El 99% de les terrasses ampliades al districte de Ciutat Vella de Barcelona estan condemnades a desaparèixer. Així ho ha denunciat aquest dilluns el Gremi de Restauració de Barcelona, que assegura que l’Ajuntament està denegant la majoria dels permisos demanats per consolidar aquests espais extraordinaris que es van instaurar amb l’esclat de la pandèmia del coronavirus.
Segons denuncien els restauradors, el consistori actualment està tramitant només quatre de cada 10 sol·licituds presentades i el percentatge de denegació del permís frega el 80% de mitjana en el conjunt de la ciutat. En aquest sentit, cal recordar que prop de 2.800 negocis de la capital catalana han demanat poder mantenir aquesta ampliació de terrassa.
Sobre la ubicació dels establiments que han rebut la negativa municipal, des del gremi asseguren que només un 6% de les peticions denegades es troben en les denominades ‘zones saturades’, com els set carrers del districte de l’Eixample on el consistori ja va anunciar el passat juny que no permetria la consolidació d’aquestes terrasses extraordinàries.
Una aplicació “incorrecta”
“Denegar sistemàticament i sense justificació, tal com s’està fent, significarà haver enganyat el sector, haver-li fet creure que presentar la petició serviria per conservar la terrassa”, assegura en declaracions a l’ACN el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, que considera que el govern municipal ha “alimentat” amb promeses una expectativa que a la pràctica no s’està complint. De fet, Pallarols atribueix més del 70% de les denegacions a una aplicació “incorrecta” de l’ordenança de terrasses.
La situació és especialment sagnant a Ciutat Vella perquè ja s’han resolt el 85% dels expedients presentats, assolint una xifra de denegacions de gairebé el 99%, segons alerta el gremi. Els restauradors recorden que l’Ajuntament ja va ser particularment restrictiu amb aquest districte quan es van concedir els permisos provisionals i alerten que ara s’està utilitzant un mateix escrit per denegar tots els casos, una justificació “calculadament ambigua” que asseguren que no entra a analitzar les particularitats de cada situació.
