El Bar Electricitat és la Barceloneta. Al voltant de les taules d’aquest establiment històric del barri mariner de la capital catalana s’hi reuneixen diàriament els veïns de tota la vida, que s’acosten a fer el quinto o un tallat en got de vidre, una escena cada cop més difícil de trobar en la Barcelona gentrificada. La tertúlia entre els clients oscil·la entre la nostàlgia i els laments per la despersonalització que pateix actualment la zona, una de les més afectades per a massificació turística. Mentre a l’interior continua el col·loqui, a fora els operaris treballen a ple sol per enllestir els darrers preparatius de la Copa Amèrica de Vela, que arrenca aquest dijous i que preveu tenir un impacte econòmic de prop de 1.200 milions al territori. Els veïns, però, no esperen que aquesta inversió acabi a les seves butxaques: “A hotels d’alt estànding, a comerços de luxe i grans cadenes… Però al Bar Electricitat, no en veurem res”, lamenta un dels parroquians de l’establiment. El primer impacte, val a dir, justifica l’escepticisme: sense una especial millora estructural del barri, ni un comerç i restauració local que esperi fer l’agost amb el consum d’enginyers i regatistes, els residents del front marítim només s’han trobat pisos a preus disparats -amb ofertes que oscil·len entre els 3.000 i els 25.000 euros per les setmanes que dura l’esdeveniment-, problemes de mobilitat i barreres a espais públics nuclears de la comunitat, com ara el Moll de la Fusta o la plaça del Mar. “Hem vist un desembarcament salvatge sobre el litoral“, denuncia Daniel Pardo, integrant de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT).
Així, malgrat les promeses de pluja de diners i cura dels espais del barri, tant el veïnat com el teixit associatiu semblen veure confirmades les alertes que feien sonar d’ençà del desembarcament de la competició a Barcelona: la Copa Amèrica se celebrarà d’esquena al barri. Més enllà d’una sèrie de millores puntuals, com la renovació d’una xarxa elèctrica antiquada o un reforç evident de la neteja en les principals artèries d’aquesta zona, l’Associació de Veïns de la Barceloneta, així com els mateixos habitants, neguen que estiguin arribant les millores estructurals que tanta tinta han fet córrer als discursos d’organització i consistori. I aquelles que sí que ho han fet, com explica la integrant de la plataforma No a la Copa Amèrica Irma Samayoa, no són més que acceleracions de projectes que ja haurien d’haver estat finalitzats. Un exemple, el de la renovació de la cooperativa Segle XX, “aprovada des del 2019”; i que no comença a rodar fins que hi arriben els ulls benestants dels espectadors de la gran regata. Les decisions del consistori pel que fa a les intervencions sobre el terreny responen, segons Samayoa, a una certa lògica opaca que expulsa la ciutadania de la presa de decisions. “En cap moment s’ha preguntat al ciutadà”; denuncia la militant, fet que acaba provocant que els recursos no arribin “allà on són les necessitats reals” del districte.
Uns efectes ja presents al territori
Les millores per ara no arriben, expliquen diverses fonts veïnals consultades per TOT Barcelona; però sí les conseqüències. Els inconvenients causats per l’arribada dels vaixells de curses a la costa barcelonina, argumenten des de la Plataforma, no es comencen a notar amb l’inici de la competició. “Fa estona que en patim les conseqüències, i que les denunciem”, descriu Samayoa; que data l’inici del conflicte ara fa un any -a prop, de fet, de la presentació en societat de No a la Copa Amèrica-. El diagnòstic dels efectes de la competició sobre Barcelona és, des dels moviments socials, similar al que pertoca a altres problemàtiques -de l’habitatge a la massificació turística-. Aïllat, l’abast de la Copa Amèrica és relativament limitat; però s’emmarca dins d’una continuïtat, d’un “model de ciutat” que promet més batzacs d’aquest calibre a les vides dels barris. “Estan venent i revenent la ciutat des d’una banda i l’altra”, rebla; dirigint la responsabilitat cap a la indústria turística, però també cap a les administracions públiques.
