El conflicte amb el sector del taxi encara una nova onada de mobilitzacions que arrencarà el pròxim 25 de gener repetint la recordada ocupació de la Gran Via de les Corts Catalanes d’ara fa gairebé cinc anys després. La ruptura de les negociacions amb el Departament de Territori de la Generalitat -unes converses que el passat dimecres semblaven més a prop que mai de poder arribar a un pacte– ha estat motivada per la dilatació en el temps d’aquest estira-i-arronsa i pel polèmic anunci de la moratòria que s’aplicarà a prop de 1.100 llicències de VTC, que podran circular durant tot aquest 2023.
La notícia de l’ajornament en l’aplicació del decret que ha de regular l’activitat d’aquests permisos per al servei de vehicles amb conductor va agafar per sorpresa els taxistes, que en cap moment van ser informats d’aquesta situació.
Segons detallen fonts properes al cas consultades pel TOT Barcelona, la moratòria d’aquestes llicències prové de l’execució d’una sentència que es remunta fins al 2019 i que no s’ha fet efectiva fins a la recent entrada del nou any. Prop del 70% d’aquests permisos corresponen a empreses o autònoms que presten el servei de VTC tradicional, una activitat que va néixer a finals dels anys 80 amb motiu de la imminent celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. La resta d’autoritzacions se les reparteixen entre companyies com Bolt, Cabify o Uber, un col·lectiu que sí que és vist com a competència directa per part del sector del taxi.
Falta de protocol o llicència pendent de moratòria?
L’entrada en vigor d’aquesta moratòria, doncs, no només ha caigut com una gerra d’aigua freda sobre les aspiracions dels taxistes, sinó que també ha alimentat les sospites que alguns sectors del col·lectiu fa temps que posen sobre la taula en relació amb la manca de control de l’activitat de les VTC per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Els representants sindicals ja alertaven a principis d’aquesta setmana que durant tot aquest temps no s’havia estat aplicant correctament el decret Llei que regula el servei dels vehicles amb conductor, una normativa que havia de vetar de facto el creixement de les empreses del sector i que ataca directament a la continuïtat del 90% de la seva activitat amb mesures com l’exigència d’una mida mínima de 4,90 metres de llarg per als vehicles, que invalidava quasi tota la flota de les dues principals operadores a Barcelona.
Inicialment, el col·lectiu del taxi atribuïa aquesta manca de control a la falta de protocols, una circumstància que deixava els agents del cos barceloní sense un full de ruta clar a l’hora d’actuar davant d’aquests vehicles. Tanmateix, amb l’anunci de la nova moratòria de llicències durant aquest 2023, certes veus autoritzades del sector apunten que precisament era aquest ajornament en l’aplicació del decret ara fet públic el que dificultava fins ara les tasques dels efectius de la Urbana, que en molts casos no haurien pogut retirar un VTC il·legal de la via pública perquè el seu permís estava en suspens pendent de ser regularitzat amb l’entrada del 2023.
Objectiu: una regulació efectiva
Tot plegat no fa res més que “alimentar el foc amb benzina” -en paraules del portaveu del sindicat Élite Taxi, Tito Álvarez- en un conflicte a hores d’ara enquistat i que, si no hi ha un moviment ràpid per part del Govern, podria desembocar en una nova allau de protestes com la viscuda ara fa cinc anys.
Els taxistes esperen que la Generalitat mogui fitxa per configurar d’una vegada per totes un arc legal que permeti regular d’una manera efectiva l’activitat dels VTC i de companyies com Free Now, Cabify o Uber, a qui els taxistes acusen de “competència deslleial” i de voler despenjar-se del sistema tarifari regulat per tenir més flexibilitat per imposar els seus preus.
