Barcelona és una de les ciutats europees que està apostant més per l’energia solar. Aquest compromís amb un canvi de model energètic és patent en diverses iniciatives, com el programa MESBarcelona o la campanya Moment Solar, que pretenen facilitar la instal·lació de panells fotovoltaics en edificis residencials de la capital catalana. Tanmateix, les famílies i comunitats de veïns es troben a l’hora de la veritat amb un doble escull difícil de salvar: l’alçària màxima permesa a la ciutat per als blocs de pisos i la fisonomia de l’skyline barceloní.
Segons la Llei d’urbanisme vigent, la instal·lació de plaques solars sobre la coberta d’un edifici està permesa sempre que aquestes no superin el metre d’alçada des de la coberta plana. Aquesta normativa, però, no preveu la instal·lació de cap mena d’estructura extraordinària -com podria ser una pèrgola- per subjectar aquests panells. De fet, fonts de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat consultades pel Tot Barcelona remarquen que aquesta possibilitat depèn de la regulació urbanística de cada municipi.
Panells sí, si no trenquen l’estètica
En el cas concret de Barcelona, l’ordenança municipal dels usos del paisatge urbà permet la col·locació de plafons fotovoltaics en els terrats sempre que aquests no generin un impacte visual negatiu, no siguin visibles des de la via pública i complexin amb els requisits que marca la Llei esmentada amb anterioritat pel que fa a l’alçada màxima permesa.
Aquest atzucac legislatiu deixa en terra de ningú la instal·lació d’estructures com les pèrgoles, l’única alternativa que tindrien molts edificis de la capital catalana per poder aprofitar al màxim el recorregut del sol i evitar que elements arquitectònics com murs o façanes acabin fent ombra a les plaques. És el cas d’una família del barri de la Vila de Gràcia, que a través de les xarxes socials ha denunciat que l’Ajuntament de Barcelona no els permet instal·lar panells solars a la seva terrassa perquè l’edifici on viuen “supera l’alçada màxima” que marca la normativa.
“Per poder posar les plaques, necessitem una estructura metàl·lica que pugui subjectar-les, ja que si les col·loquem a terra, tindrien ombra de l’edifici del costat i, a més, seria perillós tenint en compte que a la terrassa sovint hi tenim els nens jugant”, asseguren els afectats, que van contactar amb un arquitecte perquè dissenyés l’estructura després de rebre el vistiplau de la comunitat de veïns. La seva sorpresa va arribar quan, a l’hora de demanar la llicència d’obra menor, el consistori els va assegurar que no podien tirar endavant amb el projecte excusant-se en l’ordenança dels usos del paisatge urbà.
La negativa de l’administració local va coincidir amb la presentació la setmana passada de la iniciativa Moment Solar, que pretén aconseguir que 2.000 famílies apostin per l’autoconsum i es decideixin a instal·lar plaques solars en els seus edificis facilitant ajudes econòmiques. “On posaran tots aquests milers de panells solars per consum privat si la majoria d’edificis a Barcelona excedeixen la seva alçada màxima reguladora? Trigarem anys i panys a modificar aquesta normativa que absurdament em denega poder generar energia neta per a la meva llar?”, reflexionava la família en la publicació a les xarxes.
Un criteri “interpretatiu”
A preguntes del Tot Barcelona, el consistori assenyala que s’està treballant per establir un “criteri interpretatiu” que permeti desenvolupar al màxim el potencial solar de les cobertes i edificis de la ciutat “sense contradir la normativa” que marca la Llei d’urbanisme abans esmentada. En la mateixa línia es pronunciava precisament la directora de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament, Cristina Castells, en una entrevista recent al programa Bàsics de Betevé, on apuntava que s’està elaborant una guia perquè aquestes instal·lacions que permeten subjectar panells solars no es considerin legalment pèrgoles. La intenció del govern municipal és que aquesta precisió en l’ordenança pugui aplicar-se com més aviat millor durant els pròxims mesos.
1 
