Els quioscos ja no venen com abans. I encara menys, premsa. Una realitat que es confirma parlant amb qualsevol quiosquer o analitzant els números d’aquest negoci a la ciutat. Actualment, Barcelona té uns 260 quioscos ocupats i una cinquantena de buits. L’Ajuntament té previst retirar una trentena d’establiments inactius, però alhora s’ha compromès a allargar la vida dels que encara sobreviuen. Per això, durant aquest mandat ha obert la porta a que els quiosquers puguin vendre altres productes que no siguin premsa escrita i oferir serveis fins ara impensables.
Fins ara, el 80% dels productes que comercialitza un quiosc han d’estar relacionats amb diaris o revistes. Però la nova normativa municipal rebaixa la xifra al 51%; la resta, podran ser articles que poc o res tenen a veure amb la funció tradicional del quiosc de premsa. El tinent de cultura de l’Ajuntament, Jordi Martí, considera que d’aquesta manera s’aconsegueix que la premsa escrita “segueixi sent la principal activitat” dels quioscos, però també “s’obre el servei per millorar les oportunitats de negoci“.
Punts d’Amazon, caixers automàtics i antenes 5G
I ara, què? Mesos després de l’anunci, els quiosquers fan balanç i reflexionen sobre l’impacte que pot tenir el nou decret municipal. La nova regulació els permet incorporar armariets d’Amazon, caixers automàtics, antenes 5G, la venda d’entrades d’espectacles o de carregadors de mòbil. Alhora, el consistori portarà al plenari la resta de mesures anticrisi pactades amb les plataformes de quiosquers, com ara incorporar la venda de cafès per emportar o menjar no manipulat.
Des de l’Associació Professional de Venedors de Premsa (APVP) asseguren al TOT Barcelona que encara és aviat per veure els efectes de la mesura, però confien que les noves oportunitats arribaran a tots els establiments en els pròxims mesos. De moment, a Barcelona hi ha 4 quioscos que ja tenen un caixer automàtic i 6 que compten amb les bústies d’Amazon.
En Jordi Bastardas és dels pocs quiosquers que ja ha incorporat un punt de recollida d’Amazon, tot i que encara no ha pogut quantificar els beneficis. Bastardas, que també és el vicepresident de l’APVP, assegura que l’obertura dels quioscos a altres productes era una qüestió de temps. I és que, per mantenir-los vius “no pots obligar els venedors a guanyar-se la vida només amb els diaris”. Per aquest motiu, el quiosquer celebra la nova regulació. Calcula que el servei d’Amazon els aportarà uns 110 euros i el caixer automàtic entre uns 400 i 600 més.
La perifèria, més pessimista que el centre
L’alegria, ja ho diuen, va per barris. I en aquest cas, els barris turístics veuen el got més ple que els de la perifèria. En Ramon, que regenta un quiosc del carrer de Felip II al barri de la Sagrera, és dels que fa broma amb els veïns que passen pel davant. Considera que el nou reglament “serà una ajuda, però no la solució”, ja que el principal problema comença el dia que “les grans capçaleres decideixen baixar el marge comercial i enviar els diaris directament a les cases”.
Malgrat tot, el quiosquer de la Sagrera encara guarda espai per a l’esperança. Confia més en els paquets d’Amazon i en l’antena del 5G que en els cafès per emportar, els quals considera que funcionaran allà on hi ha turistes. “No estic acostumat a veure gent passar amb un cafè a la mà”, conclou en Ramon.
Un altre quiosquer de Barcelona, en Miquel, confirma la teoria del Ramon. Fa un any que ven cafès al seu establiment del Passeig de Gràcia —que regenta el Col·legi de Periodistes— gràcies a un acord amb el restaurant Núria. Tanmateix, assegura que fa més caixa “amb 4 imants que amb els cafès”. Però aquest quiosquer és dels que pensa que “tot suma”: “Com més coses tinguem, millor”.
Els quioscos, els nous locutoris?
La ruta del TOT Barcelona pels quioscos barcelonins acaba al districte del Congrés i els Indianes. A tocar de la Meridiana, darrere dels diaris espera la Rosanna, una de les quiosqueres més pessimistes. “Recordes el que eren els locutoris?”, respon irònicament quan se li pregunta pel futur dels quioscos. L’experiència no la convida a l’optimisme. “Treballo per mantenir el negoci, no el vull tancar”, diu la venedora, que amb prou feines obté benefici després de pagar la quota d’autònoma, la taxa de l’Ajuntament i els impostos a Hisenda.
El cas de la Rosanna no és pas un cas aïllat. En només tres anys li han caigut un 70% les vendes. Altres quiosquers quantifiquen el desastre en un 60% i, el que aporta xifres més bones, ho fa amb pèrdues del 50%. Només el temps dirà si els serveis d’Amazon, els caixers automàtics o els cafès salven els quioscos barcelonins o si, per contra, passen a la història al costat dels locutoris.
