Barcelona té un patrimoni ja oblidat per a molts, però que va marcar l’oci, i també la vida laboral, de molts barcelonins i barcelonines. Es tracta dels primers magatzems comercials que van obrir a la capital, i que van ser símbol de l’avantguarda de la ciutat. Van ser grans referents comercials de la Barcelona del segle XX, ara desapareguts, però que van suposar una autèntica revolució a la ciutat, molt abans, per cert, que el Corte Inglés arribés a la capital del país a la dècada dels seixanta. I quin va ser el primer d’aquests magatzems a Barcelona? De fet, el primer de tot l’Estat. És Almacenes El Siglo, un gran establiment que va obrir portes l’any 1881 als números 3-5-7 de la Rambla.

Comptava amb un interior molt luxós de fustes nobles, a l’estil dels grans magatzems Harrods de Londres o Le Bon Marché de París. En l’edifici de 7 plantes i 150.000 m² hi treballaven un miler de persones, a més d’unes 600 que treballaven en tallers fent productes per a la marca El Siglo. A més, també repartien comandes a domicili. Tota una revolució. Però la seva vida va ser curta…

Un incendi va destruir El Siglo

Ara bé, la vida d’aquest magatzem revolucionari va ser curta. Un incendi va destruir completament la finca. Era el dia de Nadal de 1932 a migdia. Va ser aquesta la gran sort que va evitar que la tragèdia fos, a més de material i patrimonial, humana. L’incendi havia estat fortuït, un tren en miniatura que estava en un dels aparadors, que va quedar obert tota la nit, es va incendiar perquè el motor es va escalfar massa i el trenet es va incendiar. El foc va passar a les cortines, als articles i a les prestatgeries de fusta.

El Siglo va morir, però els barcelonins també van gaudir dels Almacenes El Barato, el SEPU, Almacenes Vilardell, Almacenes El Águila, la galeria Avenida de la Luz, Almacenes Capitol, Magatzems Jorba, Sears, Galerías Preciados. Un gran patrimoni que potser no hem valorat prou, encara menys en temps de grans cadenes multinacionals que es clonen a totes les ciutats del món.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Julio Muñoz a abril 27, 2025 | 11:37
    Julio Muñoz abril 27, 2025 | 11:37
    Sra. Aguilera, es pot currar una mica més la peça, eh???
  2. Icona del comentari de: Eva a abril 27, 2025 | 23:56
    Eva abril 27, 2025 | 23:56
    Al SEPU va començar a treballar la meva mare, als 12 anys, després de la guerra civil.
  3. Icona del comentari de: Helena. a maig 13, 2025 | 15:42
    Helena. maig 13, 2025 | 15:42
    Jo el recordo multisim,sempre anava amb la meva mare Jo llavors deuria tenir uns 6 o 7 anys!!!

Respon a Helena. Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa