Sous d’excepció per manca de candidats: l’oasi de les TIC a Barcelona

Els desenvolupadors informàtics escassegen a la capital catalana i permeten als júniors entrar al mercat laboral amb sous de 28.000 euros bruts anuals

“Li estic oferint 60.000 euros anuals a un desenvolupador i em diu que no perquè té altres opcions”, diu Raymond Albaladejo, emprenedor que té una startup de creació d’aplicacions de videojocs a Barcelona. És l’obstacle de reclutament que troben moltes empreses emergents de la capital catalana que necessiten contractar desenvolupadors informàtics i altres perfils tecnològics molt especialitzats. L’escassetat de candidats empeny les empreses a una mena de subhastes a l’alça per contractar-los o bé directament a intentar importar talent d’altres països malgrat la pandèmia. Els salaris van des de 28.000 euros bruts a l’any per a un perfil júnior fins a més de 70.000 euros per a perfils amb cinc anys o més d’experiència. Una excepció molt aïllada en un mercat laboral que castiga sobretot els joves –encara més des de la pandèmia– amb precarietat, atur i temporalitat crònica.

La consultora Hays ha publicat el seu informe anual de salaris per sectors i afirma que malgrat la crisi de la Covid-19, els salaris en aquest sector han pujat un 1% a Barcelona. La darrera anàlisi de la firma dóna xifres inhabituals per a la gran majoria de la massa salarial catalana: les nòmines més baixes ronden els 28.000 euros bruts per a un desenvolupador Java sense experiència i els 36.000 per a un primer contracte de desenvolupador de tecnologia Ruby on Rails. A partir d’aquí les xifres s’enfilen: 40.000 euros per a un desenvolupador PHP amb entre 2 i 5 anys d’experiència o 45.000 per a un desenvolupador de Python amb la mateixa experiència. Els salaris dels que acumulen més anys de bagatge es disparen per sobre dels 52.000 euros, podent superar els 80.000 en el cas de certs perfils d’arquitectes de software.

Jordi Arrufí és director del programa de Talent Digital de la Mobile World Capital i portaveu del programa Barcelona Digital Talent, que vol atraure perfils digitals a la capital catalana. Confirma les dades dels rangs salarials i afirma que un desenvolupador barceloní cobra actualment uns 38.000 euros de mitjana: “L’experiència permet un ascens salarial, per exemple entrar cobrant 25.000 com a júnior, al cap de 4 anys rondar ja els 40 i amb més de 7 anys haver-se situat per sobre dels 50″. Una dada de context permet calibrar l’excepcionalitat del sector: el sou mitjà interprofessional a la capital catalana és de 30.000 euros, segons dades oficials que recull BDT.

I tot i així, per al talent internacional aquestes nòmines encara no són prou atractives perquè estan per sota de la mitjana europea. “Si ens comparem amb parcs tecnològics del nord d’Europa, clarament som poc competitius amb aquests salaris”, reflexiona Arrufí. “Londres és un cas extrem, perquè paga al voltant de 70.000 euros de mitjana; París o Amsterdam paguen més que Barcelona però estan de mitjana als 45 o 48”, afirma. Ara bé, el portaveu avisa que el cost de vida s’ha de tenir en compte a l’hora de valorar aquestes xifres: “Barcelona guanya competitivitat gràcies a un cost de vida menor, que equipara el poder adquisitiu del salari de Barcelona i el de París”. També hi ha països que paguen menys, naturalment. Així, Barcelona supera en competitivitat altres ecosistemes tecnològics emergents, com ara l’est d’Europa i Sud-Amèrica.

Moltes empreses nord-americanes externalitzen les seves necessitats de desenvolupament web al sud o a l’est d’Europa. La qualitat i cost de vida del Mediterrani amb un sou de Silicon Valley és una combinació molt atractiva per a molts candidats punters. “Moltes empreses americanes o britàniques cerquen aquí programadors i els paguen una barbaritat: per a ells pagar 100.000 dòlars a l’any a un desenvolupador no és res, però aquí és un gran salari”, reconeix l’emprenedor Albaladejo. “Hi ha molta més demanda que oferta i els programadors tenen moltes opcions, per això hi ha empreses d’aquí que van a contractar a l’est d’Europa, on no hi ha tanta competència”, rebla.

