Les maniobres dilatòries són una estratègia habitual en el món judicial. Els advocats de les defenses les utilitzen per retardar la celebració d’un judici i permeten allargar temporalment la resolució d’un procés. Aquest marge, però, no és etern. Si el magistrat considera que no hi ha prou justificació com per posposar una vista pot optar per castigar aquesta tàctica. És el cas de l’empresa de repartiment a domicili Stuart, que serà sancionada per intentar dilatar el judici per la utilització de 108 repartidors com a falsos autònoms a Barcelona.
La vista que havia de celebrar-se el passat 8 de juny va posposar-se per tercer cop consecutiu a petició de la defensa de la multinacional francesa, que aquesta vegada va al·legar que el judici no podia tenir lloc perquè dos dels treballadors afectats tenen el seu cas derivat a un altre jutjat diferent. El magistrat del Jutjat Social 18 de Barcelona va decidir finalment estimar la demanda presentada per l’empresa, però va anunciar l’obertura d’una peça separada del judici per sancionar Stuart, ja que considera que hi ha indicis de “mala fe processal” per provar d’endarrerir innecessàriament el procediment judicial.
Aquest posicionament del jutge respon als antecedents que acumula aquest judici concret, que s’hauria d’haver celebrat fa més d’un any. En l’anterior vista convocada el juliol del 2021, l’empresa va al·legar que tres dels 108 treballadors afectats no havien estat notificats de la data de celebració del judici i que, per tant, no es podia prosseguir amb el procés amb garanties.
Indefensió i frustració
“Maniobres com aquestes són força habituals. Moltes empreses intenten dilatar el procés al màxim aprofitant-se d’aquestes escletxes i això genera una indefensió i frustració molt grans en els afectats”, apunta Pau Estévez, l’advocat de Col·lectiu Ronda que representa una part dels repartidors de la companyia francesa. Estévez confia que la interposició de la sanció anunciada pel magistrat -que podria arribar a prop de 20.000 euros– eviti que el judici es pugui suspendre un quart cop i remarca que, amb l’anomenada Llei Rider en vigor, el cost judicial final per a empreses de repartiment a domicili com Stuart hauria de ser a partir d’ara més elevat.
Queixes per irregularitats
Els responsables de l’empresa han de respondre davant la justícia a requeriment d’Inspecció de Treball, que va interposar una denúncia en constatar la situació irregular en la qual es trobaven els treballadors de la companyia a la capital catalana. La investigació, però, va iniciar-se arran de les queixes formals presentades a l’organisme per part de la plataforma RidersxDerechos, que en la seva demanda detallava la situació dels 108 repartidors que van treballar per Stuart a Barcelona entre l’abril del 2016 i el gener del 2019.
Les auditories i inspeccions realitzades durant aquest temps per Inspecció de Treball han permès acreditar que l’empresa va utilitzar els empleats afectats com a falsos autònoms quan els hauria d’haver contractat en plantilla de manera ordinària. Fruit d’aquestes indagacions també es va detectar que Stuart tenia gairebé 400 treballadors en la mateixa situació a Madrid.
Prop de tres anys d’infracotitzacions
En el procediment judicial que previsiblement se celebrarà el pròxim octubre, la companyia francesa s’enfronta a una demanda per part de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) de més de 237.000 euros, que correspondrien al total de cotitzacions no abonades durant els prop de tres anys d’activitat presumptament fraudulenta.
