El veto al Museu Hermitage a la nova bocana de Port, anunciat aquest setmana pel govern municipal amb la presentació de quatre informes per part de la tinent d’alcaldia Janet Sanz, podria no ser l’última paraula de l’Ajuntament de Barcelona sobre el projecte, almenys si depèn de la part del govern municipal del PSC.
És el que ha donat a entendre aquest dimecres al migdia el primer tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, en una conferència al Cercle d’Economia per presentar el seu pla per dinamitzar el teixit econòmic de la ciutat. Quan dos dels assistents que omplien la sala de gom a gom han criticat la decisió municipal, Collboni ha hagut de respondre. I ha intentat fer-ho sense trencar res però deixant clara la seva posició.
“La posició d’una tinent d’alcaldia és la del govern de la ciutat”, ha advertit en referència a la roda de premsa de Sanz. Però ha afegit: “Nosaltres estem a favor d’iniciatives culturals privades i les anem a buscar. I si hi ha un veritable interès cultural a desenvolupar aquest projecte a la ciutat, podem trobar un lloc alternatiu. No hem de fer del lloc el tot. Els governs no han d’entrar a valorar projectes culturals privats, però en aquest cas hi havia sòl públic. Per tant, podem trobar un lloc alternatiu”.
Ho ha dit al final de la conferència Una nova agenda econòmica per a Barcelona, que ha fet aquest dijous al migdia al Cercle d’Economia. Collboni ha tingut al seu costat la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, que l’ha presentat després de la benviguda del president de l’entitat organitzadora, Javier Faus.
Crear 103.000 llocs de treball en 10 anys
La conferència, de fet, era per presentar el seu pla BCN Green Deal, –el concepte llançat per la congresista demòcrata de moda als Estats Units, Alexandria Ocasio, i que també ha fet seu la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen–, del qual ha destacat que vol impulsar “la creació de 103.000 llocs de treball en el sector digital i verd” en 10 anys. Segons Collboni, es tracta de fer “una ciutat més sostenible, més competitiva i més equitativa”.
“Calen els tres elements, si no el pla no funciona. El triangle virtuós de la sostenibilitat, la competitivitat i l’equitat és en el que basem el nostre Green Deal, que ha d’establir prioritats, i la prioritat és que el 2030 haguem creat 100.000 llocs de treball d’economia verda i digital, que és on hi ha bons sous”, ha especificat. Assegura que basa aquesta part del pla en les dades que li permeten dir que “només al 22@ ja hi ha plantejats 1.560.000 metres quadrats per a oficines, que impliquen més de 500.000 llocs de treball possibles”.
La ministra defensa el MWC a Barcelona
La presència de Reyes Maroto en l’acte, a part d’exhibir el suport del govern espanyol a Collboni, també ha servit per intentar tancar definitivament la polèmica sobre si Madrid ha d’aspirar a pendre el MWC a Barcelona. “Barcelona és el Mobile i el Mobile és Barcelona”, ha dit la ministra durant la presentació de l’acte.
El ‘tot barcelona’ a la sala
La conferència de Collboni li ha servit per posar a prova la seva capacitat de convoctòria –la d’ell i la del PSC com a partit– entre l’establishment i la jugada li ha sortit bastant rodona. A banda de la ministra, hi havia el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, Gonzalo Rodés en representació de Barcelona Global, l’expresident del mateix Cecle d’Economia Carlos Cuatrecaes, el secretari general de la UGT Catalunya, Camil Ros, l’exregidor del PP Alberto Fernández Díaz, el delegat especial de l’Estat per al Consorci de la Zona Franca, el socialista Pere Navarro, els exalcaldes socialistes Joan Clos i Jordi Hereu, l’expresident José Montilla i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta entre d’altres. De l’actual consistori, hi havia Jordi Martí, de Barcelona en Comú, Ferran Mascarell, de Junts per Catalunya i Jordi Castellana, d’ERC –el regidor dels republicans que porta els temes de pressupostos. Tampoc hi faltaven, com era de preveure, la tinent d’alcaldia Laia Bonet, número 2 de Collboni en la seva llista electoral, i el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle.
1 
