“Podem parlar, cap problema, però a partir de dilluns, que el Napoli pot guanyar aquest divendres la quarta lliga de la seva història”. La vida sembla aturar-se a la capital de la regió de Campània cada cop que roda la pilota. El vincle pràcticament místic entre aquesta ciutat del sud d’Itàlia i el futbol es remunta al pas de Diego Maradona per l’antic estadi de San Paolo, ara batejat en honor a l’astre argentí, amb qui van guanyar els seus dos primers Scudettos. Entre l’expectació prèvia al darrer partit de la temporada i l’èxtasi posterior a la consecució d’aquest quart títol de lliga, Grant Dalton -CEO de l’Emirates Team New Zealand- anunciava que Nàpols havia estat escollida com a nova seu de la Copa Amèrica de cara a l’any 2027.
Com ja va passar amb València o Barcelona, la confirmació oficial de l’aterratge de la competició nàutica a Nàpols va venir acompanyada d’unes previsions econòmiques molt beneficioses per a la ciutat escollida i el seu entorn. Segons les xifres fetes públiques per l’organització i recollides per diversos mitjans italians, la Copa Amèrica tindrà un impacte directe sobre la ciutat de 700 milions d’euros que podrien elevar-se fins als 2.500 milions si tenim en compte les inversions públiques que es duran a terme sobre el territori. Una pluja de diners dirigida principalment a la zona de Bagnoli, una localitat costanera amb passat industrial a l’oest de la capital de Campània, on s’ubicaran les bases dels equips participants i que fa dècades que espera una transformació urbanística.
I, també emmirallant-se en el cas barceloní, el veïnat de les zones afectades veu la pluja de milions molt més lluny del que celebren les autoritats. “La Copa Amèrica afavorirà els grans interessos, però la gent del barri se sent exclosa dels guanys”, lamenta Mario Borrello, president de Jamme Assiem, un conjunt d’entitats socials de la zona de Bagnoli i Fuorigrotta agrupades amb l’objectiu d’abordar la transformació complexa de la zona.
Com un mirall enfront de la petjada de la regata a Barcelona, el teixit social de Nàpols s’ha trobat una administració alineada monolíticament amb els interessos de la Copa Amèrica. “Estem orgullosos de poder acollir la 38a edició del torneig de vela més famós i prestigiós del món, un esdeveniment mundial que involucra milions d’entusiastes i representa una síntesi única de tradició, innovació tecnològica, excel·lència en enginyeria i esperit competitiu”, s’afanyava a dir la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, cara visible de l’acord amb el vigent campió de la prova, en unes declaracions que inevitablement recorden les d’Ada Colau del 2022.
És cert que, a diferència de la capital catalana, el sud d’Itàlia sí que té una certa tradició de fanatisme pels esports de vela. De fet, ja tenen una història amb el trofeu de l’Amèrica: entre el 2011 i el 2012, la ciutat va acollir les America’s Cup World Series, unes curses que van servir per escalfar motors de cara a l’edició del 2013, celebrada a San Francisco. Llavors, prop d’un milió de persones -afegint-hi tot el personal dels equips i els convidats dels competidors- s’hi van apropar. De fet, l’equip italià de la competició, el Luna Rossa Prada Pirelli, té el port matriu a Palerm, i és molt pròxim a l’imaginari dels aficionats del sud del país.
