La pandèmia del coronavirus ha deixat el sou dels treballadors de l’hostaleria a la unitat de cures intensives. El salari mitjà d’aquells que treballen a bars, restaurants o hotels s’ha desplomat un 44% i passa dels 17.638 de mitjana anual el 2019 a 9.920 euros el 2020. En el seu conjunt, els empleats del sector no superen el salari mínim interprofessional (SMI): ni el del 2020, fixat en els 1.108,33 euros al mes (950 euros en 14 pagues); ni el de 2022, establert en els 1.166,66 euros al mes de 2022 (1.000 euros en 14 pagues).
“El sector té treballadors pobres”, diu convençut Paco Galván, responsable sectorial d’hostaleria de CCOO. No se’n salven ni aquells que treballen 40 hores setmanals. “Tenir una feina a jornada completa no garanteix uns mínims per viure”, lamenta. El “pay them more“ (“pagueu-los més”, en català) que va pronunciar al principi del seu mandat el president dels Estats Units, Joe Biden, ja s’ha convertit en una frase cèlebre que explica bona part de la problemàtica del sector a la capital, segons Galván. “Falten treballadors perquè molta gent ha fet un pensament i, per guanyar el SMI en un sector on no es pot conciliar, busca alternatives”, descriu.
Aquesta clatellada és insòlita i no es veu en cap altre dels sectors que conformen el múscul econòmic de Barcelona. La construcció viu una devaluació del salari del 0,92%, el transport d’un 2% i la construcció del 6,7%. No obstant això, hi ha qui ha vist augmentar el seu sou en plena pandèmia. Bona prova d’això són els treballadors de les empreses financeres i d’assegurances, que de mitjana han vist un increment del sou del 2,3%. Encara més en el cas dels empleats de l’administració pública, on ha pujat un 4%.
Per establir que els empleats que es dediquen a l’hostaleria cobren de mitjana 827 euros al mes, l’Ajuntament de Barcelona ha tingut en compte les dades corresponents als treballadors afiliats al Règim General de la Seguretat Social amb contracte vigent a final d’any. Aquí s’inclou tot: els treballadors en actiu, els que tenen un contracte a jornada completa, els que el tenen a temps parcial, els aturats però sota el paraigüa d’un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), els que estan de baixa per malaltia, etc. Dit d’una altra forma, aquells que tenien un contracte finalitzat abans d’acabar el 2020 no compten.
“Això no és cert, no té ni cap ni peus”, diu la patronal
“Això no té ni cap ni peus!”, s’exclama Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona. Un treballador que té categoria de cambrer cobra 1.650 euros bruts al mes per una jornada completa de 40 hores, segons el conveni col·lectiu del sector, explica Pallarols. No obstant, matisa que el càlcul municipal pot ser fruit del diferencial entre la nòmina prepandèmia i el que cobreix l’Estat amb els ERTO: “L’única explicació seria que fossin la mitjana de la gent que ha estat en ERTO, perquè no cobreixen el 100% del salari”, diu. L’estadística inclou els afectats per aquest subsidi, en efecte, però també els que treballen a ple rendiment.
En qualsevol cas, el màxim representant de la restauració barcelonina descarta atribuir la precarietat dels empleats del sector a les condicions de treball. Tampoc a la tipologia de contractes. “Pot ser que hi hagi situacions de jornada parcial, però no són la majoria”, concedeix. Assenyala en canvi la responsabilitat dels polítics, tant els del govern espanyol com els de la Generalitat de Catalunya. “A Barcelona és evident que el que ha afectat són les restriccions i la manca de consum internacional”, assegura. “Si no s’haguessin aplicat restriccions no hauríem vist una davallada tan important”, afirma. “A partir que Sánchez aixeca el primer estat d’alarma, l’única gran indústria que mai ha abraçat fins ara la nova normalitat és la restauració“, opina.
Les conseqüències de tot plegat per a l’hostaleria, més enllà d’uns salaris reduïts, són múltiples: “Endeutada, amb pèrdues, amb un escenari de difícil recuperació i tancant un forat econòmic de dos anys”, enumera Pallarols. I ara? “Hi ha una sensació de certa calma tensa, perquè Barcelona no funcionarà fins que s’aixequi el comerç internacional, ja sigui de vacances o de congressos”. Igualment, el mateix Mobile World Congress (MWC) “demostra”, diu el director del Gremi de Restauració de Barcelona, “que la recuperació està lluny”. L’horitzó, per tant, el fixa a finals d’any. “En el millor dels casos”, puntualitza. Sobre pronòstics, Pallarols remarca que cal tenir molta cautela, més encara després de la invasió iniciada pel president de Rússia, Vladímir Putin, a Ucraïna. “La guerra també afecta al sector de la restauració a Barcelona”, diu.
El remei és conegut: “Hem de fer un sector que atregui la joventut i per això cal posar solucions per fer-lo sostenible i amb bones condicions”, explica el responsable sectorial d’hostaleria de CCOO. “El mateix que et serveix l’esmorzà et dona el dinar i el sopar. Quin jove voldrà treballar així?”, critica. Més enllà de les dades oficials, Galván apunta que la fotografia del sector és estàtica: “Cap canvi”. “Hi ha molta incertesa, tenim una reforma laboral que pot ajudar a fer baixar aquesta precarietat, però cal posar-la en marxa i cal tornar al nivell de turisme del 2019”, emfatitza.
