La recuperació de la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19 es preveu lenta i complicada a Barcelona. L’economia ha quedat molt tocada i costarà tornar a posar en marxa els sectors més afectats, que bàsicament són els que depenen més del turisme o fan ús de mà d’obra menys qualificada, com la restauració, l’hostaleria i el comerç. Tot i que es poden començar a veure els primers brots verds, la recuperació serà de dues velocitats, igual que va passar amb la crisi financera del 2008, i els barris més pobres, que ja van patir més els efectes del confinament, trigaran molt més a sobreposar-se al xoc de la pandèmia.
La destrucció de llocs de feina que es va iniciar amb l’estat d’alarma sembla que ha tocat fons i en els últims mesos la taxa d’atur han començat a donar símptomes de millora, tot i que encara està lluny de la situació prepandèmica. El mes de juny, últim amb dades oficials del departament de Treball, a Barcelona hi havia 85.500 persones sense feina i la taxa d’atur era del 7,8%, 0,7 punts menys que fa un any, però gairebé dos punts per sobre que el 2019. De fet, si no es té en compte el 2020, és la pitjor xifra d’un mes de juny dels últims sis anys.
Atur per barris
Tot i que el descens continuat de l’atur es nota a tota la ciutat, un anàlisi més detallat de les dades permet dividir Barcelona en almenys quatre zones, com es pot veure en el següent mapa. Els barris més rics –Sarrià Sant Gervasi i Pedralbes– es mantenen per sota del 5%, mentre que la resta les Cots, la part alta de Sants-Montjuïc i bona part de l’Eixample i Gràcia estan entre el 5% i el 7%, encara per sota de la mitjana de la ciutat. La perifèria, en canvi, pateix molt més i la taxa d’atur es dispara als barris més desfavorits d’Horta-Guinardó i Sant Andreu, però sobretot de Nou Barris, que té les pitjors xifres de la ciutat.
[Fes clic a cada barri per veure en detall l’evolució de la taxa d’atur]
El patró és més o menys similar si es compara la taxa d’atur entre el juny del 2019 i el juny del 2021 (vegeu mapa). Els barris perifèrics, amb algunes excepcions, són els que han patit més la crisi econòmica juntament amb el centre de la ciutat, que mereix un capítol a part per la seva dependència del turisme i l’alt impacte que ha tingut la pandèmia, com demostra que el Raval (+4,4 punts), la Barceloneta (3,3) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (2,9) siguin els barris on ha crescut més l’atur de tota la ciutat, seguits de bona part de Nou Barris.
[Fes clic a cada barri per veure en detall l’evolució de la taxa d’atur]
Barri ric, barri pobre
Els barris amb més atur són tots de la perifèria de la ciutat. La Marina del Prat Vermell (16,2%), Ciutat Meridiana (15%), la Trinitat Nova (14,5%), la Trinitat Vella (14,4%) i Vallbona (14%) encapçalen el primer grup de barris amb més persones sense feina, seguits a certa distància de Canyelles (12,8%) i el Raval (12,5%). A l’extrem oposat hi ha Pedralbes i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (3,7%), Sarrià (3,8%), el microbarri de la Clota (4%) –única excepció de barri amb poca renda que pràcticament no té atur– i Sant Gervasi-Galvany (4,1%).
La pandèmia ha tornat a eixamplar les diferències entre els barris més rics i els barris més pobres i ha interromput de manera abrupta la reducció de les desigualtats que s’havia produït en els cinc anys anteriors a la pandèmia. La Marina del Prat del Vermell té una taxa d’atur del 16,2%, mentre que a Pedralbes i a Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes és només del 3,7%. Això vol dir que entre els barris amb més i menys atur de Barcelona hi ha una diferència de 12,5 punts, la més alta des del 2016.
