Barcelona és ciutat de centres comercials, i històricament, bressol de molts magatzems comercials que al segle passat van importar el model comercial que començava a despuntar a la veïna França. El Barato, el SEPU, El Siglo, Capitol, Sepu, Jorba, Preciados… són noms que formen part de la història de la ciutat i de l’imaginari de milers i milers de barcelonins i que configuren un patrimoni important, tant en l’àmbit d’oci i econòmic com laboral. I és que molts van treballar en algun dels mítics magatzems comercials de la ciutat. Entre aquests, un que va sobreviure fins als anys noranta i que pot erigir-se en la primera galeria comercial subterrània d’Europa.
Un magatzem pioner a Europa
Parlem de la Galeria Avenida de la Luz, que va estar oberta al públic entre el 1940 i el 1990, sota el carrer de Pelai fins al carrer de Vergara amb Balmes. De fet, aquesta galeria estava construïda des de 1929, perquè era un túnel de servei de l‘estació de FGC de plaça de Catalunya, però en acabar les obres va quedar oblidada. I va ser Jaume Sabaté i Quixal, afí al règim franquista, l’empresari que va decidir donar una segona vida a aquest vestíbul subterrani de només 175 metres de llarg. En acabar la Guerra Civil, l’Avenida de la Luz va obrir amb 68 botigues de tota mena, fins i tot un cinema, impulsat per Pere Balañá. S’havia inspirat en unes galeries comercials que havia vist a París, i la seva idea era que es convertissin en un atractiu turístic per a la ciutat. S’hi van instal·lar botigues de roba d’alta gamma, joieries, perruqueries, estancs i bars. A partir dels anys seixanta, es van diversificar negocis, amb l’entrada d’establiments com cases d’apostes del canòdrom, xurreries, bugaderies, armeries i fins i tot una botiga de làpides per a tombes i nínxols.
Progressivament, les galeries van anar perdent clients i es van degradar. El cinema va passar a ser una sala de porno i, com deia Loquillo en una cançó amb el títol Avenida de la Luz, era un bon lloc per “acabar les borratxeres”.
Per què van tancar aquestes galeries? Hem de mirar cap a la construcció d’El Triangle, a pocs metres -amb l’FNAC com a principal reclam-, sumat al fet que les galeries no van arribar a ampliar-se mai. El 21 de maig de 1990 la galeria comercial va posar punt final a una aventura de mig segle.
8 
