Jordi Mestre (Barcelona, 1962) va ser escollit nou president del Gremi d’Hotels fa gairebé cinc mesos i té la difícil tasca de substituir Jordi Clos, que va dirigir l’entitat durant 20 anys. El president de Selenta Group, que a Barcelona és més conegut per l’hotel Sofia, parla de la relació amb el nou govern municipal, la necessitat de reformular el pla hoteler de Colau i les conseqüències dels aldarulls posteriors a la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O.
Quines previsions tenen de cara a final d’any després d’aquestes setmanes de protestes?
Hi ha certa inquietud. No diré alarma, però sí preocupació per veure com evoluciona la situació política i social. El que ha passat no beneficia ni els hotelers ni a cap altre sector. Tot i que no és una situació catastròfica, el que més ens preocupa és que esdeveniments i congressos que s’haurien de signar ara estan en suspens fins que s’acabi de calmar la situació política.
Fins a quin punt una setmana d’aldarulls afecta la reputació internacional de Barcelona? A París hi ha les armilles grogues, a Hong Kong també hi ha protestes que han fet la volta al món…
Ens truca gent de fora de Catalunya per preguntar com estem. Les imatges són les que són, però és veritat que des de fora sembla que és molt més greu del que realment és. Passa el mateix amb Egipte, Hong Kong o qualsevol altre lloc on hi ha protestes. Quan passen aquests incidents s’hauria de fer un esforç per explicar bé què succeeix. A vegades els mitjans i les xarxes transmeten una gravetat que no és tal.
Han trobat a faltar una resposta més contundent per part de les administracions?
Més que una qüestió de contundència és una falta de previsió. S’ha arribat a aquesta situació perquè no hi ha hagut diàleg, tal com hem demanat moltes vegades. Si des d’un primer moment totes les partes haguessin tingut bona predisposició per arribar a acords i cedir, no seríem on som. Calia una feina prèvia que no s’ha fet. I així estem. Les dues parts han d’estar disposades a fer concessions per resoldre el conflicte.
Com han rebut la proposta d’incrementar la taxa turística amb un recàrrec municipal?
És un cop baix. El sector hoteler de Barcelona ja aporta una part important d’ingressos de la taxa turística. És una nova imposició. I a més és injust perquè hi ha molts altres sectors que viuen del turisme. Perquè hem de fer nosaltres de recaptadors? Cal ampliar la base de recaptació, no augmentar la nostra.
Quines alternatives hi ha per recaptar més diners i reinvertir-ho en els barcelonins, que també fan un gran esforç per conviure amb els turistes?
A molts països europeus que també tenen taxa turística no només pagues pels hotels. El transport, els restaurants, els museus… Hi ha moltes activitats que tenen un impacte molt més gran a l’espai públic i que poden contribuir a augmentar els ingressos sense carregar tot el pes sobre els hotels.
La inseguretat no ha aparegut d’un dia per l’altre. És el resultat d’anys de deixadesa
A l’estiu una de les principals preocupacions era la inseguretat, però últimament ha desaparegut de l’agenda pública. Encara els preocupa?
La inseguretat a Barcelona és un tema greu. No només per als turistes, sinó també per als barcelonins. Ara no se’n parla tant, però hi és. Passa el mateix que amb la situació política. La inseguretat no ha aparegut d’un dia per l’altre. És el resultat d’anys de deixadesa i costarà capgirar-ho per molt que ara s’hagin posat les piles. Sense un canvi legislatiu per aplicar la multireincidència serà molt difícil de revertir. Els carteristes coneixen bé la llei i se n’aprofiten.
Han parlat amb el regidor de Seguretat?
Hem participat en la Junta Local de Seguretat i ens hem reunit tant amb el regidor de Seguretat com amb la consellera de Justícia. Són conscients que hi ha molta feina per fer i a poc a poc van posant el fil a l’agulla. No seria just carregar les culpes només als cossos policials. És imprescindible modificar la llei i agilitzar els judicis.
L’entrada del PSC al govern municipal ha canviat la seva relació amb l’Ajuntament?
Per ser justos, s’ha de dir que els últims mesos del mandat anterior ja s’havia produït un canvi d’actitud dels comuns respecte a les polítiques de seguretat. El govern d’Ada Colau no és el mateix que quan va començar. I ara amb el PSC s’acabarà de notar. Les reunions que hem mantingut amb regidors socialistes reforcen aquest canvi i transmeten més predisposició al diàleg. Després de quatre anys parlant malament del turisme, hi ha hagut un canvi de mentalitat.
Només es parla malament del turisme quan no hi ha crisi
Això ha ajudat que es parli menys de turismefòbia?
Només es parla malament del turisme quan no hi ha crisi. A la recessió del 2009, que va colpejar amb força el sector hoteler, ningú en parlava malament perquè molts llocs de treball i moltes empreses de comerç, restauració i transport sobrevivien gràcies a l’arribada de turistes. A la tardor del 2017 no el va criticar ningú. Hi ha molta demagògia en aquesta qüestió.
S’han sentit assenyalats?
El gran problema del turisme a Barcelona apareix amb l’eclosió dels pisos turístics, no pels hotels. En plena crisi sobre el turisme, a la Barceloneta es feien grans manifestacions amb pancartes de “Tourists go home!”. Sap quants hotels hi ha al barri? Un amb 50 habitacions. El veritable descontrol ve dels pisos turístics il·legals. Ni els propietaris ni els llogaters es fan càrrec de les molèsties que generen i al final el descrèdit és per als hotels.
