El govern municipal de Barcelona passa a l’ofensiva, políticament, per apaivagar les crítiques sobre la gestió del ‘top manta’. Sota el lideratge de la primera tinença de Gerardo Pisarello, el consistori ha reforçat l’equip intern transdepartamental que intenta donar resposta al fenomen, en augment els darrers anys al centre de la ciutat. I ha intensificat les relacions públiques per mirar de suavitzar la bel·ligerància del sector comercial, que ha reclamat nombroses vegades mesures urgents per capgirar la situació abans que afecti a l’esperada campanya de vendes de Nadal. Una bona mostra d’aquest apropament es va poder veure aquest dilluns al vespre, quan la Guàrdia Urbana va fer públic un decomís de més de 3.000 objectes destinats al ‘top manta’ a través d’un operatiu conjunt amb els Mossos d’Esquadra i la Policia Portuària.
L’executiu d’Ada Colau va convocar als representants dels Gremis comercials de Barcelona per explicar-los en persona i en privat què està fent l’ajuntament per frenar la proliferació de venda ambulant il·legal i quins full de ruta preveu per als propers mesos. Tot i que ambdues parts coincideixen a assenyalar l’avanç que suposa establir canals directes de comunicació, la valoració de la trobada difereix força a costat i costat de la taula. Per una banda, el consistori considera que la cita va tranquil·litzar al petit comerç i que poc a poc “ha millorat força la percepció del que fa l’ajuntament”. Per l’altra, els portaveus de l’empresariat diuen sentir-se “decebuts” i reiteren que la concentració de manters “es cronifica” en espais com l’intercanviador de plaça Catalunya.
A la cita, celebrada a la seu municipal dimecres passat, hi van assistir l’alcaldessa Ada Colau, el regidor de Comerç, Agustí Colom, i el comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, Álvaro Porro, a més de responsables de seguretat de l’ajuntament. Per part de l’empresariat varen participar en la trobada el president i dos vicepresidents del Consell de Gremis de la ciutat, així com el president de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta, Fermín Villar, i un advocat de Foment del Treball.
Reunió avui del @conselldegremis amb l’alcaldessa Excma. Sra. @Adacolau per tractar el tema de la venda il-legal al carrer, en presència del regidor Agustí Colom i acompanyats pel president de la plataforma Afectats pel Top Manta, Fermín Villar. #ProuTopManta pic.twitter.com/cTxSVPKIUw
— Consell de Gremis (@ConsellGremis) 21 de noviembre de 2018
“Vam veure molt bona voluntat i ganes per part de l’Ajuntament de resoldre el conflicte que hi ha amb els manters, però vam sortir amb la sensació de que no es troben solucions i ens preocupa que no hi hagi una reacció”, explica al Tot Barcelona el president del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, Miquel Donnay. “Ens van assegurar que estan posant tots els recursos que tenen a la seva disposició i que els queda poc marge de maniobre”, afegeix.
Els gremis critiquen que les diferents administracions es passen la pilota i, mentre no fan res, la solució cada vegada està més lluny de ser una realitat: “L’efecte crida que hi haurà aquest Nadal no l’hem viscut mai”, denuncia. “Sempre hi havia hagut manters, a Barcelona i a tot arreu, però no tants com ara”. Tem que si no s’hi posa remei, “l’efecte crida s’amplificarà”. Donnay és conscient que es tracta d’una qüestió complexa i lamenta que s’ataqui els comerciants acusant-los de criminalitzar els manters. “Sabem que són persones que només es busquen la vida i estan en una situació precària –defensa–, però això no vol dir que els comerciants haguem d’estar de mans plegades davant el perjudici econòmic que ens causa la seva activitat”.
El Consell de Gremis també es queixa de doble vara de mesura, ja que quan un comerciant infringeix una normativa sempre se l’acaba multant i en canvi no passa el mateix amb els manters. Donnay posa com a exemple una botiga de suc que hi havia al passeig de Borbó, a la Barceloneta, que lluitava per tirar endavant en un moment en el que el ‘top manta’ tenia una gran presència a la zona del Port Vell. El seu propietari, desesperat per la manca de clients i la competència deslleial dels venedors ambulants de begudes, va posar un petit llimoner a fora del local per intentar atreure turistes i passejants. “Li van acabar posant una multa mentre els venedors ambulants seguien com si res”, lamenta.
