L’Arquebisbat de Barcelona ha sortit a aclarir aquest dimecres els béns que ha immatriculat a Barcelona, és a dir, quines propietats va posar al seu nom des del 1998 en virtut de la Llei Hipotecària Espanyola. 

Indica que són 25 immobles a la ciutat i 55 a tota la diòcesi, que inclou altres municipis del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Dos de la capital sortien al llistat d’errors que va fer públic La Moncloa però per duplicació, no perquè estigui en disputa la seva titularitat, afirma l’Església barcelonina. Així, en els registres d’immatriculacions apareixien dos cops amb redactat idèntic la “Casa Rectoral i el pati d’entrada al Temple de Santa Anna i el Claustre Gòtic” i la “Basílica de la Mare de Déu de la Mercè i Sant Miquel Arcàngel”.

Fonts de l’Arquebisbat han subratllat al TOT Barcelona que les propietats a la capital són temples urbans dedicats al culte, sense el marge de controvèrsia que es dóna en propietats rurals pels terrenys que envolten ermites i rectories. “Barcelona som una de les diòcesis menys afectades, només 55 béns immatriculats; d’altres en tenen més d’un miler i hi ha més marge de possibles errors”, assumeix un portaveu. 

El llistat de les 25 propietats, al que ha tingut accés el TOT Barcelona, són gairebé totes són esglésies i parròquies. No obstant, al web de Justícia de la Generalitat es pot consultar un altre llistat amb totes les immatriculacions catalanes i hi consten 24 béns de Barcelona ciutat amb informació ambigua. Per exemple destaca un “habitatge” adscrit a la parròquia del Taulat (Poblenou) i un “edifici i pati destinat a escola” sense més informació. Altres casos, com la Catedral, apareixen al llistat de Justícia però al de l’Arquebisbat.

Tot i així, el govern municipal ha anunciat que engega una comissió per estudiar les propietats immatriculades per l’Església. Així, ha dit el tinent d’alcaldia Jaume Collboni (PSC), l’Ajuntament buscarà “quins béns es troben afectats per l’ús il·legítim de l’església”.

L’Arquebisbat insisteix que “no hi ha res a ocultar” i que en el cas de Barcelona “són temples catòlics que no s’havien pogut inscriure fins al 1998 perquè no estava permès per la llei”. “Les diòcesis urbanes tenen més fàcil demostrar la propietat, hi ha més documentació”, assumeix.

La ‘no-plaça’ de Santa Anna

El cas de Santa Anna, però, ofereix un cert marge d’interpretació donada la història urbanística de Ciutat Vella. El temple i el claustre van quedar envoltats per un espai d’ús parroquial, atrapat entre edificis durant la densa urbanització del casc antic fins que van enderrocar-se les muralles de Barcelona al segle XIX. 

Avui l’espai funciona com a plaça pública i rep aquest nom, si bé els terrenys no són propietat de l’Ajuntament com qualsevol altra via. A més l’espai té un difícil encaix de cotes topogràfiques i comunica amb el pati interior d’un bloc de veïns i amb el passatge Rivadeneyra que arriba fins a plaça Catalunya.

Nou comentari

Comparteix