Un exemple d’aquesta connivència, apunta, és la declaració -que data del passat mes de desembre- del torneig com a esdeveniment d’excepcional interès públic, fet que atorga importants avantatges a l’hora de l’ús d’espais per a la seva difusió. El govern municipal, doncs, garanteix els seus desitjos -a parer de l’entitat- a un empresariat turístic que “no s’imagina uns beneficis que no creixin constantment”. Uns guanys, a més, que “no arriben a la població”; alerta Pardo. Els guanys d’hotels, grans restaurants i comerços cèntrics “es tradueixen en feines molt precàries i generen un fort impacte social”.
A parer del món associatiu, aquest impacte té el potencial de perviure a la ciutat més enllà del calendari de regates. “És una qüestió de model”, argumenta Samayoa, fent mà de moltes altres instàncies de cessió de recursos i carrers a celebracions similars. El pas dels cotxes de Fórmula 1 per passeig de Gràcia, amb un bloqueig de la mobilitat als volts de Plaça Catalunya; la -per ara- fallida arribada de la Ryder Cup o, ja lluny de les fronteres barcelonines, el Hard Rock, suggereixen una visió conjunta de com ha de ser el fet econòmic del país. “Podríem tenir esperances que això pugui ser una cosa temporal si no hi hagués una estratègia política i econòmica de la qual l’administració forma part”, etziba la integrant de la Plataforma. En un sentit similar s’expressa Pardo, que -fixant-se concretament en els efectes sobre el preu de l’habitatge- fa una lectura poc falaguera: “no és costum” que una pujada com la que acompanya la Copa Amèrica es reverteixi immediatament. “Tenim molts dubtes -enraona- de quins efectes es mantindran”. La força del mercat residencial no passa desapercebuda per als vilatans, que lamenten que l’arribada de centenars de treballadors amb remuneracions elevades a pisos fora de l’abast dels locals coincideixi amb una crisi al sector amb escàs precedent. “Mira el que passa cada dia amb els desnonaments”, rebla un dels clients del Bar Electricitat.
Pols perdut per l’espai públic
Només a uns metres del Bar Electricitat trobem la plaça del Mar, on s’hi ha col·locat una pantalla gegant per poder seguir la cita esportiva. Just davant de l’aparell, una vintena de fileres de taules i cadires de guingueta esperen els espectadors que a partir d’aquest dijous s’acostaran a aquest punt neuràlgic de la Barceloneta per prendre algun refresc en les diferents barres instal·lades expressament per a l’ocasió. En aquest mateix punt hi ha el comptador que indica quan queda per a l’inici de l’esdeveniment, que ara ja només marca unes hores. Tot aquest desplegament és només una petita mostra d’una de les problemàtiques que més preocupen tant als veïns com a les entitats socials: l’ocupació de l’espai públic.
Més enllà de la superfície cedida per l’autoritat portuària als sis equips que competeixen en l’edició d’enguany perquè poguessin instal·lar les seves bases operatives al recinte del Port Vell, el desembarcament de la cita esportiva ha suposat la cessió per part de l’Ajuntament de diversos punts de litoral de la ciutat com poden ser precisament la plaça del Mar, els entorns de la platja del Bogatell o tota la zona del Moll de la Fusta. Aquest darrer espai acollirà a partir d’aquest dijous la Race Village, una espècie de fan zone amb aforament per a 9.500 persones i prop de 25.000 metres quadrats de superfície que s’ha dissenyat com a gran punt neuràlgic per viure la competició des de terra a través d’un seguit de grans pantalles.
Ara bé, si algunes de les mesures aplicades per facilitar la celebració de la cita han aixecat verdadera polseguera, aquestes han estat les limitacions de la mobilitat a la Barceloneta. Els propietaris de gairebé 11.000 vehicles han hagut de demanar unes acreditacions especials per poder moure’s pel seu propi barri durant els prop de tres mesos que s’allargarà l’esdeveniment, ja que hi haurà fortes restriccions d’accés, especialment els dies de competicions. Els sol·licitants són tant veïns com treballadors de la zona que han d’accedir de manera recurrent o que disposen d’una plaça d’aparcament al barri en àrea verda o aparcament públic o privat. “Jo ja he demanat la meva, quin remei”, comenta un dels clients del Bar Electricitat. “Sembla que vulguin que només puguin aparcar els senyorets“, rebla un altre.
