Travessar el carrer dels Sagristans i no aturar-se davant del número 13 era pràcticament impossible. Al bell mig d’aquesta via del barri Gòtic, a escassos metres de la Catedral de Barcelona, unes planxes de suro plenes de pintades bloquejaven des de feia uns anys l’entrada a l’hotel Regencia Colón. El seu aspecte exterior, amb les persianes blanques completament abaixades, denotava un abandonament que s’allargava des de l’esclat de la pandèmia de covid, quan l’allotjament turístic va tancar les portes. Aquesta imatge, sumada a la coincidència amb el número de la mala sort, atorgaven a les instal·lacions un cert halo de casa encantada. Darrere de l’aparença decadent hi havia una realitat que el veïnat de Ciutat Vella va detectar arran del confinament i que van batejar com a hotels fantasma: allotjaments que van romandre més de dos anys clausurats, sense cap activitat, a l’espera de reformes o compravendes. En el cas del Regencia Colón, al còctel hi hem d’afegir una disputa legal entre els descendents del fundador per la propietat tant d’aquest recinte com del seu germà gran, l’històric Hotel Colón, ubicat al costat i que dona a l’avinguda de la Catedral.
Tots dos negocis van ser fundats per l’empresari milanès Antonio Lamaro. La llegenda familiar relata que, durant una visita a la capital catalana als anys quaranta, l’italià va tenir tal mala experiència allotjant-se al Ritz que va decidir construir-se el seu propi hotel. Així va néixer el Colón el 1951 i ho faria anys més tard el Regencia Colón. Durant dècades, el primer va ser un punt de referència al cor del Gòtic. Per les seves habitacions, hi van passar figures del calibre de Joan Miró o Ernest Hemingway. La pompositat i sobrietat de les instal·lacions va anar quedant antiquada i, amb el pas del temps, també van aparèixer les disputes legals. No va ser fins a finals de la dècada del 2010 que dos dels besnets del fundador, Pietro Allegri i Marta Correngia, van poder aconseguir la propietat completa dels hotels amb l’objectiu de reformar-los i retornar-los l’esplendor perduda. Les obres al Colón van arrencar el 2019 i es van veure alentides per la pandèmia. A principis del 2025 va obrir finalment el nou allotjament batejat amb el cognom del fundador històric: Lamaro Hotel. Poc després d’aquesta reinauguració -que va costar prop de 8,5 milions d’euros- s’iniciaria la remodelació del Regencia Colón.
Les tasques van agafar embranzida a principis d’aquest 2026. El petit cartell on s’alertava que el recinte estava vigilat les 24 hores del dia es va substituir per un que informava sobre les obres i van començar els treballs a la façana, que ara ja llueix gairebé completament renovada. A l’interior, encara queda força feina a fer. Des del que serà l’accés principal a les instal·lacions, es pot intuir el nou lobby i la recepció, tot i que l’espai està ple de material d’obra i falten per polir diverses parts. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, la intenció és que les obres estiguin enllestides a mitjans o finals d’octubre per tal que el nou hotel pugui estar operatiu a principis de novembre, quan farà sis anys i mig des del tancament.
El negoci deixarà enrere el seu nom històric i tornarà a presentar-se en societat sota la marca Casa Aroa. La previsió és que l’allotjament tingui cinc estrelles, dues més de les que tenia fins ara el Regencia Colón. Tal com ja es pot comprovar en la seva pàgina web oficial, la intenció és que es pugui reservar una habitació a partir de l’1 de novembre des de 298 euros la nit, per a les més senzilles, i fins a 660 euros la nit, en el cas de la suite prèmium. L’hotel es presenta sota la categoria de boutique, amb una decoració interior dissenyada per l’estudi barceloní liderat per Cristina Carulla i un total de fins a 36 estances.
Oportunitat perduda per a l’ampliació del parc d’habitatge públic
El Regencia Colón era un dels darrers exponents d’aquests hotels fantasma apareguts arran de la pandèmia principalment a Ciutat Vella. Abans que ell, també van reobrir després de prop de dos anys clausurats l’hotel Gargallo Rialto, ubicat al número 42 del carrer de Ferran, o de l’hostal Europa, un negoci familiar situat al número 18 del carrer de la Boqueria, entre altres. Des del Gremi d’Hotels de Barcelona ja avançaven en un reportatge publicat en aquest mitjà a principis de febrer del 2023 que la majoria dels tancaments d’allotjaments a la ciutat eren completament circumstancials, ja que aquests estaven en obres o bé a l’espera de ser reformats. Ara bé, l’agrupació sí que reconeixia haver detectat un augment de les operacions de compravenda en el sector, un fenomen fins ara poc habitual a la capital catalana. “El valor patrimonial d’un hotel a Barcelona és elevat, per això no és freqüent que hi hagi un abandonament de llicències. Fins ara pràcticament no hi havia operacions de compravenda, però des del 2021 hem registrat gairebé una quinzena de transaccions o canvis d’explotació“, confirmava aleshores en Manel Casals, director general del Gremi.
Amb aquestes reobertures progressives, es truncava la demanda veïnal que plantejava aprofitar aquesta situació de tancament per reconvertir aquests grans edificis en habitatges mitjançant la compra de l’immoble per part de les administracions. La mesura hauria permès reduir l’oferta de places hoteleres i incrementar alhora l’escàs parc d’habitatge públic disponible al centre de la ciutat. Tanmateix, tot i tenir la proposta sobre la taula, des del consistori ja indicaven aleshores que la seva principal estratègia per a l’adquisició d’habitatge privat era a través del dret de tanteig i retracte, una eina que permet a l’administració intervenir operacions acordades de compravenda d’edificis d’habitatge entre privats, però no entrar a negociar l’operació amb la part venedora.
