Jaume Collboni ha tret pit de la construcció de 1.000 habitatges públics a l’any a Barcelona durant aquest mandat. Segons l’alcalde, es tracta de la xifra més alta des de l’arribada dels ajuntaments democràtics el 1979. Collboni ho ha dit en l’acte Diàleg sobre Barcelona que s’ha fet en la seu de Foment del Treball, a la Via Laietana, la patronal catalana. L’habitatge ha estat un dels punts central de la cita, en la qual l’alcalde ha defensat “intervenir” el mercat per reequilibrar-lo i garantir que les famílies barcelonines es puguin quedar a viure a la ciutat. “No em resigno”. Collboni ha assegurat que l’aplicació del topall de preus ha permès aturar la pujada dels preus del lloguer. Per a l’alcalde, cal més oferta d’habitatges i regulació, fins a aconseguir que la ciutadania no destini més del 30% del seu sou a un pis.
En l’inici de l’acte, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha posat feina a l’alcalde. Encara hi ha “carpetes rellevants obertes” que s’haurien de resoldre abans d’acabar el mandat municipal el 2027, ha remarcat Sánchez Llibre en referència al fet que no s’ha tancat un acord per revisar la normativa del 30%. Aquesta regulació obliga els promotors a destinar aquest percentatge a habitatge social en les noves construccions i grans rehabilitacions. Collboni no s’ha cansat de repetir que la mesura, aprovada el 2018 amb Ada Colau d’alcaldessa, amb el vot a favor del PSC, ha paralitzat el mercat. El govern municipal és partidari de “flexibilitzar” la norma i va negociar amb Junts un acord, però aquest no va arribar a bon port amb retrets mutus entre els dos partits. No obstant això, a Foment Collboni ha subratllat que no ha tancat la porta a què aquest acord es concreti.
A més de Sánchez Llibre, han intervingut el CEO d’Aigües de Barcelona i director d’Accció Social de Veolia, Felipe Campos, i la vicepresidenta de Foment, Mar Alarcón. Entre el públic hi havia la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay, i els comissionats de Turisme i Habitatge, José Antonio Donaire i Joan Ramon Riera, respectivament.
Barcelona, un espai segur i d’estabilita política
Collboni ha reivindicat Barcelona com “un espai segur” i “d’estabilitat política” en un moment de forta tensió internacional, amb la guerra d’Ucraïna i el conflicte a l’Orient Mitjà. Coincidint amb l’anunci de la treva entre els EUA i l’Iran de dues setmanes, però no amb el Líban, l’alcalde ha anunciat que durant els primers mesos del 2026 la ciutat ha aconseguit un 20% més d’inversions que en tot el 2025.
L’alcalde ha posat una data per al futur immediat de Barcelona: el 2035. Al llarg de la dècada vinent, la ciutat viurà grans transformacions, “projectes que fa tres o quatre anys no eren tan evidents”, ha comentat sobre el darrer mandat de Colau, sense esmentar l’exalcaldessa. Entre els grans canvis de Barcelona hi haurà la conversió de Montjuïc en una nova centralitat metropolitana, la posada en marxa de les noves estacions de la Sagrera i Sants i la renovació de l’àmbit de Fira de Barcelona amb motiu del seu centenari el 2029. Per a l’alcalde, s’està davant d’una transformació similar a la de 1992.
La Sagrera, “un salt d’escala” en mobilitat
La nova estació de la Sagrera és un dels elements cabdals d’aquesta transformació, amb més d’11.000 habitatges públics i privats, mig milió de superfície econòmica i l’habilitació d’aquest àmbit en un node de transport intermodal amb trens d’alta velocitat, Rodalies, mitjana distància i busos. “Serà un salt d’escala”, amb l’objectiu de reduir en 15 milions el nombre de cotxes que es moguin per Barcelona en un any.
Collboni ha defensat la nova taxa turística, que s’ha començat a aplicar l’1 d’abril a Catalunya, amb un recàrrec municipal que s’enfilarà un euro per any fins al 2029, i que ha de servir per revertir les negativitats del turisme en els barris més afectats i massificats. Segons l’alcalde, el turisme és molt important per l’economia de la ciutat, però ha defensat que sigui sostenible. “La massificació també afecta els visitants”. Barcelona aposta per un turisme de qualitat, basat en el turisme familiar, negocis i cultural. En l’inici de l’acte, Sánchez Llibre ha retret l’alcalde que no s’arribés a un acord amb el sector en l’aplicació de la nova taxa.
L’alcalde ha posat el Mobile com a exemple dels esdeveniments que vol Barcelona i que han convertit la capital catalana en una ciutat de coneixement i innovació. Collboni ha parlat també de la sortida del Tour de França de l’estiu vinent. “No és un esdeveniment per un esdeveniment”, ja que també suposa dir sí a la bicicleta com a esport i com a mode de mobilitat sostenible. “És més important el llegat que la xifra”.
El metro, fins a Mataró i Castelldefels
A més de ser alcalde de Barcelona, Collboni és el president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En l’àmbit de la mobilitat, el cap de files del PSC a l’Ajuntament ha repetit que el problema és metropolità, amb Rodalies al capdavant. Dintre de la ciutat, el metro i el bus funcionen bé. Collboni creu que l’alternativa al vehicle privat ha de ser ferroviari. “El metro hauria d’arribar a Mataró i Castelldefels. Potser no ho veurem, però hi arribarà”.