Negocis d’escala

No es tracta només d’escassetat, però. També hi té molt a veure el tipus de negoci. Moltes startups no obtenen uns ingressos fixos per unitat de ‘producte’ o ‘servei’ comercialitzat, sinó que una mateixa inversió pot aportar potencialment milers o milions de clients i fer que els beneficis creixin en progressió geomètrica. “En sectors com el tecnològic es pot pagar molt bé els treballadors perquè existeixen models de negoci molt escalables, en què generar una unitat addicional d’un bé té un cost pràcticament de zero”, diu Arrufí.

En aquest context, les petites empreses emergents s’han de barallar amb les grans empreses multinacionals que en els darrers anys han instal·lat a Barcelona els seus centres de dades o desenvolupament, com ara Nestlé, Facebook, Moodle, Satellogic, Microsoft, IGG, King o Scopely. La llista és llarga. I també amb grans startups que juguen una altra lliga, com Glovo o Wallapop. Per a les petites, l’única finestra d’oportunitat per oferir un sou alt és just després de tancar una ronda de finançament. En altres moments del seu cicle de negoci, Arrufí recomana que centrin el seu valor diferencial en l’atractiu d’un projecte singular, incentius o factors d’innovació.

Molta feina, aules buides

I malgrat l’evidència que aquest perfil professional és molt cercat, les FP tecnològiques del país no omplen les aules. “Les FP responen a les necessitats de les empreses, tot i que sempre hi ha oportunitat d’afinar el que ofereixen aquestes formacions a les demandes del mercat. El sector tecnològic evoluciona molt ràpid, el que es demana avui no és el mateix que es demanava fa 6 mesos o un any”, expressa el portaveu de la Capital. Ara bé, afirma que l’alumnat d’aquests cicles “no té problemes per trobar feina, de fet molts ni acaben els cicles perquè ja estan treballant”.

I per què les aules no estan plenes? “Falten vocacions! És una paradoxa que hi hagi molta demanda i pocs estudiants”, lamenta Arrufí, que apunta a raons com ara manca de referents i fins i tot prejudicis de gènere.

Una demanda sostinguda?

Encara és difícil preveure quines seran les conseqüències de la crisi de la Covid-19 sobre el mercat laboral de les tecnologies de la informació a Espanya. El que confirmen les fonts de la consultora Hays és que, a curt termini, el tancament d’algunes startups i la paralització de grans projectes tecnològics per part de grans corporacions amplia lleugerament el pool de candidats disponibles. Ho confirmar el fet que els seus salaris enguany no han pujat tant com en els darrers 5 anys. No obstant, l’augment de candidats no és prou significatiu com per revertir la gran diferència entre oferta i demanda.

Un bon programador que parli anglès segueix sent igual de difícil de trobar ara que abans de la pandèmia. Els salaris dels perfils com enginyer de dades o científic de dades són els que han pujat més el 2020. Val a dir que és el primer cop en els darrers 6 anys que s’estabilitza l’augment dels salaris en aquest sector, segons la consultora. Enguany les especialitats més sol·licitades seran les del front end developer, PHP developer, enginyer de dades i consultor de CRM.

Val a dir que, a l’Estat espanyol, la ciutat de Barcelona és la que millor paga als experts en TIC. Per sobre de Madrid, Bilbao, Sevilla o València, altres ciutats amb nuclis d’empreses tecnològiques o emergents. “A Catalunya el sector TIC durant el 2020 va crear 14.700 nous llocs de feina i ha generat ocupació neta, un fet que no ha registrat cap altre sector excepte el de la Salut per raons evidents”, valora Arrufí. En canvi a Espanya la creació de feina al sector TIC ha caigut de mitjana un 3,5%: “Això vol dir que a Catalunya i a Barcelona, al marge de la pròpia acceleració de demanda de talent que ha suposat la Covid-19, hi ha un ecosistema prou robust per seguir atraient talent tecnològic”. “Crec que no hi ha massa discussió en dir que Barcelona és el principal hub tecnològic del sud d’Europa”, sentencia el directiu, que no preveu una caiguda salarial a la capital catalana ni a curt ni a mig termini.

Iniciatives

Tant el sector públic com el privat engeguen iniciatives per atraure aquests perfils a Catalunya. Barcelona Tech City ha llançat de la mà d’Infojobs un portal específic per aglutinar totes les ofertes. Es tracta de Tech Talent, una plataforma que pretén convertir-se en la referència local d’aquest mercat laboral. Recopila les ofertes de feina que llancen les companyies de l’ecosistema TIC (startups, empreses o corporacions membres i partners de Barcelona Tech City) i posa en contacte aspirants i reclutadors.

Nou comentari