Sobre aquestes xifres passades, de cara al 2027 es parla d’una assistència de públic durant els 60 dies que s’allargarà l’esdeveniment d’entre 1,5 i 1,7 milions de persones, entre els quals fins a mig milió de turistes internacionals, que gastarien de mitjana uns 2.500 euros per càpita. Això amb una inversió pública i privada de prop de 200 milions que repercutirà també en la creació de fins a 12.000 llocs de treball temporals i 2.000 fixos. Fins aquí les dades oficials, que mantenen força similituds amb les projectades per a l’edició barcelonina de la prova. El teixit social de la ciutat, consultat pel Tot Barcelona, veu molt possible que la competició compleixi les expectatives; però ho entén com una mala notícia. “Ja patim un turisme excessiu a la ciutat, pròxim als nivells de Barcelona”, alerta en conversa amb aquest diari Thomas Straus, conseller de la segona municipalitat de Nàpols pel partit d’esquerres Potere al Popolo. En línia amb l’anàlisi de Borrello, Straus assegura que, fins i tot si abasta les previsions més falagueres, la Copa generarà un important greuge per a la població, especialment als barris més afectats. “Els treballadors són expulsats del centre, i l’administració es nega a escoltar-nos quan parlem de turistització. Ja tenim problemes amb els fluxos turístics i ara, a sobre, ens porten la Copa”, rebla Straus.
“D’esquenes al barri”
L’anàlisi d’Straus, part del teixit social més crític amb l’arribada de la competició, és compartit pel conjunt del teixit social de la ciutat. Borrello és més optimista respecte de les potencialitats econòmiques de la competició, però alerta que l’execució, fins ara, l’allunya cada cop més de l’interès general. “L’economia que porti la Copa no serà circular. Afavorirà un cert tipus de turisme que no beneficiarà els ciutadans“; alerta el representant veïnal. A parer seu, un esdeveniment com aquest “podria ser molt bo” per a la zona si es redirigeix cap als seus habitants. Cal recordar que Bagnoli i Fuorigrotta són dues antigues zones industrials abandonades per la indústria siderúrgica als anys 80, i fa més de cinc dècades que viuen en un cicle de precarització econòmica. En aquest sentit, des de Jamme Assiem plantegen mantenir la pressió sobre l’administració local per redirigir els guanys cap a les majories socials de la zona. “Hi ha esperança: les institucions entendran que Bagnoli té una voluntat diferent de la dels grans interessos”, promet.
Straus, per la seva banda, veu molt més lluny una resolució acordada amb l’administració. Per al conseller municipal, les formes amb les quals s’ha posat en marxa la competició delaten la poca voluntat de l’alcalde, el conservador Gaetano Manfredi, d’actuar a favor de la població treballadora de Bagnoli: “L’acord es va presentar de cop, ja signat i sense cap debat previ o comentari de les institucions implicades. S’ha especulat en els darrers dies amb beneficis econòmics, però els detalls del pacte són secrets. Només sabem del cert que les curses se celebraran davant del passeig marítim i que els equips tindran les bases a Bagnoli”. Els equilibris polítics, a més, han empoderat les tesis del consistori. El 2019, amb el govern de Giuseppe Conte fruit d’un pacte entre el Movemento 5 Stelle, el Partito Democratico i el moviment progressista Liberi e Uguali, el primer ministre va donar garanties d’inversions productives a la regió, que finalment no es van executar. Ara, sota el mandat dels ultres de Fratelli d’Italia, Manfredi té el suport de Meloni en la seva terciarització de l’economia local.
Straus ha mantingut contacte des del passat estiu amb entitats barcelonines i està al corrent del ball de xifres i de la polseguera que l’esdeveniment va aixecar a la capital catalana. “Ens han explicat que les expectatives van estar molt lluny de la realitat. No sabem que passarà a Nàpols, però tenim clar que els diners no acabaran a les butxaques de la classe treballadora i dels veïns de Bagnoli”, subratlla. A diferència de les entitats veïnals, que detecten un camí per a les negociacions amb la corporació local, els moviments socials són pessimistes.
“No crec que l’alcalde i la primera ministra tinguin un pla -ironitza el conseller local – més enllà de donar prioritat a la Copa Amèrica“. Esperen, de fet, que la regata s’aprofiti per tirar enrere alguns avenços municipals, com ara la pacificació del passeig marítim. Les expectatives, doncs, són poc falagueres; i menys en una regió que no gaudeix d’un teixit sociopolític gaire potent. “No tenim uns moviments socials prou actius per generar una protesta eficaç”, lamenta. Per la seva banda, Borriello roman obert al diàleg: “ho intentarem tot pels canals institucionals, i els farem veure que el del veïnat és el camí correcte“.
