A finals del 2022, el rum-rum es va apoderar del número 84 del carrer de Tarragona. L’arribada de notificacions a una part dels inquilins informant-los que no se’ls renovaria el contracte de lloguer va encendre les alarmes en aquest edifici de l’Eixample de dotze plantes i 120 pisos. “Nosaltres no ens vam assabentar de tot plegat pel propietari, sinó pel moviment. Als passadissos i a l’ascensor no es parlava d’una altra cosa i es va crear una certa por entre els veïns“, recorda en declaracions al TOT Barcelona la Mayte M., una dona de 63 anys natural de Londres que viu amb el seu marit a l’immoble des de l’any 2000. El neguit es va convertir en certesa a principis del 2023, quan van començar les obres en els domicilis que ja estaven buits.
Els treballs van allargar-se durant mesos i van ser un verdader calvari per als llogaters que encara estaven amb contracte vigent. “M’havia de reprogramar les trucades de feina per fer-les al despatx perquè a casa era impossible… Un veí que teletreballava cada dia va acabar agafant la baixa per problemes psicològics i perdent la feina”, apunta la inquilina. La sorpresa, però, saltava l’abril d’aquell mateix any: una escletxa judicial permetia al propietari -la immobiliària Gallardo- obtenir 120 llicències turístiques per convertir l’edifici en una mena d’hotel gegant.
En concret, la propietat es va aprofitar de l’anul·lació per part del TSJC per un defecte de forma l’any 2019 del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) impulsat pel govern d’Ada Colau i que limitava aquesta tipologia d’usos. Després del crit d’alerta, l’Ajuntament va aconseguir suspendre 78 de les llicències, al·legant que en els tres mesos posteriors a l’obtenció del permís no s’havia iniciat l’activitat turística. Tanmateix, no va poder fer res per evitar que es posessin en marxa 33 pisos turístics al bloc. Així va néixer el conegut com a Bloc Tarragona, que de la mà del Sindicat d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample i des de l’arribada dels primers visitants a les acaballes de l’estiu del 2023 ha denunciat la complexitat de conviure amb turistes. La Mayte M. en té un d’aquests pisos a sobre, a la planta de dalt, i un altre al costat, porta amb porta al mateix replà. La llista de queixes que enumera és pràcticament interminable: soroll, festes de matinada, brutícia, cues per agafar l’ascensor, inquilins borratxos que no recorden la clau d’accés, vòmits pel celobert que acaben a les cortines… “I podria seguir i seguir”, assegura.
Lluny de resignar-se, el veïnat afronta aquest tercer estiu de colonització turística amb ganes d’aixecar la veu i continuar denunciant l’anomalia que suposa conviure amb aquests 33 pisos. “No sé si això ens beneficia, perquè quan se’ns acabi el contracte ens poden fer fora, però almenys els farem la punyeta”, assenyalen. Amb aquest objectiu, des del sindicat han presentat una denúncia a l’Agència Catalana del Consum. Aporten un recull tant dels desperfectes provocats durant les obres de reforma dels pisos -a un dels veïns li van foradar la paret, per exemple- com de les queixes pel soroll i les incidències constants. El responsable dels allotjaments turístics no està complint amb la normativa i està causant molèsties als inquilins. Mentrestant, a l’espera del recorregut d’aquesta demanda, el negoci per a la propietat sembla rodó. Si la Mayte M. i el seu marit van començar pagant 450 euros i ara els hi costa el domicili 1.180 al mes, una nit en qualsevol d’aquests allotjaments de vacances pot costar fins a més de 700 euros. A la trentena de turístics, cal sumar-hi també dos habitatges més que han estat reconvertits en lloguers de temporada. Una nova escletxa legal que ha trobat la propietat per donar sortida a alguns dels pisos que té amb la llicència municipal bloquejada i ja estaven buits.