Estan satisfets pel canvi d’actitud respecte al top manta i la venda ambulant en general?
S’havia arribat a una situació insostenible i feia temps que demanàvem una resposta decidida. És important recordar que si hi ha top manta, venda ambulant i prostitució és perquè tenen clients. No es pot fer demagògia i responsabilitzar únicament els venedors quan se sap que darrere hi ha unes màfies que ho mouen tot i davant tens uns clients que demanen aquests serveis. Sense clients no hi hauria negoci.
Un dels punts calents d’aquest mandat serà revisar el Peuat després de les sentències que el posaven en entredit. Han començat a parlar amb el govern?
Ens hem reunit una vegada amb la tinent d’alcaldia d’Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz. Són més receptius a revisar el pla. És evident que tot haurem de cedir i buscar un plantejament que satisfaci tothom.
Es van sentir ignorats durant la redacció de l’anterior pla?
Les sentències van demostrar que no s’havien fet bé les coses. No van parlar prou amb el sector i van ser massa estrictes. En aquests quatre anys han après com funciona el sector turístic i s’han adonat que hi havia coses que no tenien sentit. Tot i això, no hi ha una bona interlocució amb el sector. Ja hauríem d’estar treballant en un nou pla. I el més greu és que el Peuat no ha resolt el problema del turisme que té Barcelona.
El Peuat no ha resolt el problema del turisme que té Barcelona
No creu que, malgrat tot, era necessari posar una mica d’ordre a la ciutat?
Barcelona fa 20 anys que és un destí turístic i mai s’ha regulat amb un horitzó ampli. Ordre se n’ha de posar a moltes coses, com a la inseguretat i a l’incivisme. En el cas hoteler, el problema va ser que no es va parlar amb el sector i es va imposar una mesura que és una barbaritat. Si ens haguessin escoltat, ho podrien haver fet molt millor.
Quines són les seves prioritats per al nou pla hoteler?
No es pot condemnar la ciutat de Barcelona a estar 10 o 15 anys sense fer nous hotels. No cal augmentar el nombre total de places per obrir nous establiments. Es podrien recuperar places de pensions o de pisos turístics. També donem per fet que es podran emprendre reformes integrals sense perdre capacitat com fins ara. La clau de tot és parlar i entendre que no ens podem enrocar en les nostres posicions inicials.
El Gremi d’Hotels ha entrat al ple de la Cambra de Comerç, com va sorgir l’oportunitat?
El Gremi d’Hotels sempre ha tingut una cadira a la Cambra. Ens vam presentar a les eleccions amb la candidatura del Carles Tusquets i no vam guanyar. Quan una de les 14 cadires de pagament va quedar buida vam veure que era una oportunitat única perquè la Cambra té influència directa a Fira de Barcelona i Turisme de Barcelona, dues institucions que ens toquen molt de prop.
Considerem que ni la Cambra ni el Gremi estan per fer política
Com és la relació amb la nova junta de la Cambra de Comerç?
Respectem totes les sensibilitats, però considerem que ni la Cambra de Comerç ni el Gremi estan per fer política, sinó per defensar els interessos empresarials. Segurament al principi hi ha una mica de desconfiança perquè no ens coneixien gaire, però amb el temps hem forjat una relació molt productiva parlant de turisme, de l’aeroport i altres temes que ens interessen a tots. Ara ens veuen com un actor amb qui col·laborar.
La presidència de Turisme de Barcelona que ara ocupa el Gremi va ser una contrapartida després d’assumir el seient de pagament?
Mai es va parlar d’un intercanvi, per dir-ho així. De fet, la situació es va plantejar a la inversa. El president de la Cambra de Comerç també presidia Turisme de Barcelona i són dues entitats molt complexes de gestionar. Quan l’acord pel seient de pagament va fructificar i van veure que podíem aportar coses interessants és quan es va plantejar la possibilitat de presidir Turisme de Barcelona, no abans.
Fa uns mesos tant Barcelona Global com vostès reclamaven la necessitat de repensar la institució. Cap on ha d’anar?
Turisme de Barcelona és un model d’èxit que s’ha replicat arreu del món, però el context de la ciutat ha canviat. Abans dels Jocs Olímpics, Barcelona era una ciutat que no pintava res. Ara tothom la coneix i ens podem permetre ser més selectius i triar el turisme que volem. El mercat asiàtic, el nord-americà i l’europeu de nivell són la prioritat, però no ens podem adormir. Tothom vol atraure els mateixos turistes.
Cal canviar el model de promoció turística que es fa de la ciutat per atraure més turisme d’alt poder adquisitiu?
Si no vas a buscar el turisme que t’interessa, t’acaba venint qualsevol turisme. S’ha de fer un salt de qualitat, però competim amb ciutats que tenen molt prestigi i experiència. Turisme de Barcelona té un pressupost de més de 50 milions i només una part molt petita es destina a promoció directa. Nova York, que deu ser la ciutat més coneguda del món, gasta 60 milions en promoció.
Les administracions no hi posen prou interès?
Tothom s’omple la boca amb el turisme de qualitat però després les polítiques públiques no l’afavoreixen. Un exemple molt clar és el projecte del Four Seasons, una de les millors cadenes del món, que no es va poder fer per culpa del Peuat. I a canvi aviat s’aprovarà la regulació de les habitacions turístiques, que fomentarà l’arribada d’un turisme que no coincideix amb aquesta estratègia de turisme de qualitat.