Bagnoli, zona franca contaminada
Bagnoli serà el gran epicentre logístic de la Copa Amèrica. En aquest tram de costa a l’oest de Nàpols recaurà bona part de la inversió pública i privada vinculada a la competició. Una pluja de diners que des d’entitats com la que presideix Borrello es veu com una “oportunitat” per al progrés econòmic d’una zona ancorada al seu passat industrial i que fa temps que espera una transformació urbanística. En aquest mateix indret hi havia fins a gairebé els noranta la seu de la fàbrica ILVA, una de les productores d’acer més importants del territori europeu. Una part de la siderúrgica encara continua dempeus, però el seu llegat perdura més enllà en el sòl, que està contaminat.
Trobar paral·lelismes amb Sant Adrià de Besòs i les Tres Xemeneies és inevitable. Dues zones costaneres molt pròximes a la gran ciutat -de la qual en certa manera encara en depenen- marcades per un passat industrial que ha deixat un pòsit en forma de contaminació que en condiciona la transformació. Dues zones pendents d’una reurbanització que sembla no arribar mai i sota el pretext de la qual s’estan impulsant projectes que obvien les peticions i necessitats del veïnat en favor dels interessos privats. I aquest és precisament -segons el veïnat- el gran perill que té l’esdeveniment: “La idea és que s’aposti per Bagnoli, que té un potencial enorme, però sembla que només es vulgui impulsar una economia que no serà circular, que no anirà a favor dels interessos de tots. No es pot pensar només en els lobbies perquè la gent se sent exclosa”, lamenta Borrello.
La situació en aquesta zona de prop de 200.000 metres quadrats és en aquests moments especialment crítica. En els darrers temps s’han produït diversos terratrèmols de magnitud 4,5 que han deixat centenars de persones reallotjades en hostals i allotjaments diversos sense poder tornar a les seves cases per risc d’esfondrament. El problema rau en el fet que els nuclis de població estan situats en el cràter d’un supervolcà, de manera que els moviments sísmics són habituals, i els edificis no estan fets per suportar aquest tipus de tremolors. Davant d’aquest escenari, es va demanar a les autoritats que decretessin un estat d’emergència per poder abordar aquestes mancances i accelerar els tràmits per a la seva resolució i la reubicació de les persones desallotjades. Semblava que el ministre italià de protecció Civil anava a decretar aquesta excepcionalitat, però abans que s’acabés de concretar es va anunciar l’aterratge de la Copa Amèrica. “És difícil de demostrar que les dues coses estan relacionades, però és clar que aquesta decisió es va revisar just abans de l’arribada de la competició. Si hi hagués hagut una emergència vigent, la Copa Amèrica s’ho hauria pensat segur…”, reflexiona Straus, que remarca que per ara l’ajuda urgent que va demanar la població no ha arribat i que des del consistori napolità i el govern italià sembla prioritzar-se la competició nàutica.
El crit d’alerta de la ciutadania de Bagnoli no és nou. Més enllà dels efectes dels terratrèmols, els veïns d’aquesta zona -molts dels quals extreballadors de l’antiga planta siderúrgica ILVA- fa prop de tres dècades que demanen un full de ruta per a aquesta part del litoral napolità que inclogui la descontaminació del sòl. Els experts calculen que s’haurien de netejar o substituir prop d’un milió de metres cúbics de terres. Es dona la circumstància que Manfredi és tant el president del comissionat per la transformació urbanística de Bagnoli com el màxim responsable de la comissió creada per facilitar l’aterratge de la competició. “La mateixa persona que decideix sobre el futur de l’antiga ILVA, ho fa també sobre la Copa Amèrica, que ha de tenir les bases dels equips enllestides l’estiu vinent. Com poden anar juntes aquestes dues coses? Crec que no tenen cap pla. Ho deixaran tot com està i només construiran els edificis necessaris per a la competició, en el millor dels casos tan sols posposant la descontaminació i transformació de la zona”, insisteix Straus.
