La crisi del coronavirus ha tornat a la gent gran un protagonisme que no ha passat desapercebut, com quan el personal sanitari ja jubilat es va reincorporar a la lluita contra el virus o quan van mobilitzar les xarxes de voluntariat per ajudar. Però aquesta contribució no és ocasional. El Dia Internacional del Voluntariat és una oportunitat per fixar-se en la tasca que converteix milers de persones grans en agents del canvi social des de l’experiència, però sobretot des del compromís amb els altres. Els punts de trobada EspaiCaixa del Programa de Gent gran de la Fundació ”la Caixa”, que estimulen el voluntariat de la gent gran, han estat espais col·laboratius i oberts a la comunitat amb iniciatives que traspassen generacions, i també fronteres. D’aquesta manera, el voluntariat esdevé una eina per continuar aprenent i perquè el projecte de vida de la gent gran es posi al servei de la comunitat. Un reportatge de la sèrie sobre Voluntariat del projecte Miradesambanima.org, de la Fundació “la Caixa”.
Si hi ha un lloc en què es pot parlar amb la mateixa desimboltura de la mili i de les xarxes socials; del rodet de fotografies i del Photoshop; de les cartes en paper perfumat i del correu electrònic, és als tallers d’informàtica de les associacions de voluntaris de gent gran, que s’han convertit en un dels referents del voluntariat del nostre temps. No tan sols proporcionen els avantatges de la connexió digital, sinó també la riquesa de la col·laboració intergeneracional. És el cas de l’Associació Murciana de Voluntaris d’Informàtica de Gent Gran (AMUVIM), amb dos centenars de socis que van dels 55 als gairebé 90 anys.
La presidenta, Ángeles Benet, es va abocar al voluntariat després de tota una vida dedicada a la docència, que ha perllongat perquè continua sent una mestra imprescindible per als que no es poden pagar classes de reforç. De fet, apunta que “la gent es fa voluntària per moltes motivacions, sobretot per la necessitat de poder continuar aportant el seu granet de sorra a la societat després d’haver dut una vida molt activa”. Va ser el seu cas després d’haver-se jubilat i d’haver enviudat. “En el fons, el més important no és el que dones, sinó el que reps”, resumeix sobre aquesta “vocació” que li va arribar amb la maduresa. De tota manera, creu que encara “hi ha molt desconeixement sobre el treball voluntari i cal difondre’l més perquè es provi, perquè atrapa”.
Explica que, durant els primers mesos de la crisi sanitària, AMUVIM, especialitzada en dur les tecnologies de la informació i la comunicació a la tercera edat, però que ofereix mig centenar de tallers de tota mena, va reorientar les funcions. Entre altres coses, han repartit “per tot Espanya més de 500 pantalles de protecció facial” per als sanitaris, fetes a la impressora 3D de què el centre propi de la Fundació ”la Caixa” disposa a Múrcia; han fet “classes telemàtiques a escolars de famílies en situació de vulnerabilitat durant els mesos sense escola”, han fabricat mascaretes i fins i tot han creat “videocontes per a infants hospitalitzats”.
De fet, l’impacte de la pandèmia en el voluntariat ha estat doble: d’una banda, ha fet palès com és d’imprescindible aquesta tasca per a la societat i, de l’altra, ha obligat a reinventar la manera de funcionar d’aquestes associacions, amb més protagonisme de les relacions per internet. Lorenzo Salguero, president de l’Associació de Voluntaris Informàtics Grans d’ Extremadura (AVIMEX), n’és una prova. Fa unes setmanes va participar amb una xerrada titulada L’adult gran, un tresor amagat a la família en el II Fòrum Virtual Iberoamericà, organitzat pel Centro de Investigación y Análisis Prospectivo (CIAP). Hi torna a estar convidat el 4 de desembre, i destaca la importància d’aquesta trobada “per intercanviar experiències de voluntariat de gent gran entre diferents països de parla hispana”.
En la primera intervenció, va relatar l’experiència d’AVIMEX, amb prop de 400 socis, entre els quals ell, amb 67 anys, és “del grup dels joves”. L’associació estén la seva xarxa per tot Extremadura des que es va crear el 2003. Duen a terme propostes com les sessions de CiberCaixa Penitenciàries, orientades a persones privades de llibertat “per acostar-los les noves tecnologies a la presó tres vegades a la setmana”, un projecte premiat pel Ministeri de l’Interior.
Després que un accident l’obligués a retirar-se abans de temps de la vida laboral, va decidir que encara tenia moltes coses per fer. “Des del Programa de Gent gran ens van motivar per muntar una associació i m’hi vaig apuntar. Des d’aleshores tinc una vida plena. Ni psicòleg ni psiquiatra”, diu tot fent broma, convençut que “de la mateixa manera que mai no és tard per aprendre, tampoc per ser voluntari”.
Tant AMUVIM com AVIMEX s’han unit a la plataforma col·laborativa en xarxa que han impulsat una desena d’associacions que tenen conveni amb la Fundació ”la Caixa”, empeses per la digitalització de les relacions que s’ha imposat a causa de la pandèmia. Des de cada punt d’Espanya treballen via telemàtica per compartir informació, inquietuds i projectes. Es tracta d’una iniciativa que “ha partit de les entitats mateixes”, en paraules de Fernando Cuenca, gestor del Programa de Gent gran. En aquest sentit, corrobora: “El treball en xarxa ha vingut per quedar-se. En xarxa tecnològica i en xarxa de relació social”.
