots aquests elements de la precarietat s’aguditzen entre les persones joves de nacionalitat no europea, les que no han acabat els estudis secundaris i, en particular, entre les dones joves. A Espanya, l’any 2018, el 50% de les dones de nacionalitat no europea van cotitzar menys de sis mesos a la Seguretat Social.

Les conclusions de l’estudi apunten que “la precarietat laboral juvenil es va intensificar a partir de la crisi iniciada l’any 2008, sobretot amb l’aprovació de la reforma laboral iniciada el 2012, que va incidir tant en l’accés a l’ocupació com en les modalitats de contractació destinades als joves”. “S’ha consolidat un model d’ocupació juvenil basat en la temporalitat, la parcialitat involuntària i els salaris baixos, que s’aguditza en el cas de les persones joves de nacionalitat no europea, les que no han acabat els estudis secundaris i, en particular, les dones joves”, diuen els autors. En aquest sentit, reclamen “assolir un marc de relacions laborals nou que recuperi el principi d’estabilitat en l’ocupació, redueixi l’ús de models de contractes temporals i vetlli per la qualitat de les ofertes de feina”.

Nou comentari