Roger Pallarols: “Colau vol especular amb l’espai públic a costa de la restauració”

El director general del Gremi de Restauració es mostra sorprès amb el PSC, amb qui va ser regidor de Comerç

Roger Pallarols (Barcelona, 1979) és director general del Gremi de Restauració de Barcelona des del 2013, una entitat que va agafar amb el repte de professionalitzar-la i que ha aconseguit convertir en un dels actors econòmics més destacats de la ciutat. Després d’un mandat marcat pel seu enfrontament constant amb el govern d’Ada Colau, en aquesta entrevista Pallarols repassa l’actualitat municipal, les afectacions dels aldarulls, les noves taxes i es mostra sorprès per l’actitud del PSC, un partit amb el qual va arribar a ser regidor de Comerç al final de l’etapa de Jordi Hereu.

Acaben d’obrir un nou front amb l’Ajuntament per les fleques amb degustació. No són el mateix?
Obrir una fleca amb degustació és la millor manera de tenir una cafeteria amb tots els avantatges i cap inconvenient. La llicència és menys exigent i els costos de sortida són més baixos perquè no han d’insonoritzar el local o pagar un IVA del 10%. Amb l’excusa del comerç alimentari amb degustació, acaben apareixent bars encoberts que generen una competència deslleial i inassumible per al sector de la restauració.

Quin ha sigut el detonant?
Hi ha una normativa municipal molt clara que no compleix ningú perquè l’Ajuntament ni controla ni inspecciona. El 2011 es va aprovar una ordenança molt estricta que reduïa la degustació a una activitat complementària precisament per evitar que es fes competència deslleial, però a la pràctica tothom la incompleix. Per això vam decidir fer la nostra pròpia investigació i dels 50 locals que hem visitat, tots de grans cadenes, 50 incomplien la normativa.

Parlem d’un 100% d’infraccions. Tan greu és la situació?
Uns quants exemples: per normativa, la sala de degustació no pot tenir més de 20 metres quadrats, però hem trobat sales de 40, 80 i fins i tot 100 metres quadrats. Tampoc es pot vendre alcohol i no cal buscar gaire per trobar fleques que venen cervesa o vi. O parlem de les amanides, les croquetes i els menús. En teoria no poden oferir cap d’aquestes coses, però allà estan. Tenim fotografies i tiquets que documenten totes les infraccions.

Creieu que hi ha una doble vara de mesurar?
Al sector de la restauració se li apliquen totes les ordenances amb excessiu rigor i, en canvi, hi ha locals que ni tan sols reben la visita dels inspectors municipals. Això ha provocat que cada vegada estirin més el braç i la seva activitat s’assembla més a la d’un bar que a la d’una fleca. Hem reclamat una campanya d’inspecció excepcional per fer que tots aquests negocis tornin a la legalitat.

Pallarols reclama més empatia al govern municipal / Jordi Play

Pallarols reclama més empatia al govern municipal / Jordi Play

I l’Ajuntament què us diu?
Estem acostumats al fet que l’Ajuntament ignori les nostres propostes. Després que hagi sortit a la llum el nostre estudi de camp hem mantingut algun contacte informal amb la primera tinença d’alcaldia, però res més. No pot ser que en una època de clar retrocés del consum l’Ajuntament abandoni un cop més el sector de la restauració i posi en risc la viabilitat de tants negocis per una qüestió que, a més, només depèn de la voluntat política de posar-hi remei.

Ara que parla de males èpoques, com els han afectat les protestes postsentència?
L’impacte ha sigut elevat perquè no parlem de protestes o manifestacions, sinó d’aldarulls greus que cal condemnar i reprovar. El nostre càlcul és que l’aportació que va ser la restauració durant la setmana d’aldarulls i els dies posteriors va ser pràcticament nul·la. Els establiments més pròxims al centre no van poder treballar perquè no estava només en risc el mobiliari, sinó el personal i els clients.

Hi ha hagut un efecte contagi fora del centre?
Barcelona és una ciutat on sempre hi ha hagut manifestacions de tota mena, però no aldarulls. Quan es produeix una situació així, els clients es veuen clarament condicionats per la inseguretat i molts establiments que estan lluny del centre han patit caigudes de fins al 60% tant de facturació com de reserves. Van ser una excepció, sí, però que va fer molt mal a la imatge de Barcelona perquè si alguna cosa havia distingit la ciutat durant el seu procés d’internacionalització, era la seguretat.

L’escenari de paralització permanent de la ciutat juga en contra de l’economia de la ciutat

Les administracions han sigut massa permissives?
L’escenari de paralització permanent de la ciutat juga en contra de l’economia de la ciutat. Els sectors econòmics reclamem que els polítics siguin responsables i assumeixin les seves funcions per no enquistar-se al carrer la seva incapacitat de donar resposta a un conflicte que fa massa temps que està encallat. Amb la seva irresponsabilitat han provocat unes conseqüències que ningú vol, tan si ets independentista com si no. I això ja fa dos anys que dura, no és una cosa d’ara.

És una crisi que va per llarg?
La restauració té un marge comercial molt reduït comparat amb altres sectors i quan s’encadenen tants mesos de consum dèbil, hi ha un risc real de tancament de negocis. No recordo una època amb tantes baixes per cessament de negoci. Al juliol la restauració va destruir més de mil llocs de treball, quan a l’estiu hauria de ser productora neta d’ocupació. És obvi que hi ha una situació de crisi i no sembla que els responsables polítics estiguin fent el necessari per revertir la situació.

