Hi ha negocis que, de sobte, es popularitzen i es multipliquen a un ritme frenètic. En l’àmbit de l’oci, per exemple, ha passat amb els escape room o amb les pistes de pàdel. A la llista també podríem incloure els basars, que s’estenen durant la dècada dels 2000 o, no fa tant, els restaurants de kebab. I ara, malgrat que moltes petites botigues tanquen castigades per la inflació, prolifera un nou tipus de negoci pràcticament desconegut fins ara a la ciutat de Barcelona: la venda d’empanades argentines per emportar.
Per exemple, a Gràcia, en un radi aproximat d’1 quilòmetre a la rodona trobem 4 locals que venen empanades. I baixant cap al mar, al barri Gòtic, en trobem 4 més repartits en un tram de només 350 metres entre m la plaça de Sant Jaume i el carrer de la Bòria. Però, per què triomfen les empanades per sobre d’altres tipus de menjars? Hi ha motius que expliquen aquest expansió.
Es multipliquen els argentins a Barcelona
L’empanada és un dels menjars més típics de l’Argentina. I els argentins han decidit venir a viure a Barcelona. Les dades municipals mostren com, en els darrers 5 anys, la comunitat argentina ha augmentat prop d’un 60% a la ciutat: dels prop 6.100 argentins que hi havia a la capital catalana l’any 2017 s’ha passat als més de 10.400 que hi viuen aquest any. Aquesta dada ja parla per ella mateixa, però encara n’hi una altra que també mostra aquest efecte: la nacionalitat argentina és la tercera que més creix aquest últim any a Barcelona, només per darrere dels nostres veïnes italianes i franceses.
Per tant, els argentins es multipliquen a Barcelona i, amb ells els locals d’empanades take awey. La majoria d’aquests negocis es dediquen exclusivament a la venda d’aquest menjar. Ara bé, un boom tan gran com aquest no s’explica per un únic motiu. També cal tenir en compte les característiques del producte; lleuger, transportable i, sobretot, amb una relació de qualitat preu que és molt superior a la de brioixeria o els dolços.
El moment oportú per començar un negoci d’empanades
El cas del José, Tucu per als amics, mostra a la perfecció l’expansió de les empanades a Barcelona. L’any 2012 va intentar obrir sense èxit un negoci al barri del Poblenou. “Em vaig fondre tots els diners i vaig haver de tancar”, diu l’empresari. Tot i això, hi ha un punt d’inflexió a la ciutat que canvia el paradigma. Per al José, l’arribada d’empreses com Glovo i de franquícies com el Tío Bigotes —una empresa d’àmbit estatal que fa empanades— ha aplanat el terreny als cuiners que estimen aquest producte. “Fa dos anys que vaig obrir una botiga al Passeig de Sant Joan i ara sí que me n’he sortit”, explica el José, que aquesta setmana ha obert un segon local al Poblenou.
Per al cuiner, la diferència la marca la qualitat: “Tot ho fem artesanal, la massa també. La gent valora que no sigui industrial”. Aquest fet diferencia les empanades d’altres productes que també es compren per menjar dempeus. A més, hi ha un aspecte en què l’empanada s’imposa de forma contundent als seus competidors: “El farcit està embolcallat per la massa i això fa que es mantingui calent molts minuts,fins i tot hores”, explica el Tucu, que considera que aquest és un dels motius pels quals la gent o els càterings prefereixen l’empanada a la pizza.
La demanada d’empanades supera l’oferta
El TOT Barcelona visita altres locals per saber més d’aquest nou boom. Just al costat de l’escola Jesuïtes del Clot trobem La Mozzart, un dels negocis més veterans. A la sortida del pati, l’empanada es converteix en l’esmorzar típic dels joves estudiants. “La gent li ha agafat el gustet”, reconeix el Maximiliano, que atén el diari darrera la barra. Fa anys que estan instal·lats en aquesta ubicació i reconeix que han adaptat els gustos per agradar més. “Hem ajustat les empanades als gustos d’aquí i no tant als sabors típics argentins”, diu el cambrer per explicar part del seu èxit.
Al barri de Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, el Dubán suma un testimoni més a la causa. La Neura, el restaurant on treballa, és conegut pels seus plats de carn. Però, igualment, fa temps que aposten per oferir empanades que, en aquest cas sí, són les típiques de l’Argentina. “Fem la tradicional, passada pel forn, mai al microones”, comenta amb aquella xuleria de qui sap que està venent un producte d’èxit. L’experiència del negoci és similar al del Clot i, fins i tot, reconeixen que hi ha dies que no arriben a cobrir la demanda. “Molta gent que seu a les taules, quan entra a pagar, s’emporta dues o tres pel camí”, reconeix el cambrer.
A l’altre extrem, al barri de Sant Andreu de Palomar, hi ha un local que ha obert recentment. En Matías és un dels que hi treballa i afirma que les famílies ja el coneixen tot i portar només un mes. De fet, aquesta és una de les claus de l’èxit de l’empanada: un producte apte per a totes les edats i que agrada a tots els públics. “Els catalans heu descobert els nostres sabors”, assegura l’argentí abans de declarar amb rotunditat que la qualitat de l’empanada és el que la distingeix de la resta de menjars que s’ofereixen al mercat.
Els argentins, sorpresos amb la resposta dels catalans
El boom de les empanades argentines té pocs precedents a la ciutat. I fins i tot els argentins se sorprenen. “Ni a l’Argentina hi ha tants locals com aquests”, reconeix la Romina, que atén veïns i turistes en un local de poc més de 8 metres quadrats a tocar de la Sagrada Família. Aquest producte, doncs, ha entrat amb força a Barcelona, malgrat que fa 10 anys era un menjar poc popular entre els seus habitants. Ara, però, l’empanada s’ha tornat una excel·lent ambaixadora de l’Argentina a la ciutat, seguint els passos de Maradona o Messi.
3 
1 