L’última veïna del replà i ressenyes a Booking
El cas de la Mar Tudela és potser el més paradigmàtic d’aquesta colonització turística que pateix des de fa prop de tres anys el Bloc Tarragona. Aquesta mestra de 41 anys en va arribar fa nou a l’immoble, on comparteix pis amb una amiga. En el lapse que va des de finals del 2022 fins a l’actualitat, s’ha quedat sola al seu replà. La resta d’inquilins amb els quals havia conviscut durant anys van acabar abandonant els seus domicilis a mesura que s’extingien els contractes de lloguer. “Abans hi vivia una parella amb dues nenes bessones. Hi teníem relació i ens van dir que no els havien renovat. De la nit al dia, van marxar. També hi havia dues dones germanes que hi vivien des de feia tota la vida i un noi que estava amb el seu pare. Va passar el mateix”, explica. El procediment sempre era el mateix: es buidava un pis, s’hi feien obres i passava a formar part de l’oferta turística. Actualment, de les quatre portes de la vuitena planta, dues són pisos turístics i una tercera és un lloguer de temporada. Es diferencien perquè aquesta última no té un codi numèric per accedir-hi.
“Això no és només a l’estiu. També per al Sónar, el Primavera Sound… Quan veig que arriba gent nova, ja tremolo. Penso a veure qui toca i que si us plau sigui una família i no un grup de joves”, afirma Tudela. La dona s’ha plantejat molts cops marxar, però els preus del mercat de lloguer fan complicat que pugui trobar una alternativa assequible. “No és que necessiti viure amb veïns, però abans podia trucar a la porta si calia res. Ara sento que visc en una residència d’estudiants. Em sento fora de lloc a casa meva”, rebla, tot i que creu que aguantarà fins que li venci el contracte. Més enllà dels pisos turístics i dels inquilins amb contracte de fins a set anys en vigor, també hi ha una vintena de famílies al bloc que mantenen la renda antiga, una reminiscència del passat de l’immoble com a habitatges de protecció oficial, la vigència dels quals fa temps que va caducar. Es dona la circumstància que el malestar dels veïns ha arribat a plataformes com Booking, on alguns usuaris han deixat comentaris explicant la situació perquè futurs hostes en siguin coneixedors i desisteixin de llogar un pic al bloc o almenys mantinguin un bon comportament.
Victòria parcial a tribunals
Les diferents accions de protesta que han dut a terme els veïns de la mà del Sindicat d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample han aconseguit una fita inèdita: reunir-se amb un representant de la propietat. Concretament, l’advocat de la immobiliària Gallardo, amb qui ja han celebrat dues reunions. El pròxim dia 18 de juliol tindrà lloc la tercera trobada entre les parts. En aquesta reunió, els llogaters tornaran a posar sobre la taula les següents peticions: la renovació de tots els contractes, l’eliminació dels pisos turístics i una indemnització per aquests mesos d’obres i les molèsties derivades de l’activitat turística.
En paral·lel, la pugna judicial que manté paralitzades les 81 llicències turístiques restants ja s’ha traduït en 22 sentències favorables i deu de contràries en resposta als diferents recursos contenciosos administratius interposats per ambdues parts. La resta continuen pendents de resolució. En tot cas, tant la propietat com l’Ajuntament presentaran recurs per a les causes que no els siguin favorables i serà el Tribunal Superiors de Justícia de Catalunya (TSJC) qui s’encarregui de decantar la balança. Els casos, però, podrien elevar-se a instàncies encara més superiors a través d’un recurs de cassació si ens donen les condicions adequades.
Des de l’equip legal que assessora els veïns afectats creuen que la propietat podria intentar dilatar el procés el màxim possible perquè els contractes s’acabin extingint. En el cas de la Mayte M., la vinculació amb el domicili finalitza el juliol del 2028, només uns mesos abans de la data que l’alcalde Jaume Collboni s’ha proposat per haver erradicat els 10.000 pisos turístics que es calcula que té la capital catalana en aquests moments. “Quan se’ns acabi el contracte tindré 66 i el meu marit, 86 anys. On anirem si no hi ha oferta? Fa 45 anys que vaig venir de Londres per instal·lar-me a Barcelona i ara m’hauré de veure obligada a deixar-la? Viure de lloguer ara és fer-ho amb por i això abans no passava“, lamenta.