Publicitar més les batudes i els decomisos
L’Ajuntament, en canvi, veu amb optimisme la reunió amb els comerciants. “Els vam transmetre que comprenem les seves queixes i preocupacions, que les compartim en part, però que cal assumir que és un fenomen complexe, que no té una única solució i sobretot que no només municipal”, explica al Tot Barcelona el comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, Álvaro Porro. “Vam deixar clar que l’Administració que més està fent és l’Ajuntament de Barcelona, tant des de la perspectiva de la gestió de l’espai públic com de la cerca d’alternatives”, afegeix. Porro ha redoblat la seva implicació en la gestió del top manta, ja que fins ara s’encarregava sobretot de la cooperativa d’exmanters Diomcoop.
Pel que fa a la reunió, considera que els comerciants “van reconèixer el lideratge municipal” tot i les queixes: “Òbviament els pertoca pressionar-nos i ho acceptem”. A més, diu, “va quedar clar que ells demanarien més implicació a la Generalitat i a l’Estat”. “Estem en contacte constant amb els agents de la societat civil, com la plataforma d’afectats pel top manta, i cada setmana parlem per telèfon, en persona o per WhatsApp”, sosté. El consistori els va informar de “què s’està fent” en cadascuna de les “cinc línies de treball” municipals sobre manters: seguretat, alternatives sociolaborals, educadors de carrer, interlocució amb el comerç i cooperació amb la resta d’administracions públiques. I del seu diagnòstic global: “No hi ha més manters que l’any passat però sí una major concentració, el que té un impacte visual superior i demana dispositius policials més grans”. “Hem aconseguit que no ja quasi no hi siguin a Portal de l’Àngel, Rambla Catalunya i passeig de Gràcia i queden ara dues zones calentes, que són l’intercanviador de plaça Catalunya i i la zona portuària que va de Colom al passeig Joan de Borbó”, contraposa el comissionat.
Els comerciants haurien demanat, entre altres canvis, que es doni més publicitat a les batudes policials. “Fem dos dispositius cada setmana i normalment no transcendeix, però han augmentat de forma molt significativa els decomisos i a finals d’any arribarem a uns 800.000 productes retirats”, indica el comissionat. El govern municipal aposta pels decomisos en detriment de les multes, que la majoria de manters no abonen per insolvència i que generen una dificultat afegida a la regularització i a l’accés al mercat laboral. A més, compta que aviat la policia local podrà prestar més atenció a la venda irregular perquè “està millorant la implicació de Mossos en la seguretat de la ciutat”: “La Guàrdia Urbana ha estat fent el 60% de les denúncies per furts, que no li corresponen, però ara amb aquesta nova lògica optimista podrem alliberar-la una mica per poder-se dedicar més a venda ambulant”, apunta Porro.
Reforç intern i coordinació via Whatsapp
L’equip que coordina l’acció municipal sobre manters s’ha ampliat recentment, però el continua liderant Tatiana Guerrero, assessora adscrita a l’Alcaldia. “Ara la Tatiana té més equip, però fan una feina que ja s’estava fent”, respon el comissionat. Guerrero (Girona, 1988) és psicòloga i cooperant, especialitzada en exclusió social. “El fenomen necessita la implicació de diferents àrees”, corrobora Porro, que precisa que al grup hi ha membres de la tinença de Drets Socials, de Comerç, de Seguretat, de Barcelona Activa… No es tracta d’un equip fixe dins l’estructura municipal, sinó més aviat de les persones designades per cada àrea a qui s’ha encarregat coordinar-se amb altres departaments i estar al cas de les actuacions amb manters. Internament se l’anomena “Grup de Coordinació de Venta Ambulant Irregular”, igual que el grup de WhatsApp a través del que es comuniquen.
El consistori també posa en valor, com a mostra dels esforços redoblats, que ha consolidat l’equip d’educadors de carrer estrenat el 2017. Es va posar en marxa amb quatre professionals, aquest estiu ha crescut fins als sis i amb l’arribada del fred s’ha reduït novament a quatre. La seva feina és, ras i curt, passar informació a l’ajuntament. Pentinen les àrees més freqüentades pels venedors ambulants per “recollir dades que ajudin a entendre com evoluciona el fenomen”, indica l’ajuntament, per exemple “moviments entre zones o perfils de persones que venen al carrer”. També detecten els casos de major vulnerabilitat social i els deriven als serveis públics o entitats socials que pertoqui. A més, dialoguen amb el comerç a peu de carrer per “gestionar els petits conflictes del dia a dia” i “detectar dificultats i elements útils per dissenyar estratègies” de futur.
