El Port Olímpic era no fa gaires anys un pol de discoteques que es van convertir en un focus de problemes i en un mal de cap pels cossos de seguretat. A principis de setembre del 2019, una jove de 26 anys va morir apunyalada en un intent de robatori. A finals de juliol del mateix any, un noi havia perdut la vida després de ser apallisssat. Són només dues de les agressions mortals que van tenir lloc en aquest emplaçament de Barcelona. Cinc anys després d’aquells crims, el Port Olímpic s’ha transformat i ara és un gran espai obert a la ciutadania que pretén convertir-se en un centre vinculat a la nàutica i a l’economia blava, amb un gran balcó gastronòmic i un passeig sobre el dic de recer amb vista al Mediterrani, les platges i la façana marítima. La nota negativa són els costos de la remodelació, que s’han multiplicat per 2,5 des de les previsions inicials. Dels 40 milions d’euros, el gener del 2022, s’ha passat als 100. Quasi s’han triplicat.
El 21 de juliol, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va participar en l’estrena del nou Port Olímpic. Fonts de l’empresa Barcelona de Serveis Municipals (B:SM), que gestiona el recinte, detallen que la part més visible de l’obra, així com l’entrega dels locals als restauradors, ja s’ha completat, però durant les pròximes setmanes i mesos, les feines continuaran. Per exemple, els restaurants del balcó gastronòmic no estaran operatius al 100 x 100 fins a finals de setembre, segons les previsions de B:SM, i en un futur quedarà per executar la reforma del moll de Marina (al carrer del mateix nom, a tocar de la Torre Mapfre), un àmbit sobre el qual no estava previst actuar inicialment quan es va idear la transformació del port.
Obres que han encarit el projecte
Precisament, aquestes obres que es faran al moll de Marina, encara sense data d’inici, és un dels motius de l’encariment de la remodelació, juntament amb el reforç estructural del dic de recer, més zones d’estada i passeig al balcó gastronòmic, millores en l’àmbit de la generació d’energia verda, i la substitució completa de tots els pantalans o la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica per a embarcacions, cita B:SM. Tots els costos han estat assumits per l’empresa municipal que presideix la primera tinenta d’alcaldia Laia Bonet i dirigeix Marta Labata. La gestió del Port Olímpic per part del consistori barceloní serà finalment de mig segle, i no els 30 anys anunciats inicialment, després de l’acord tancat entre l’Ajuntament i la Generalitat, titular de l’espai, i que ha de servir perquè el consistori en tregui una major rendibilitat.
El barri de la Vila Olímpica és el més afectat per la transformació del Port Olímpic. El president de l’associació de veïns Jordi Giró creu que l’increment del cost de la reforma ha vingut donat en part pel mal estat de les estructures submarines del port. El 2010 es va fer una auditoria i es va comprovar el seu desgast pel contacte amb el mar. “Han passat més de 10 anys i quan es van tornar a submergir van veure que la situació havia empitjorat”. Giró també és de l’opinió que el consistori hauria d’explicar més en detall en què s’estan invertint els diners. Per exemple, la reforma del moll de Marina serà una obra “complexa” i inclourà una connexió amb la Barceloneta. La previsió era crear també un espai multiesportiu, però no s’ha concretat, explica.
En qualsevol cas, l’entitat valora molt positivament la reforma, ja que ha permès recuperar un espai pel barri i tota la ciutat, després d’anys que el Port Olímpic fos un focus de problemes. “Per a nosaltres, en el moment en el qual es va anunciar la remodelació, l’any 2016, va ser un abans i un després, com la nit i el dia. Abans era un lloc insuportable i invivible”. Considera que en un futur el Port Olímpic haurà de disposar d’una comissió de seguiment, de la qual formin part també les entitats de l’entorn, per veure com evoluciona, i creu que ha de servir com a centre de formació per als joves, “que els pugui generar oportunitats d’ocupació”, i de reinserció social.
Els problemes que esmenta Giró repercutien també al barri de la Barceloneta. El vicepresident de l’associació de veïns del barri mariner, Manel Martínez, reconeix que els “esquitxaven” i considera molt favorable la transformació del Port Olímpic, tant pel fa a la gent que atrau com pels horaris. “No té res a veure amb el que es vivia”.
Els restaurants no estaran acabats fins a finals de setembre
Ara mateix, al balcó gastronòmic i a la resta del Port Olímpic només hi ha oberts un restaurant i dues botigues gastronòmiques, quan l’oferta prevista és d’11 restaurants i tres botigues. Tal com ha pogut comprovar el TOT Barcelona, en la majoria de locals encara s’estan fent reformes interiors. Fonts de B:SM indiquen que al llarg d’aquesta setmana obriran un segon restaurant i la tercera botiga. La resta de negocis aniran inaugurant-se de manera progressiva, fins a finals de setembre com a màxim. La llista que B:SM ha facilitat dels nous espais és aquesta: els restaurants Sagardi, El Tribut, EldelMar (germans Torres), El Cangrejo Loco, Super Local, Vbraba, Família Nuri, Platets i Casa Carmen, i les botigues Faborit (menjar saludable), Esfèric (gelateria) i Les Muns (empanades).