La Festa Major de la Barceloneta, primera víctima
Un dels efectes col·laterals d’aquesta ocupació de l’espai públic per la Copa Amèrica és la pèrdua de dos dels espais centrals de la Festa Major de la Barceloneta. La plaça del Mar i el Port Vell no podran albergar enguany ni l’escenari principal de la festivitat ni les paradetes i la típica fira d’atraccions, respectivament. Les raons? Que per motius de seguretat s’ha de deixar alliberada una part d’aquests espais per garantir una possible evacuació de la zona i que la resta de la superfície està ocupada per les noves barres de cerveses instal·lades per a la cita esportiva.
“On ho farem si no? La resta són tot carrerons…”, assenyala una de les parroquianes del Bar Electricitat, que assegura que no hi ha localitzacions alternatives que puguin albergar un escenari d’aquestes característiques. Amb tot, aquesta pèrdua de dos dels centres neuràlgics es percep el barri com un símptoma més de l’erosió de la identitat que acompanya la gentrificació que pateix la zona: “Això acabarà sent un parc temàtic”.
Una revàlida per a la mobilització
La resistència veïnal contra la Copa Amèrica, i contra el model de ciutat en el qual l’emmarquen, cercava un catalitzador el passat sis de juliol, amb una manifestació unitària que havia de servir d’espurna per, com explicaven els organitzadors a aquest mitjà, provocar “un esclat social” en l’estiu del potencial nou rècord de visitants. La marxa, però, va quedar deslluïda -amb uns 2.800 participants segons la Guàrdia Urbana- en comparació amb altres protestes contra la turistització que s’han repetit als racons més venuts de l’Estat espanyol. Sense anar més lluny, el passat mes d’abril, una convocatòria similar va atraure més de 14.000 persones Canàries, mentre que a finals del mateix juliol més de 20.000 persones es van unir a Palma sota el lema “menys turisme, més vida”. A parer de Samayoa, la relativa punxada respon a la realitat “ja gentrificada” de Barcelona: la transformació dels districtes dificulta, segons argumenta el moviment, el contacte barri a barri, fet que els “desvincula” i allunya els habitants de la mobilització. Tot i el mal rendiment en primera instància, la Plataforma creu que “tot està començant”: “Estem construint un argument al voltant del model de ciutat”; un que va penetrant per les escletxes que obren els impactes d’esdeveniments com la Copa Amèrica. “Com més s’apropa la cita, més augmenta el cabreig”, constata Pardo.
Un dels grans límits del moviment contra la massificació turística, com han reiterat en diverses ocasions, és la seva escassa capacitat d’esdevenir transversal. És a dir, les barreres que el separen d’altres espais de protesta, malgrat que aquests siguin adjacents a les seves reclamacions, com ara el món sindical o la xarxa ecologista. En aquest sentit, la integrant de la Plataforma afanya a “començar a pensar el conflicte des d’un punt de vista de sostenibilitat mediambiental i social”; explorant els límits del turisme com a activitat econòmica en el marc de l’emergència climàtica. Pel vessant dels drets dels treballadors aquest mateix dimecres s’ha obert una nova porta: segons ha informat la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, la convocatòria de vaga dels treballadors del Port Olímpic en el si de la Copa Amèrica es mantindrà -de fet, la competició s’inaugurarà, tal com anuncia el sindicat, amb un piquet a la porta-. Amb tot, les entitats socials cerquen reactivar-se de cara al setembre, enmig del torneig, quan el seu impacte definitiu sigui més visible per als veïns. La Plataforma convoca una nova acció per al pròxim 7 de setembre, a la platja de Somorrostro. “Anar als barris, dir a la gent el que passa, aconseguir cohesionar-nos un altre cop”, recepta Samayoa.
5 
