Ángel Justel té gravat a foc l’1 de març del 2019. Aquest home de 55 anys va patir un accident laboral mentre treballava com a tramoista (rigger) en el desmuntatge del Mobile World Congress en un dels pavellons de la Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat. Justel s’encarregava de baixar els quatre motors que havien col·locat només deu dies abans a uns vuit metres d’altura en un dels espais centrals del recinte. La tasca no era fàcil: una grada instal·lada en aquesta part de les instal·lacions impedia que poguessin accedir amb una bastida mòbil i l’única solució per poder enllestir la feina abans de la retirada d’aquesta estructura era utilitzar una escala desplegable fixada amb una espècie de peça de fusta.
“El muntatge d’aquell Mobile va ser un verdader infern. M’hauria d’haver negat a treballar en aquelles condicions, però en aquest món molts dels treballadors no som fixos i, per por que no et tornin a contractar, molts cops vas més enllà de les teves funcions i es cometen imprudències“, lamenta en conversa amb el TOT, on assegura que malgrat reticències inicials va acabar acceptant realitzar la feina. Quan ja havia aconseguit treure l’últim dels motors, el “nyap” que mantenia estable l’escala va fallar i aquesta es va començar a balancejar provocant la caiguda de Justel des d’una altura de prop de set metres. L’home es va despertar després de 18 dies en coma induït a l’Hospital de Bellvitge. Tenia 19 fractures a les costelles i encara arrossega en forma de seqüeles uns problemes de malucs que no li van permetre reincorporar-se al món laboral fins a l’any passat. Això sí, com a conserge en una finca particular i lluny dels treballs en altura als quals havia dedicat gairebé tres dècades de la seva vida.
Però la seva retirada del món del muntatge d’espectacles no va evitar que Justel s’erigís en un dels líders de les protestes que van tenir lloc l’any passat a les portes del recinte de Fira de Barcelona. L’home es va assabentar de la mort del jove de Pamplona de 21 anys que treballava en la preparació del Mobile a través de les xarxes socials i va decidir participar de la mà de la CNT Joaquim Costa i amb la col·laboració de sindicats com la CGT en les mobilitzacions per visibilitzar les condicions precàries en les quals molts empleats es veuen forçats a desenvolupar tasques de risc com aquestes. “A mi em van arribar a donar per mort i encara així tenia por a denunciar pensant que havia fet malament col·locant la peça de fusta”, assenyala l’exrigger per exemplificar el sentiment de culpa i les reticències que tenen molts treballadors a l’hora de denunciar situacions perilloses com aquestes.
Una opacitat que alimenta la precarietat
Un any després d’aquest accident mortal, el MWC torna aquest dilluns a la capital catalana amb les condicions laborals en el punt de mira dels sindicats. “Es parla molts dels beneficis que genera aquest congrés, però poc d’aquesta cara B. Hem de poder garantir la seguretat dels treballadors, però també que la feina es desenvolupi en unes condicions dignes”, apunta Núria Gilgado, secretaria de Política Sindical de la UGT. Malgrat haver detectat una millora generalitzada en aquests últims anys, sobretot pel que fa a les ofertes de caràcter sexista o obertament per sota de les condicions estipulades per conveni, Gilgado considera que encara hi ha molt camí per recórrer i lamenta les grans dificultats que tenen els sindicats per detectar aquestes vulneracions per l‘opacitat de moltes empreses. “La realitat és que encara és molt difícil de controlar què passa. Encara ens trobem amb persones que han de treballar 14 hores seguides o que els han acabat pagant menys de l’acordat”, afirma.
Sobre la precarietat dels treballadors que s’encarreguen d’enllestir contra rellotge recintes com el del MWC, la secretaria de Política Sindical de la UGT insisteix en la importància de conscienciar els empleats sobre la necessitat de denunciar situacions de risc per facilitar la tasca dels sindicats i evitar que es puguin repetir tragèdies com la de l’any passat. “Quan es munten aquests esdeveniments s’ha de fer en les condicions de seguretat adequades, seguint la normativa de riscos laborals i amb el personal necessari. Malauradament, aquest és un sector que no està sindicalitzat i on hi ha molt personal amb contractes temporals que necessita els calés i que no denuncien incompliments per por a perdre la feina“, remarca.
Grans beneficis amb poca sindicalització
En el cas concret del MWC entra en joc un altre factor: la poca trajectòria vital d’un sector com el digital. Moltes de les empreses que participen d’aquest esdeveniment són de nova creació i es nodreixen d’una mà d’obra jove i motivada que molts cops no detecta situacions en què s’estan vulnerant convenis laborals. “La majoria de vegades no tenim informació fidedigna a temps real. Són empreses amb molt moviment -entrades i sortides- i això dificulta tenir-hi representació i organitzar-les sindicalment”, assegura Àlex Samarach, responsable del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) de CCOO a Catalunya.
Samarach alerta que han detectat al llarg dels anys múltiples casos de companyies que no compleixen amb les regulacions i on els treballadors fan jornades maratonianes no contemplades per contracte i sense comptar amb un registre salarial. Un altre dels grans problemes que afronten els empleats d’aquest sector i que han detectat els sindicats és la pèrdua de poder adquisitiu derivada de la inflació. La congelació dels sous ha generat una “precarització” generalitzada de les feines en l’àmbit digital, fet que es tradueix en dificultats per a l’estabilització de les plantilles. “Són àrees amb molta demanda i que generen molts beneficis. Ara bé, aquests no es reflecteixen en les condicions dels treballadors, que només en els darrers tres anys han perdut un 17% de poder adquisitiu”, subratlla el responsable de CCOO.
Protesta inaugural i lluita contra l’amnèsia
L’empobriment dels salaris per la inflació és precisament la raó que ha portat els treballadors de l’empresa tecnològica DXC a manifestar-se aquest mateix dilluns a les portes del recinte de la Fira de Barcelona. Els empleats volen aprofitar l’aparador mediàtic que suposa el primer dia del MWC per reclamar a la companyia -una de les que participa del congrés- que actualitzi els sous congelats des de fa anys aprofitant el bon moment econòmic d’aquesta empresa multinacional, que a casa nostra té unes 8.000 persones en plantilla. Les mobilitzacions compten amb el suport de diversos sindicats amb representació a la companyia com la CGT o CCOO.
No està previst, però, que se celebri cap mena d’acte en record al jove mort durant el muntatge de l’esdeveniment l’any passat. Davant d’aquesta amnèsia col·lectiva aparent, Justel ha decidit a títol personal col·locar un placa en un dels accessos al recinte que deixi constància dels fets ocorreguts ara fa un any. Ho farà sense cap mena de pretensió mediàtica, només amb l’objectiu que morts com aquesta no caiguin en l’oblit, absorbides per les sucoses xifres d’esdeveniments com el MWC.
3 
