L’Ajuntament de Barcelona ha intensificat les relacions institucionals per afrontar el fenòmen dels manters, que aquest hivern es concentra sobretot a la franja litoral de Ciutat Vella i a l’intercanviador de tren i metro de plaça Catalunya. La setmana passada el consistori es va reunir amb les principals autoritats del Port de Barcelona i el proper 5 de desembre té previst seure amb els responsables polítics de Renfe per coordinar la resposta pública a la venda ambulant irregular. La cita amb la gestora ferroviària l’organitza el propi consistori com a resposta al polèmic tuit de Rodalies de fa un mes, que acusava obertament Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de passivitat cap al ‘top manta’.
Per ara el Port ha mostrat força més disponibilitat que Renfe, que ha trigat més d’un mes a posar data a la reunió amb el consistori: “Renfe està generant molta pressió a nivell mediàtic però en canvi ens ha costat 2 o 3 setmanes aconseguir una reunió amb ells”, lamenta el comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, Álvaro Porro.
L’objectiu de la trobada es parlar específicament del vestíbul subterrani de plaça Catalunya. “Tenim clar que l’intercanviador de plaça Catalunya és un problema de màxima prioritat, som els primers que veiem que és insostenible”, reivindica. La reunió serà sobretot política i de fet anirà seguida d’una segona trobada de caire més tècnic, que no té data. També hi assistiran responsables polítics de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la conselleria d’Interior. Portaveus de Renfe han explicat al Tot Barcelona que demanaran resposta al municipi pel “risc en cas d’evacuació” que suposa la presència de manters: “Esperem que ens donin alguna solució, nosaltres no hi podem fer res”.
Com ja sabeu, aquest és l’aspecte que té habitualment l’estació de Plaça Catalunya. Obrim fil… pic.twitter.com/biNSU7FN9i
— Rodalies Catalunya (@rodalies) 26 d’octubre de 2018
L’Ajuntament apel·la a la màxima coordinació perquè el vestíbul que comparteixen les parades de tren i de metro és un punt “delicat”: “Qualsevol intervenció en aquest espai té un nivell extra de perillositat i s’ha de veure molt bé com es fa”. Un operatiu policial maldestre podria empènyer als manters a les andanes i provocar la caiguda a les vies dels venedors o d’altres viatgers, amb el conseqüent risc d’atropellament. Igualment, si es produís una emergència en plena batuda, no es podria garantir el correcte desallotjament de l’estació. “A nivell de metro la GUB està patrullant des de fa molt temps, però la seguretat a la xarxa ferroviària és responsabilitat de Mossos d’Esquadra”, recorda. “No ens en desentenem, encara que no sigui competència municipal segur que és de la nostra incumbència perquè és un problema de la ciutat”, matisa.
“Sorpresa” per la sintonia amb el Port
La trobada amb el Port va obrir una via de col·laboració nova entre el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello (BComú) i la presidenta portuària des del passat juny, Mercè Conesa (PDeCAT). El consistori destaca al Tot Barcelona la “sorpresa positiva” per la bona sintonia que hi va haver entre els dos polítics, a qui també van acompanyar el comissionat Álvaro Porro; el director general del Port, José Alberto Carbonell; i el gerent del Port Vell, Joan Colldecarrera. El govern de BComú no ha amagat mai el seu recel cap a l’Autoritat Portuària –depenent de Foment però amb presidència pactada amb la Generalitat–, amb qui ha tingut nombrosos estira-i-arronsa pels creuers, la marina de luxe de la Barceloneta o la filial del museu rus Hermitage. “El nivell d’entesa va ser súper alt, més i tot del què pensàvem”, assenyala un membre de la comitiva municipal.
L’objectiu oficial de la cita era “compartir diagnòstics” sobre l’evolució de la venda ambulant als entorns del Port Vell i Colom, que formen part de l’àrea d’actuació de la policia portuària. No obstant, el rerefons real era més polític que tècnic: coordinar-se per a les actuacions policials i, sobretot, en la comunicació externa. “Vam acordar que revisaríem l’estratègia de gestió de l’espai públic en les zones portuàries i que estaríem alineats per sortir junts a parlar d’aquest tema”, detalla Álvaro Porro. Una col·laboració, no obstant, que reconeix que “encara no s’ha concretat” i que “s’ha d’explorar” a partir d’ara. “Cal més implicació de Mossos d’Esquadra, perquè la seva presència ha baixat de forma radical des de fa temps a la zona portuària”, apunta el comissionat.
[r:1]
Fonts del Port de Barcelona han confirmat a aquest mitjà la celebració de la reunió, però ho emmarquen en un context de primers contactes amb l’Ajuntament. Durant una intervenció al fòrum Barcelona Tribuna aquest dimarts, la presidenta del port, Mercè Conesa, ha reconegut que el ‘top manta’ “és un tema a tractar amb Interior i l’Ajuntament” i ha demanat “més presència al carrer” de les forces de seguretat per intervenir més material. També ha reconegut que, malgrat la coordinació amb la Generalitat i l’Ajuntament, “aquesta presència no es desplega amb la freqüència que el Port voldria”.
Conesa ha recordat que “ja existeix un protocol” signat el 2014 entre el consistori i l’Autoritat Portuària que delimita les zones de patrullatge preventiu de la Guàrdia Urbana i la Policia Portuària. “Es tracta de recuperar aquest dispositiu i intervenir de manera més efectiva la mercaderia, cosa que el Port ja fa de manera recurrent”, ha explicat. El passat mes d’agost, la Policia Portuària va anunciar la destrucció de part de les 3,2 tones de material decomissades en 714 actuacions realitzades des d’octubre de 2016.
Una altra línia d’actuació abordada va ser la participació del Port en la cerca d’alternatives laborals per als manters qui vulguin deixar la venda al carrer, prenent com a model els cursos de peixater que ja els ofereix Mercabarna. L’instrument seria molt probablement la creació d’una cooperativa d’inserció a través d’una fundació vinculada al Port, tot i que no s’ha determinat encara cap a quin sector professional s’adreçaria als beneficiaris.
Sense notícies de la ministra de Comerç
El govern de Pedro Sánchez va intentar sortir al rescat dels comerciants fa dos mesos amb un anunci de la ministra del ram, Reyes Maroto, que va prometre una “taula contra l’intrusisme” per consensuar una estratègia estatal sobre venda ambulant il·legal i pirateria. Una iniciativa que, per ara, no s’ha concretat en cap reunió ni convocatòria. “Va dir que ens convidarien a les ciutats més afectades i al Consell de Gremis de Barcelona, però encara no hem rebut cap invitació”, reconeix Porro.
Mentrestant, l’Ajuntament ja té preparat què demanarà a l’Estat: “Cal que l’Estat generi sortides pels manters, perquè estan atrapats en un parany legal”, avisa el comissionat. “No poden accedir al permís de treball fins al cap de tres anys, així que o l’Estat genera algun tipus de permís temporal o aquesta gent no té cap altra opció de vida… I òbviament no volem que vagin a altres delictes molt més problemàtics”, assenyala.
