Si envoltem la Font Màgica de Montjuïc i enfilem cap al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), arribem a la plaça de Josep Puig i Cadafalch. L’esplanada comunica els palaus d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia i és l’inici de dues escalinates que salven un desnivell presidit per tres cascades. Aquests salts d’aigua donen nom a una de les guinguetes d’ubicació més privilegiada de la ciutat. Parlem del quiosc-bar Les Cascades, oficialment situat al passeig de Jean Forestier i propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Durant diversos anys, aquesta guingueta s’havia convertit en un dels secrets més ben guardats dels veïns d’aquesta zona de la capital catalana. Tot i trobar-se en un dels epicentres del turisme, l’establiment mantenia uns preus raonables que no foragitaven els barcelonins i els permetien gaudir d’unes vistes panoràmiques magnífiques sense haver de reservar amb antelació o pagar un ull de la cara. Molts ciutadans aprofitaven el cap de setmana per fer-hi el vermut mentre passejaven, aturar-se un moment per refugiar-se del sol o fer ús del lavabo públic del negoci, un dels pocs que hi ha als voltants.
L’estima que havia aconseguit despertar l’espai durant els seus cinc anys d’activitat encara és present a les xarxes. Només cal donar una ullada a les ressenyes de Google per comprovar que, fins fa nou mesos, la immensa majoria eren de cinc estrelles amb comentaris molt positius sobre l’establiment. Tot això va canviar amb la fi de la concessió de l’anterior responsable l’abril del 2025. Des que una nova empresa es va fer càrrec de la guingueta al voltant del mes de maig següent després de guanyar el concurs de licitació públic, les valoracions dels clients han caigut de forma molt pronunciada. Entre les opinions publicades hi ha les de veïns de la zona i usuaris habituals del negoci queixant-se pel canvi, així com de turistes i passavolants denunciant principalment uns preus desorbitats -n’hi ha que asseguren que els van cobrar entre set i vuit euros per una cervesa normal de tirador– i per un tracte no massa agradable. A més, es dona la circumstància que aquest era un establiment molt estimat pels propietaris de gossos, ja que s’oferia als animals aigua i una mica de menjar gratuïtament, una cortesia ara eliminada.
“Els preus s’han multiplicat per dos. La qualitat del servei és dolenta. Tot per fer diners ràpids aprofitant-se dels turistes i fastiguejant la gent de Barcelona”. “Durant molt de temps aquest era el nostre bar de referència a Montjuïc. Ara s’ha convertit en un bar de turistes“. “Sortíem del museu i volíem prendre un suc de taronja. Si ho arribo a saber, hauria llepat una pedra de Montjuïc abans que donar un ronyó, que és el que vaig sentir quan vaig pagar catorze euros per dos miserables sucs“. “És una vergonya allò en què s’ha convertit el local. Abans tenia bon servei i qualitat-preu, ara es neguen a donar-me el tiquet de compra perquè els preus són absurds“. “Solia ser un lloc molt especial per als veïns del Poble-sec. Era autèntic i et senties com a casa. Amb la nova gestió, tot això s’ha perdut”. “L’enhorabona als nous responsables. En temps rècord han aconseguit destruir un dels llocs més autèntics i locals”. Aquests són només alguns exemples de les ressenyes negatives que ha rebut el quiosc en aquests darrers mesos des del canvi de concessionari. Sí que n’hi ha algunes de positives, però són un oasi en un desert de valoracions dolentes.
L’oferta que va capgirar la licitació
La deriva d’aquesta guingueta podria ser una qüestió de mala sort o d’una gestió poc encertada. Ara bé, si ens fixem en el procés d’adjudicació de la concessió, veiem que aquest ja va aixecar força polseguera en el seu moment. La raó principal que va fer desfermar la polèmica entre alguns dels candidats va ser la resolució del tercer sobre del concurs públic, que fa referència a l’oferta econòmica. El primer dels sobres valorava aspectes tècnics, mentre que el segon avaluava la proposta de negoci pel que fa a la imatge, l’activitat, la qualitat i les millores ambientals. Atenent els resultats d’aquest darrer sobre, l’actual concessionari -Coffee Park Store SL- havia rebut la tercera millor nota d’entre els quatre concursants amb 48 punts. Per sobre, tenia amb 50 punts l’empresa que fins al maig s’havia fet càrrec del quiosc amb èxit -Laiettanus SLU- i una altra companyia que ja gestiona una altra guingueta de Montjuïc, Lourdes Rosendo Moreno, amb 57 punts.
L’escenari va canviar radicalment amb la publicació dels resultats del tercer sobre. A les bases del concurs, l’empresa municipal BSM havia fixat un cànon mínim mensual de 3.900 euros. Això volia dir que, a partir d’aquesta xifra, els candidats podien presentar les seves ofertes. Els dos concursants que anaven al capdavant de la classificació van plantejar una proposta de retribució al voltant dels 5.100 euros, mentre que el tercer classificat en va presentar una de més de 22.800 euros mensuals. La diferència entre les ofertes va fer que aquest darrer guanyés de golejada en aquest apartat de la licitació. Es va endur 40 punts, deixant els altres dos participants en menys de tres punts cadascun. Els resultats del tercer sobre van capgirar d’aquesta manera completament les puntuacions i la classificació final. Coffee Park Store SL es va fer amb l’adjudicació el 23 d’abril del 2025 amb un total de 88 punts, per davant de Lourdes Rosendo Moreno, amb 59,88 punts, i de Laiettanus SLU, amb 52,43.
Tot i que l’oferta presentada per l’actual concessionari es trobava dins dels marges legals i no contravenia la normativa ni les bases aplicades al concurs, BSM sí que va decidir a partir d’aquest moment establir un topall màxim per a les licitacions de guinguetes de Montjuïc obertes posteriorment per evitar casos com aquest. Pel que fa a l’adjudicació de Les Cascades, un dels candidats -Laiettanus SLU- va presentar un recurs de reposició al·legant entre altes qüestions que l’oferta presentada per Coffee Park Store SL era “temerària“. Les apel·lacions va ser desestimades totalment. Dels tres concursos per a la gestió de quioscs de la muntanya barcelonina que han sortit en l’últim any, el de l’establiment del passeig de Jean Forestier és l’únic que ha canviat de mans. Els altres dos -l’històric Marcelino de l’avinguda Miramar i Els Cims, a tocar del Telefèric de Montjuïc- han acabat un altre cop sota el control dels concessionaris que els han portat en els darrers anys. De fet, totes dues empreses han assolit la màxima puntuació possible en el segon dels sobres del procés d’adjudicació, que recordem que valora la imatge, l’activitat, la qualitat i les millores ambientals.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona es remeten al contingut de les licitacions de BSM i prefereixen no fer comentaris al respecte.