La reputació de Barcelona també està en risc?
Hi ha dos factors greus que amenacen el posicionament de Barcelona. Tenir un conflicte polític enquistat perjudica la imatge internacional de la ciutat i els nostres competidors ho estan aprofitant per guanyar terreny. Però a més tenim les conseqüències de la pèssima política de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que té una empatia nul·la cap als sectors econòmics i, en especial, cap al Gremi de Restauració.

El Gremi de Restauració està molt sorprès amb l'actitud del PSC / Jordi Play

El Gremi de Restauració està molt sorprès amb l’actitud del PSC / Jordi Play

La seva relació amb el govern municipal no ha millorat amb el nou mandat…
L’Ajuntament hauria de ser el nostre principal aliat i, en canvi, es manté en una campanya constant d’assetjament cap als restauradors. Aquests últims anys Barcelona ha viscut de rendes i de l’èxit del passat, però ara ja es comencen a notar les conseqüències de la mala política de l’últim mandat i hem donat espai als nostres competidors internacionals, que sense fer res han recollit part d’un èxit que abans envejaven.

La campanya de Nadal pot servir per fer un punt i a part?
El gremi sempre està disposat a començar de zero. El problema és que a l’altre costat no hi ha ningú ni trobem cap aliat a l’administració municipal. En lloc de promoció trobem persecució, no resposta, obstaculització… El 2009 es va veure que era un error greu no competir amb altres grans ciutats com a destí de compres de Nadal, però en els últims quatre anys s’ha desfet el camí i tornem a tenir una ciutat trista i poc atractiva.

De veritat l’entrada del PSC no ha suposat un canvi d’actitud?
Amb el nou govern hem notat que no només es continua amb la mateixa direcció que el mandat anterior, sinó que a més ho fan amb més velocitat. Cap de les mesures de l’Ordenança de Terrasses que es van reprovar el mandat passat, també amb els vots del PSC, s’ha revisat i les poques notícies que tenim no són optimistes. A sobre t’ignoren més que abans, que ja és dir. Hi ha peticions de reunions per desencallar conflictes i desjudicialitzar la relació que fa mesos que esperen resposta.

L’augment de taxes és una nova mostra de l’assetjament i de la poca predisposició del nou govern municipal

Una de les primeres mesures que ha proposat el nou govern ha sigut actualitzar les taxes de les terrasses. Com ho valoren?
En primer lloc cal dir que no és una actualització, sinó un augment desproporcionat de fins al 700% en algunes terrasses. En cap moment ens hem oposat a una actualització de les taxes, però tampoc és responsabilitat nostra que no s’hagin tocat des de fa tant temps. Tot i que potser no és el millor moment, hauríem estat disposats a negociar un increment raonable. És una nova mostra de l’assetjament i de la poca predisposició del nou govern municipal.

Un dels motius per justificar aquest increment és que una terrassa de vuit taules a la Rambla ara paga uns 3.300 euros anuals per ocupar l’espai públic. No és un regal?
El govern de Colau vol especular amb l’espai públic a costa de la restauració. Amb aquests càlculs s’oblida el cost del personal i el lloguer del local. L’administració té el deure d’impulsar l’activitat l’econòmica i les terrasses són clau per la supervivència dels bars i dels restaurants des de l’aplicació de la llei antitabac.

Totes les ciutats europees intenten recaptar més, no?
Fan una cosa molt perversa: justifiquen la pujada assegurant que a Roma, París i Berlín es paguen taxes similars, però no parlen ni del salari mínim, ni de la fiscalitat, ni de la protecció especial que tenen les terrasses en aquestes ciutats. Només els interessa saber quant es paga allà. Tampoc comenten que a la resta de ciutats espanyoles, que disposen d’un règim fiscal equiparable, tenen unes taxes molt similars a les que hi ha ara a Barcelona.

Els més afectats són carrers cèntrics, on hi ha més turistes…
Una altra fal·làcia del govern municipal. Diuen que als carrers més cèntrics, amb més turisme, són cosa de rics i, per tant, s’ho poden permetre, però s’obliden que en carrers com Rambla Catalunya, passeig de Gràcia o la Rambla els restaurants sempre són la part més dèbil. En aquests carrers el preu del lloguer no el marca la restauració, sinó el tèxtil, que té un marge comercial molt més elevat. A més, donen més feina que la resta d’establiments i pràcticament la meitat dels seus locals no estan destinats a la venda, cosa que augmenta els costos.

Apujar els preus és la manera d’expulsar el veïnat de determinats carrers

El client acabarà pagant l’increment?
L’única opció és traslladar l’increment als preus. El govern municipal diu que vol que el veïnat s’apropiï de la ciutat, però al mateix obliga a apujar els preus, que és la manera d’expulsar el veïnat de determinats carrers. A més, hi haurà locals que hauran de reduir personal i d’altres potser hauran de tancar. Al final es pot produir una situació paradoxal en la qual per voler ingressar més, acabi havent-hi menys activitat.

Esperaven més sensibilitat per part del PSC?
Esperàvem coherència després que el PSC fos un actor clau durant el mandat passat per intentar pressionar el govern. Ens ha sorprès i decebut que una proposta així hagi sortit d’una regidoria que controlen els socialistes i no hi hagi hagut cap contacte ni abans ni després d’aprovar-la. Un cop més apel·lem als grups de l’oposició per assumir el lideratge de salvar la restauració perquè el govern no dona senyals de voler recosir la relació amb el sector. És molt trist que no estiguem parlant de com reactivem el consum, de com tranquil·litzar els inversors internacionals o de com la restauració pot mantenir el seu nivell de qualitat.

Més informació

Nou comentari