Els passadissos de l’Audiència Provincial de Barcelona tenien a primera hora d’aquest dimarts una afluència poc habitual. Prop d’una trentena de persones esperaven des de quarts de deu al primer pis del recinte l’inici del judici per l’acomiadament col·lectiu de més de 2.000 treballadors que moderaven contingut per al gegant tecnològic Meta. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) celebrava finalment després de tres intents fallits la vista pel tancament de l’oficina barcelonina on es prestaven aquests serveis el maig del 2025, principalment per a les xarxes socials Facebook i Instagram. La majoria dels presents eren precisament exempleats que van perdre la feina, agrupats sota el sindicat Força Independent i Sindical de Treballadors (FIST). Els demandants -representats per Enrique Leiva, del bufet d’advocats Abógalo- acudien als jutjats amb la intenció de demostrar que l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) impulsat per Meta i executat per les empreses subcontractades Telus Digital i CCC va ser un moviment il·legal destinat a desplaçar la producció a altres països europeus i eludir així problemes legals. En concret, parlen de les més de 1.200 reclamacions presentades contra les companyies per discriminació salarial per raó de la llengua de treball -es pagava més als empleats dels països nòrdics, per exemple- o una demanda per danys personals derivats de deficiències en matèria de prevenció de riscos laborals i salut mental.
Leiva ha centrat les seves intervencions a demostrar que els vincles entre Meta i els subcontractes anaven més enllà de la prestació de serveis externs. El lletrat ha defensat que la firma liderada per Mark Zuckerberg tenia el control efectiu sobre l’activitat i el dia a dia dels treballadors de la seu de la Torre Glòries. Per fer-ho, ha cridat a l’estrada a diversos responsables de l’organigrama de la companyia CCC a Barcelona, que han certificat que hi havia una relació directa i constant amb Meta. Sobre la ingerència del gegant nord-americà en l’activitat dels moderadors, diversos exempleats han confirmat que, coincidint amb l’acostament entre Donald Trump i Elon Musk i la liberalització de la xarxa social X, van ser informats per part de Meta de canvis flagrants en la política de cancel·lació de continguts, que va passar a ser molt menys restrictiva sobretot pel que fa als discursos d’odi. Les declaracions dels diferents responsables de CCC també han permès comprovar que l’absorció de l’empresa per part de la canadenca Telus havia generat sinergies amb els altres centres de moderació de continguts que aquesta darrera té a Essen (Alemanya) i Riga (Letònia), on els demandants argumenten que s’ha traslladat la producció després del tancament de l’oficina a la capital catalana.
Així doncs, els demandants consideren que la sentència del Tribunal Suprem que donava la raó als treballadors pel que fa als casos de discriminació lingüística, feta pública dos dies abans de l’anunci de l’ERO, va motivar aquest acomiadament col·lectiu. “Va ser un procediment de represàlia per les demandes. La fuga va ser per evitar haver d’equiparar a l’alça els salaris de tots els treballadors de la seu barcelonina […] L’empresa tanca dos dies després de conèixer el contingut de la sentència. És una clausura il·lícita que condiciona els empleats a acceptar l’acord per a l’acomiadament col·lectiu”, ha assegurat Leiva en les seves conclusions finals. L’advocat ha utilitzat l’informe del pèrit que va auditar aquest ERO per exposar que l’accés al control de les finances i a dades amb les hores treballades o els objectius empresarials estava en mans de directius de Telus sense una vinculació específica a Barcelona, fet que reforçaria la tesi d’aquest desplaçament de la producció. “Quan s’assabenten que han de començar a pagar de forma justa, marxen a un altre país on poden operar durant quatre o cinc anys més […] Aquest judici ha de servir per veure si l’ocupador -CCC o Telus Digital- és la persona correcta o si era un titella i tot l’entramat l’estava controlant Meta”, ha reflexionat el lletrat.
Del sindicat “il·legítim” als rols de les multinacionals
Per la seva banda, les empreses implicades han centrat els seus esforços a demostrar que la decisió presa per Meta i comunicada en un correu amb data de primer d’abril del 2025 va ser merament “organitzativa i productiva” i no econòmica [per evitar el cost de la compensació als treballadors discriminats]. “Meta és el client, qui va decidir reduir el volum de serveis i finalitzar el contracte per la moderació de continguts […] CCC o Telus no s’han emportat la producció laboral a un altre lloc, no s’ha reubicat. En tot cas, se la deu haver emportat Meta a una altra empresa o un altre país“, ha defensat la primera de les advocades de les empreses que ha pres la paraula. La lletrada ha recordat que el sindicat FIST no tenia representació al comitè d’empresa on es va negociar l’ERO i ha posat en dubte la validesa de les seves filiacions, afirmant que hi ha diversos certificats duplicats o triplicats i que més d’un centenar es van presentar un cop acabar el període de consulta per l’acord per a l’acomiadament col·lectiu i no quan l’empresa encara estava operativa. Tot plegat amb l’objectiu de rebaixar el pes relatiu que a parer seu té la secció sindical. “No tenen legitimació activa ni prou representació“, ha conclòs, tot afegint que les empreses que representa han actuat en tot moment de forma legal, seguint el funcionament de moltes multinacionals.
La segona de les advocades de les companyies -que defensava també alguns directius d’aquestes- ha centrat el seu al·legat a assenyalar que l’ampliació de la demanda que va afectar els seus representats no es va fer dins dels terminis legals establerts. També ha subratllat que els responsables assenyalats tant de CCC com de Telus tenen uns “rols globals” que pel negoci i tipus de clients “no es poden quedar en l’àmbit local i van més enllà de Barcelona”, en referència als seus vincles amb els altres centres de moderació de continguts. Al seu torn, la lletrada que portava la defensa de Meta s’ha limitat a indicar que el gegant tecnològic externalitza serveis i que les empreses que operaven a la capital catalana són només un dels molts proveïdors que tenen a Europa. Ha negat que la firma de Zuckerberg estigui al capdavant de cap grup mercantil que operi a través de CCC i Telus, assegurant que “no hi ha una caixa única ni confusió accionarial“. “Meta indica el volum de treball i les empreses decideixen el com”, ha precisat.
Per acabar, l’advocat de CCOO i la UGT -els dos sindicats presents al comitè d’empresa que van negociar l’ERO- ha asseverat que tots dos van actuar sempre amb “honestedat i transparència” a l’hora arribar a un pacte amb les companyies. “No hem estat coaccionats per arribar a cap acord”, ha dit. La defensa ha insistit que el FIST no tenia aleshores “legitimitat activa” per revocar el comitè ni ara tampoc per tirar endavant la impugnació de l’acomiadament col·lectiu i ha demanat que es desestimi totalment la demanda. El cas ha quedat vist per sentència després d’una jornada intensa de més de quatre hores seguides i ara és el torn del TSJC, que haurà d’emetre la seva sentència al respecte. En cas que la demanda sigui estimada, es podria declarar la nul·litat dels acomiadaments i acordar-se la readmissió de la plantilla afectada. Si això ocorregués, es calcula que l’impacte econòmic potencial d’aquest escenari és de més de 90 milions d’euros que anirien a càrrec dels demandats.
