Foment del Treball ha fet una nova crida a les administracions públiques perquè reverteixin el “dèficit d’inversió” en infraestructures que pateixen Barcelona i Catalunya i que posa en risc “la competitivitat de l’economia”. Bona part de les infraestructures pendents d’executar –Rodalies, accessos al Port de Barcelona, terminal satèl·lit del Prat– són responsabilitat de l’Estat, però també n’hi ha algunes que pertoquen a la Generalitat, com la finalització de la L9 de metro o la connexió de FGC entre plaça Espanya i Gràcia.
El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha fet un balanç “molt decebedor” de l’última dècada i ha reclamat un pacte entre les diferents administracions per assegurar una inversió extraordinària de 10.000 milions d’euros en el període 2019-2023 que permeti “acabar les infraestructures estratègiques” del país. Es tracta d’obres que es van licitar en el seu moment però que mai es van executar. Segons ela càlculs de la patronal, entre el 2009 i el 2018 el dèficit inversor ascendeix a gairebé 28.000 milions d’euros.
Un full de ruta factible
La patronal catalana vol una doble via per millorar la inversió en infraestructures. Per una banda, recuperar aquests 10.000 milions d’euros que ja s’havien pressupostat i que es van perdre pel camí. I, per l’altra, millorar la inversió recurrent en infraestructures per situar-la a nivells europeus, que estaria en un 2,2% del PIB. En el cas català, aquest percentatge correspondria a uns 5.000 milions d’euros –una xifra que no s’assoleix des del 2009–, que sumats als 2.000 milions anuals fins al 2023 situen la xifra necessària per recuperar el temps perdut en 7.000 milions d’euros anuals.
El vicepresident del Foment i president de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó, ha recordat la manca d’inversió a Catalunya és “crònica” i ha lamentat que amb l’Estat i la Generalitat amb pressupostos prorrogats és impossible licitar obres noves. “Menys inversió vol dir menys activitat econòmica i menys benestar social”, ha dit. També ha reclamat que la planificació d’infraestructures es faci a 10 o 15 anys vista i que quedin fora del color del govern de torn per evitar endarreriments injustificats.
La llista de les infraestructures pendents
Foment del Treball elabora des del 2015 el catàleg d’infraestructures CAT100, que en el seu moment va néixer per fer una llista de les obres “estratègiques” per Catalunya. Tal com ha denunciat Llansó, en els quatre últims anys només han pogut donar de baixa quatre infraestructures, però n’han sumat 11 més. Això fa que el catàleg tingui ara de 107 obres pendents i no hi ha perspectives de millorar a curt termini.
El transport públic és el que surt pitjor parat a l’informe de la patronal. Les Rodalies –que inclouen el tren llançadora a l’aeroport, l’estació de la Sagrera o el desdoblament d’algunes línies– arrosseguen anys de retard. Igual que la finalització de la L9 o l’ampliació del metro cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Segons el Pla Director d’Infraestructures 2011-2020, elaborat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), en aquest anys s’haurien hagut de licitar projectes per valor de 12.500 milions d’euros, però fins ara només n’han licitat 3.500.
1 
