30 anys esperant el moment. Tres dècades després d’haver fet les fotos, va arribar l’ocasió perfecta perquè veiessin la llum. El fotògraf del TOT Barcelona Jordi Play va aprofitar el confinament per digitalitzar imatges que havia pres en format negatiu, i la convocatòria del festival Mirades va arribar en el moment ideal. Va ser quan estava digitalitzant unes fotos fetes el 1991 al Centre de Formació Professional i Ocupacional Pont del Dragó, que ara es poden descobrir en l’exposició 1991 en el marc del festival al Centre Cultural La Mercè de Girona.

L’exposició, visitable fins al 2 de maig de dilluns a divendres entre les 9 i les 14 hores i les 16 i les 21 hores, mostra les fotos que el fotògraf va disparar quan el centre començava a caminar. Ubicat al barri de la Sagrera (Sant Andreu), obria les portes a joves amb diversitat funcional física com ara paràlisi cerebral o espina bífida. “Els seus cervells funcionaven perfectament però el cos no, cosa que els feia molt difícil comunicar-se”, recorda Play.

Foto: Jordi Play

Aquest va ser el primer repte que el fotògraf, que tenia 21 anys i era estudiant de segon a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), va haver de superar. “Hi vaig anar cinc dies. El primer vaig fer molt poques fotos perquè impactava molt”, rememora. Detalla que alguns dels joves que hi assistien anaven amb una tovallola a les cames perquè molts d’ells bavejaven.

L’impacte, però, no només va ser pels joves. “Tenien ordinadors Macintosh –que en aquell moment eren els únics amb software educatiu i amb interfícies adaptades per accedir sense teclat–, i jo fins a aquell moment no havia tocat un ordinador”, ressalta Play.

Foto: Jordi Play

Després de 30 anys i d’una carrera extensa en el fotoperiodisme, la metodologia no ha canviat. “Quan arribo no disparo de seguida, em presento i intento esperar abans de treure la càmera”, expressa. Tot plegat amb l’objectiu de ser “invisible”.

Foto: Jordi Play

Opina, amb retrospectiva, que ho va aconseguir al Pont del Dragó. De la trentena d’instantànies que recull l’exposició, en la majoria els joves, els pedagogs i els psicòlegs no miren a càmera, aliens al fet que el fotògraf capturava l’escena. Algunes, a més, es presenten en forma de sèries. “Quan s’expressaven es movien molt i feien moltes ganyotes, i hi havia moments en què una sola fotografia es podia malinterpretar o deixar la història a mitges”, justifica Play.

Foto: Jordi Play

Avui, 30 anys després d’haver fotografiat escenes al Pont del Dragó amb la seva primera càmera –una Minolta x300–, els visitants de l’exposició podran descobrir fotos inèdites de Jordi Play, desconfinades gràcies, paradoxalment, al confinament. Alguns, però, ja les van veure quan Play les va presentar a classe a l’IEFC. “Un excompany em va escriure a Instagram per dir-me que encara recorda quan les vaig portar a l’institut”, comenta.

Nou comentari

Més notícies
Un dia amb Cristina Gonzàlez, infermera a les UCI d'infectats per Covid-19 de l'Hospital Clínic / Jordi Play

MULTIMÈDIA | Un dia a les UCI amb la Cristina

Així és la vida dins de la trinxera sanitària: la quotidianitat d'una mare i infermera de crítics de Covid-19 del Clínic
El cofundador de The Hatman Company, Carlos Rodríguez / Jordi Play

De Londres a Horta: el periple de 3 ballarins barcelonins repatriats per la pandèmia

La companyia The Hatman Company va néixer a la Meca de la dansa britànica però la Covid-19 l'ha portat a debutar al Foment Hortenc