Tres restaurants que van aconseguir al gener un local van acabar renunciant-hi: un era La Barca del Salamanca, un altre La Fonda del Port Olímpic i un tercer La Taberna Gallega de Marcos. Aquests tres establiments ja feia anys que disposaven d’un negoci al Port Olímpic. Però els elevats costos d’inversió, ja que es tracta de locals molt grans, van dur a alguns dels restauradors a decidir no emprendre aquesta aventura. Només en la construcció del balcó gastronòmic, B:SM hi ha abocat uns 20 milions d’euros. Quan tots els restaurants hagin aixecat la persiana, cap a l’octubre, es farà la subhasta dels dos espais que encara estan per adjudicar, confirmen des de B:SM. El grup de la Família Nuri no va participar inicialment en el procés i va arribar a un acord amb La Taberna Gallega de Marcos perquè li traspassés el seu local.
Des del Gremi de Restauració, el director Roger Pallarols valora positivament la transformació del Port Olímpic en l’àmbit urbanístic, ja que eren unes instal·lacions “antiquades”, de l’època olímpica. De l’oferta de la restauració, Pallarols defensa els operadors que han apostat pel Port Olímpic, “potents i solvents”, i els èxits aconseguits, també des del Gremi, pel que fa al fet que hi hagi terrasses “confortables” tot l’any, també al balcó gastronòmic pròpiament, on inicialment no estava previst. “Segurament, tindran les millors vistes de la façana marítima”.
Un procés d’adjudicació amb “ombres”
No obstant això, el Gremi creu que en tot el procés d’adjudicació dels locals també hi ha “ombres”. Pallarols recorda que s’han fet fins al moment tres processos per part de l’Ajuntament (B:SM) per adjudicar els locals, i el tercer sense publicitat, la qual cosa genera molts dubtes sobre el mateix. I a l’octubre se’n farà un quart per adjudicar els dos locals que hi ha sense operador. Amb una inversió mitjana per operador de 2,5 milions d’euros, Pallarols sosté que l’Ajuntament hauria d’allargar el període de concessió, que ara és de 14 anys, per donar més temps als restauradors a “amortitzar” la inversió elevada. A més, el Gremi defensa la necessitat que l’Ajuntament rebaixi el preu dels lloguers, que són de mig milió d’euros a l’any.
Més del 50% dels locals de nàutica, llogats
D’altra banda, el Port Olímpic es vol convertir en un pol de l’economia blava i la nàutica, amb 50 locals, situats al moll de Mestral i el dic de recer, que es destinaran a empreses orientades als serveis i les activitats nàutiques, la innovació, la tecnologia o l’economia circular aplicada al mar. Des de B:SM s’informa que ara mateix més del 50% dels espais ja estan ocupats i s’està en negociacions amb companyies interessades a instal·lar-se al Port Olímpic. La previsió és que aquest percentatge creixi en els mesos vinents i pugui arribar a finals del 2024 entre el 70 i el 80%. Un passeig pel port permet veure que en alguns dels locals s’anuncia que estan disponibles, mentre que altres estan pendents de reformar-se. Entre les empreses que ja operen al Port Olímpic hi ha Electric Inside Boats, Sea Starlight, Alisios Barcelona, EMCC Instrumentation, Water Toys Team, Sorigué, Bluewave Alliance, Wind Catchers, Barcelona Diving Club i ProNautic Training Centre.
La transformació del Port Olímpic ha significat la recuperació de 20.000 metres quadrats oberts a la ciutadania, amb accessos des del carrer de la Marina, l’avinguda del Litoral i la platja de la Nova Icària, una gran plaça de 8.000 m² i el balcó gastronòmic. Una de les joies és el passeig sobre el dic de recer, amb 4.600 m². L’Espai Mestral funcionarà com a sala d’actes, amb capacitat per a 150 persones, per a dur a terme activitats de divulgació i dinamització, com trobades sectorials, col·loquis o jornades professionals. Amb una inversió de 4,2 milions d’euros, el Port Olímpic compta amb un renovat Centre Municipal de Vela, que hauria de jugar un paper estratègic en la promoció de la nàutica entre els barcelonins. I, finalment, el nou espai vol esdevenir un referent en la gestió mediambiental, amb una gran pèrgola amb 1.576 mòduls que generaran fins a 825.000 kWh a l’any, dos carregadors ultraràpids per a embarcacions elèctriques i un projecte de renaturalització del fons marí que afavoreixi la biodiversitat de la zona i millori la qualitat de l’aigua.
