És un edifici gran, modern, tampoc diríem catedralici però sí imponent. El mercat nou del Bon Pastor compleix per fora, amb una arquitectura de primer ordre, però es mor per dins. Fa cinc anys que regna al centre neuràlgic del barri, però ha anat perdent vida. Havia d’acollir setze de les quaranta parades que hi havia al mercat vell, però finalment només se’n van instal·lar dotze. I són pràcticament totes buides. Només queden sis valents que fan mans i mànigues, contra les crisis, les guerres, i com passa en altres mercats, contra les decisions de l’Institut de Mercats de Barcelona. En Joan Gelí i l’Albert Pérez són dos dels que aguanten. Són el president i vicepresident de l’associació de comerciants i, preguntats per la situació, responen amb dues paraules: “Declivi total”.
La situació, complicada, comença dècades enrere amb la proposta de fer un mercat nou. Tots dos comerciants recorden que “el tripartit”, en el seu dia, s’havia obert a estudiar una reforma de l’establiment antic, “la nostra aposta”, però Mercats va decidir finalment impulsar-ne un de nou. Segons el seu relat, l’equip de projectes estratègics de Mercats ja havia avisat que el millor era “unir els mercats del Bon Pastor i Sant Andreu” i els comerciants ara lamenten una infraestructura, ben ubicada, però massa gran per als pocs comerciants que hi queden.
“Tenim la sensació que si això [el mercat] se’n va a la merda, algú dirà que ja ho havien dit”, apunta l’Albert Pérez durant la visita del TOT Barcelona al recinte: una parada, sense ningú al timó, està plena de llibres de segona mà; pocs metres més enllà encara s’entreveu el que un dia havia estat una parada de peix; i culmina el passadís una parada buida, neta com una patena i amb una columna al mig. Una cosa “gens pràctica” que “no sé com l’arquitecta no se’n va adonar”, comenta el venedor. Tot plegat, amagat rere un Lidl que va finançar part de les obres i ara pot estar de cara al carrer de Sant Adrià, el més visible. “En un inici deien que seria com el Mercat del Ninot, que té supermercat a la planta -1, i en els primers plànols allà hi anava la meva parada, però van canviar-los per ubicar el súper”, explica en Joan Gelí.
Massa pocs per fer front a les despeses
El mercat no genera entusiasme, malgrat que ha permès recuperar alguns clients que es van perdre en els 10 anys a l’exili. “Havíem d’estar tres anys a la carpa provisional i finalment vam estar-ne deu”, es queixen. Tot i el retorn d’alguns clients, el mercat del Bon Pastor sobreviu gràcies al supermercat. Els comerciants avisen que són massa pocs per fer front a unes “despeses d’infraestructura gegants”, que es multipliquen en una instal·lació “més gran, que triga més a escalfar-se i gasta més electricitat”. “Som dependents del súper, mai havíem depès de ningú, però ara, sense el que paga el Lidl no podríem mantenir el mercat”, explica en Joan. La inversió per comerciant és d’uns 2.300 euros mensuals que no integren les despeses d’autònom, de gestoria o la matèria primera. La partida més gran, integrada dins del cànon, és el llum de la instal·lació, diferent de la de cada parada, que ascendeix a uns 800 euros i escaig per cap. “És una anomalia, paguem més per la despesa de llum general que pel de la nostra parada. Això també frena la gent, poca que ve; hi ha una fruitera, que estava convençuda a venir, que es va decidir per un altre mercat per això mateix”, insisteix l’Albert.
Ara bé, hi ha un petit fil per on tibar i trobar un bri d’esperança. El mercat compta amb 30 plaques solars al sostre, que, segons l’Albert i en Joan, serveixen “per a poc”. Però la previsió de Mercats és instal·lar-ne “a tot el sostre”, expliquen. Fonts municipals consultades per aquest diari xifren en 72 kW la potència de les plaques actuals, que seria equivalent al consum d’una cinquantena de rentadores, aproximadament. “L’objectiu del projecte que s’ha redactat és l’ampliació de la instal·lació amb una potència addicional de 100 kW nominals. Per tant, el mercat tindrà una potència total de 172 kW nominals. S’ha estimat que aquesta nova instal·lació produirà uns 163.000 kWh l’any”, expliquen des de l’Ajuntament. El projecte és gestionat per l’Agència de l’Energia de Barcelona i l’inici de la instal·lació està prevista “per a finals del tercer trimestre de 2025”.
Obligats a pagar el sòl, que ja van pagar els seus antecessors
Menys optimistes són al mercat amb el conflicte del sòl. Tal com passa en altres instal·lacions, l’Institut de Mercats els obliga a pagar el sòl de la parada, una mena de compra de l’espai que utilitza cada comerciant. Fins ara, el sòl era un import que, en la majora de casos, ja havien abonat anteriors generacions de la família i era de caràcter indefinit. Però Mercats ha aprofitat els nous recintes, amb parades noves, per exigir als comerciants que abonin de nou la quantitat, en cap cas petita. I ara ja no de forma il·limitada, sinó només per una concessió a deu anys vista. En el cas del mercat del Bon Pastor, cada comerciant ha d’abonar 1.500 euros per metre quadrat.
En Joan, que té una carnisseria, explica que ha d’abonar encara uns 60.000 euros per una concessió que incloïa l’espai a la carpa i els primers anys del mercat nou. Mercats va deixar d’exigir l’import amb la pandèmia. “Fins ara no ens ho havien tornat a reclamar, però ara hi tornen”, explica el carnisser, que veu incomprensible el tracte que reben els comerciants “que hem lluitat per quedar-nos-hi malgrat tot”. Aquest darrer lament arriba poc després que el seu company Albert expliqui al TOT que Mercats ha retornat l’import que havien pagat alguns companys que han marxat. “Tot plegat, sembla que ens animin a plegar”, comenta. “No demanem cap luxe –insisteix– però és que tampoc tenim cap facilitat. T’ho dic, així no ens dona per arribar a la jubilació”.
