Donald Trump recuperava la presidència dels Estats Units el novembre del 2024. El candidat conservador s’imposava a Kamala Harris després d’una dura campanya electoral marcada, entre altres, per un acostament evident de l’empresari amb Elon Musk, propietari de la xarxa social X (antigament coneguda com a Twitter). La liberalització del contingut d’aquesta plataforma no només en va impulsar dues d’alternatives -Threads i Bluesky- sinó que també va portar el gegant tecnològic Meta a fer el mateix amb les xarxes que tenia sota el seu control, principalment Facebook i Instagram. Això es va traduir en la introducció d’una sèrie de canvis flagrants en la política de cancel·lació de continguts, que va passar a ser molt menys restrictiva, sobretot pel que fa als discursos d’odi. Aquest viratge permissiu el van viure de primera mà els moderadors de la firma liderada per Mark Zuckerberg, encarregats de discernir entre el que és publicable i allò que ha de ser censurat. Més de 2.000 treballadors de les empreses subcontractades Telus Digital i CCC feien aquestes funcions a Barcelona abans del tancament de l’oficina i l’acomiadament col·lectiu dels empleats el maig del 2025.
El TOT Barcelona ha pogut parlar amb diversos dels moderadors que van presenciar aquests canvis en les polítiques de Meta. “La nostra feina era lidiar amb l’abocador de la humanitat. Veiem tot el que et puguis imaginar, des d’estafes fins a suïcidis en directe […] L’acostament entre Trump i Musk va ser un punt d’inflexió important, les regles fins aleshores molt restrictives de les xarxes van deixar de ser-ho“, explica un dels treballadors de l’última etapa de l’oficina barcelonina. Un dels veterans de la plantilla confirma aquest viratge a partir dels resultats de les eleccions presidencials nord-americanes. “Els últims mesos que vam estar allà, les polítiques eren molt menys restrictives. Es permetia el discurs d’odi en pro de la llibertat d’expressió quan abans el bloquejàvem tot“, assegura. I afegeix: “Molts treballadors estàvem en contra d’aquests canvis perquè xocaven directament amb els nostres principis”. Els empleats tenien ordre de “no actuar” no només amb el contingut audiovisual -vídeos i fotografies- que podia contenir aquest tipus de discurs, sinó també amb l’edició del text de les publicacions. Les modificacions en el criteri de censura es van comunicar en diverses formacions impartides sota la supervisió de Meta a la plantilla de la capital catalana.
En un document que data de principis del 2025 al qual ha tingut accés aquest mitjà, s’informava els treballadors de la seu barcelonina sobre aquests canvis en la política de cancel·lació de les xarxes de la firma de Zuckerberg. Al centre dels criteris de censura es troba la protecció del que anomenen “característiques protegides” (PC, per les seves sigles en anglès), és a dir, nacionalitats, races, ètnies, identitat de gènere, orientació sexual, identitat religiosa, condicions de naixement o malalties, entre altres. Les novetats introduïdes indicaven que a partir d’ara es permetien comparacions amb certs objectes inanimats –parlar de les dones com a “objectes de la llar” o referir-se a les persones no binàries com a “allò”– o amb organitzacions criminals o grups d’odi, com seria el nazisme. També es podia negar l’existència de qualsevol dels col·lectius protegits (PC), posant l’exemple següent: “No existeixen les dones trans“. En aquest sentit, s’explica que tampoc se censuraran atacs contra “malalties mentals o anormalitats en funció de gènere o orientació sexual” -com “les dones trans estan malaltes“- ni insults en funció de la força o feblesa física, així com expressions de menyspreu o menysteniment. També es permeten afirmacions que descriguin la intolerància d’un usuari respecte als col·lectius protegits, siguin aquestes racistes o homofòbiques.
Pel que fa a l’exclusió social per raó de sexe o gènere, es podien fer afirmacions en referència a espais normalment limitats per sexe o gènere, com ara lavabos o vestuaris, lligues esportives, salut i grups de suport o escoles específiques. De la mateixa manera, es donava via lliure a contingut que atacava aquests col·lectius especials d’acord amb limitacions per l’orientació sexual, sigui per accedir a l’exèrcit o la policia -“No hauríem de tenir gais a l’exèrcit“-, en l’aplicació de certes lleis o l’ensenyament. El document dona validesa també a declaracions que indiquen la inferioritat d’un col·lectiu protegit, sempre que hi hagi una fonamentació o estudi referenciat (tot i que no especifica si es comprova la veracitat d’aquest). Per acabar, es menciona que es pot utilitzar la designació despectiva “tranny” per parlar de les persones trans i que es permeten afirmacions com “Els negres cometen els delictes” o “Els musulmans cometen atacs terroristes“. Tot i estar-hi manifestament en desacord, els treballadors de la seu barcelonina es van veure forçats a aplicar aquests canvis de criteri en la moderació de continguts de Meta de manera immediata. Ho van fer mentre entre la plantilla creixia el rumor que aquestes tasques només estaven servint per alimentar una intel·ligència artificial que acabaria fent aquesta mateixa feina.
Discriminacions de fins a 7.000 euros anuals
Cal recordar que aquest dimarts va celebrar-se a l’Audiència Provincial de Barcelona el judici per l’acomiadament col·lectiu dels més de 2.000 treballadors que moderaven contingut per a Meta des de la capital catalana. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) celebrava finalment després de tres intents fallits la vista pel tancament de l’oficina barcelonina, una decisió que les empreses implicades titllen de “productiva i organitzativa“. Per la seva banda, els exempleats – agrupats sota el sindicat Força Independent i Sindical de Treballadors (FIST)– consideren que va ser un moviment il·legal destinat a desplaçar la producció a altres països europeus i eludir així problemes legals.
El cas va quedar vist per sentència, però tant Meta com les companyies subcontractades Telus Digital i CCC encara hauran de fer front a diverses disputes judicials. La majoria són reclamacions presentades per discriminació salarial per raó de la llengua de treball. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, hi podia haver fins a 7.000 euros anuals de diferència entre els sous dels treballadors que moderaven el contingut en suec, danès o holandès i els que ho feien en castellà o portuguès. A banda, la mateixa feina que es feia des de la seu a Barcelona, es pagava molt pitjor –entre deu i vint euros l’hora menys– a les seus de Telus a Essen (Alemanya) i Riga (Letònia), on els demandants argumenten que s’ha traslladat la producció. De fet, els exempleats tenen constància d’algunes ofertes internes que van arribar a membres de la plantilla per traslladar-se a aquests països.
