Els paradistes del Mercat del Bon Pastor preveuen un tancament proper si l’Ajuntament no els hi rebaixa la factura d’electricitat. Les despeses fixes són inassumibles pels 9 negocis que tenen activitat al mercat, remodelat fa poc més de 2 anys.
La reivindicació dels venedors és simple, exposa el Joan Galí, president del mercat: volen pagar el mateix que negocis d’altres mercats. El consum de llum disparat a causa de la climatització de les noves instal·lacions els han omplert de deutes i reclamen a l’Ajuntament que hi posi remei abans que s’arruïnin del tot i es vegin obligats a abaixar la persiana. Com ja va explicar el TOT Barcelona, els subministraments ofeguen molts dels mercats renovats.
En el cas de Bon Pastor, però, la despesa es reparteix entre moltes menys botigues que el Ninot o Sant Antoni. El tresorer i també venedor Ramon Casanova recorda que l’equipament andreuenc “només disposa d’espai per a 12 negocis” i a més 3 d’ells estan tancats o buits, mentre que “habitualment en un mercat n’hi ha una quarantena”. Conseqüentment, els nou paradistes que sobreviuen han de fer front a una despesa fins a quatre vegades superior a la que assumeixen mercats veïns de Barcelona. El pare de Ramon Casanova és venedor al Mercat de Montserrat –dels antics però aviat en renovació– des de fa cinquanta anys i sovint pare i fill comparen les factures: “Si jo pago 300 euros de llum, ell en paga 30”, protesta Casanova.
L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, contactat per aquest diari, treu ferro a la despesa elèctrica i assenyala que els equipaments han quedat al marge de la pujada dels preus de la llum: “El contracte és amb Barcelona Energia i és a preu fix; per tant, els paradistes no han patit els increments que han tingut lloc al mercat lliure en els darrers mesos”.
A una despesa de llum estratosfèrica se sumen problemes tècnics, la poca afluència de clients i la competència del Lidl. La majoria de mercats remodelats incorporen un supermercat integrat a dins, per atraure clients i compartir despesa. Havia de suposar “un estímul comercial” per les parades, però els comerciants asseguren que aquest no ha estat el cas. “Les clientes entraven al Lidl buscant-nos perquè el supermercat es veu des de fora i en canvi el mercat queda amagat”, assenyala el president.
De la carpa provisional al nou mercat
El nou Mercat del Bon Pastor va inaugurar-se el 2019, deu anys després de l’enderroc del vell equipament. La reforma havia d’allargar-se tres o quatre anys, però els paradistes van haver d’esperar una dècada fins a veure l’edifici finalitzat. Durant aquest temps van continuar la seva activitat a la carpa provisional que va estar ubicada al número 168 del carrer Sant Adrià entre 2009 i 2019.
El trasllat, això no obstant, ha decebut els venedors. “Ens van prometre un Ferrari i aquest mercat només dona problemes”, assegura Galí, que incideix que ells no van demanar “tota aquesta infraestructura tan difícil de mantenir i escalfar” quan va sorgir la iniciativa municipal de reformar el mercat. Així, el que pretenia ser un revulsiu pel comerç del barri s’ha convertit en una llosa pels paradistes. “De les 12 parades disponibles, dues no s’han obert mai i una ja ha caigut”, explica l’Albert Pérez, el vicepresident. Adverteix també que dues parades més es troben a la corda fluixa. Si aquestes pleguen temen un efecte dominó, perquè els set paradistes restants haurien d’assumir sols tot el cost elèctric de l’edifici.
Un gegant amb desperfectes
L’edifici consta d’una planta soterrània amb pàrquing i zona de càrrega i descàrrega, una planta baixa amb una pila de magatzems –quasi tots buits, segons Galí i Pérez– i la planta principal on s’ubiquen les parades i el Lidl. Pujant unes escales s’accedeix a la sala de màquines de climatització. “Hi ha una turbina enorme que mou l’aire sempre, però igualment l’aire calent es queda al sostre”, detalla el Joan. “Massa cosa pel que som”, resumeix, mentre recorda amb nostàlgia el sostre baix de l’antic mercat i la seva senzillesa.
A prop de la parada del Joan hi ha la de l’Albert, la número 17, de carnisseria i xarcuteria. Comenta que ha de trucar a Decomerca, que va dissenyar el mobiliari, perquè les fustes de la part frontal de la parada s’han podrit a causa d’unes filtracions d’aigua. També va haver d’arreglar dues persianes. “Decomerca no es fa responsable perquè el material té dos anys de garantia, així que hem de posar els diners nosaltres”, lamenta, tot recordant que “suposadament eren parades d’última generació”.
Altres paradistes s’han trobat amb problemes similars. Però el que els té a tots fascinats és la parada buida que fa cantonada amb la del Ramon Casanovas. Un pilar al bell mig obstrueix l’aparador de forma absurda. És buida i no té pretendents: ningú gosa vendre allà els seus productes. Un handicap més a la llista d’un mercat que amb prou feines se les enginya per subsistir.
Paradistes a la corda fluixa
Malgrat tot, l’Albert admet que és dels afortunats. N’és la prova la Carina, una companya paradista que ha hagut de plegar recentment després d’haver invertit fa 30.000 euros per reformar la parada i canviar la denominació. Ara està en converses amb l’Ajuntament, a través d’un advocat, per recuperar part de la despesa.
En una situació igualment farragosa es troba la Cintia Llobet, propietària del bar del mercat, que va haver de tancar durant tot un any a causa de la pandèmia. Des d’aleshores no ha aixecat cap. Paga 600 euros al mes de llum, més el cànon municipal —uns 600 euros més— que es paga a tots els mercats. Vol tancar el bar perquè ja no pot seguir acumulant deutes: “Tinc embargaments pendents amb Hisenda”. Exposa que la seva mare, que treballa en el Mercat de la Trinitat Nova, no paga en tres mesos el que ella paga en un.
Presses per arribar a un acord
Actualment els paradistes estan a l’espera d’una resposta per part de l’Institut Municipal del Mercats de Barcelona. Van reunir-se al juny amb el gerent, Màxim López, i esperaven rebre notícies cap a l’octubre però encara no hi ha cap acord ferm.
L’Institut, per la seva banda, admet la seva preocupació per la situació del Mercat: “Estem destinant els màxims esforços per dinamitzar l’espai i ajudar els seus comerciants”. “A nivell de dinamització –continuen–, s’estan duent a terme diverses accions com la presència d’un dinamitzador comercial i visites pedagògiques d’escoles”. No obstant això, els paradistes asseguren que encara no han conegut a l’esmentat dinamitzador, i demanen una resposta ràpida i eficaç per evitar que el mercat més nou de Barcelona es converteixi també en el més breu.
