El malson particular d’en Jordi Callejo va arrencar ara fa quatre anys i mig. Aquest tècnic de professió va ser víctima d’un presumpte cas de discriminació i agressió racista a l’empresa barcelonina de rellotges on feia tretze anys que treballava. Immediatament després dels fets, va agafar la baixa per ansietat i depressió. El cas va acabar en mans tant d’Inspecció de Treball com de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, donat que Callejo aleshores exercia de conseller del districte de Ciutat Vella per part d’ERC. La víctima va presentar una denúncia per un delicte d’odi i per danys morals i psicològics i va protagonitzar diverses protestes a les portes de les instal·lacions que la firma té a Mataró, per les quals va ser suspès de 60 dies de sou i feina.
🔴⚫️ Avui l’empresa #MareaWatches no s’ha presentat a la mediació amb el company Jordi. @CGT reclamem la retirada de la sanció i la fi de l’actitut racista de l’encarregat de l’empresa.
— CGT BarcelonⒶ (@CGTBarcelona) July 23, 2024
Prou repressió ‼️
Si toque a un, ens toquen a tots 💪🏴 pic.twitter.com/j4TjGnlKIf
“No existeixen pràcticament casos d’acomiadaments per discriminació racista perquè la majoria de vegades lamentablement no s’arriben ni a denunciar. La gent calla i això fa que no hi hagi jurisprudència“, assenyalava l’exconseller barceloní en un reportatge publicat ara l’estiu del 2024 al TOT Barcelona, on confiava que el seu cas pogués marcar el camí legal a seguir i encoratgés els treballadors que pateixin aquest tipus actituds i vexacions a denunciar els seus casos. Dos anys després, el seu cas està pendent del veredicte del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que pròximament haurà de determinar si el seu cas es pot considerar una malaltia professional causada per un delicte d’odi. Si l’alta cambra catalana es posiciona en favor de l’exconseller de districte, seria una sentència pionera a Catalunya i a l’Estat. Tant la companyia com la víctima podrien elevar el cas al Tribunal Constitucional (TC) si estan en desacord amb el veredicte del TSJC.
A banda d’aquest canvi de contingència, com s’anomena tècnicament al procés per confirmar una incapacitat laboral, Callejo ha estat absolt pel camí d’un delicte d’amenaces, després que un dels directius de la seva empresa el denunciés sense proves i en un cas que ell mateix qualifica de “replesàlia laboral” per fer-lo fora de la companyia.
Un precedent esperançador per marcar jurisprudència
Lluny d’acabar-se el conflicte amb l’empresa en aquell episodi de discriminació i agresió racista, quan Callejo es va reincorporar a la plantilla a principis de maig del 2024 després del període baixa, es va produir un altre episodi que els ha valgut a tres responsables de la companyia de rellotges barcelonina una querella penal per part de la Fiscalia per vexacions i tracte degradant, violació de la intimitat i difusió il·lícita d’imatges. Els fets concrets pels quals el ministeri públic ha presentat la denúncia van tenir lloc ara farà just un any, el 8 de maig del 2024. L’exconseller republicà es trobava aquell dia a les instal·lacions que l’empresa té a Mataró quan va patir una crisi agorafòbica ansiosa que el va derivar en una ingesta massiva de fàrmacs amb risc per a la seva vida. Segons el relat de la Fiscalia, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, davant d’una situació que requeria una atenció mèdica immediata, un dels directius investigats s’hauria negat a trucar a una ambulància. Hauria calgut la intervenció d’un delegat sindical per contactar amb el 112.
Abans de l’arribada dels serveis mèdics, dos dels querellats haurien ordenat a la resta d’empleats de la companyia presents al recinte que no interactuessin amb el denunciant, cosa que va “incrementar el seu aïllament i angoixa”. Un d’aquests directius hauria començat aleshores a fer comentaris despectius contra l’exconseller barceloní com “prou de numerets”, gravant-lo mentre estava patint aquesta crisi i expulsant-lo fora de les instal·lacions, “menyscabant la seva dignitat“. En aquest moment, dos dels investigats haurien aprofitat per gravar un vídeo on apareix la víctima en un evident estat de vulnerabilitat i l’haurien fet circular entre la plantilla “exposant la seva salut mental sense el seu consentiment”.
Amb els indicis sobre la taula, la Fiscalia considera que la situació descrita podria ser constitutiva de delictes de vexacions i tracte degradant, violació de la intimitat i difusió il·lícita d’imatges, amb condemnes que podrien elevar-se a diversos anys de presó. En la seva querella, el ministeri públic sol·licita als Jutjats de Mataró la pràctica de diverses diligències per comprovar els fets descrits, entre les quals demana prendre declaració a la víctima i als tres investigats, així com la comprovació dels antecedents penals dels querellats. Segons ha pogut saber aquest mitjà, la causa ja està en fase d’instrucció i el més probable és que en un futur pròxim se celebri el judici per l’incident ocorregut el 8 de maig del 2024. Més enllà de la Fiscalia, la defensa de Callejo s’hi presentaria com a acusació particular.
Des d’aquest darrer incident d’ara fa dos anys, l’exconseller de districte no va tornar a trepitjar l’empresa de rellotges. Prevenció de Riscos Laborals va acabar determinant que no es podia incorporar i el tècnic es va desvincular definitivament de la companyia el passat mes de març. Callejo encara amb optimisme el litigi judicial que previsiblement haurà d’afrontar i manté que vol que el seu cas sigui un exemple per a tothom que pugui haver patit situacions de discriminació per motius racistes o altres delictes d’odi: “La querella penal de la Fiscalia ja ha fixat un precedent important, però, que el TSJC em donés la raó, sí que marcaria jurisprudència per a casos similars”.
