La pandèmia ha permès en els darrers mesos accelerar les obres de remodelació ja previstes a la T-2 de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, que es manté inoperativa des de finals del 2020 després que Aena concentrés tota l’activitat a la T-1. Els treballs consisteixen en la renovació del sistema de transport dels equipatges de les taules de facturació fins a les bodegues de l’avió, de la climatització de la terminal, la instal·lació de més filtres de seguretat i la substitució de 23 passarel·les per embarcar als avions, entre d’altres.
Segons explica la directora de l’Aeroport, Sònia Corrochano, a l’ACN, els treballs permetran equiparar els nivells de qualitat de la terminal als de la T1 i adaptar-se a les normatives europees. En total, la companyia invertirà prop de 106,5 milions d’euros en una quinzena d’actuacions. La més important és la renovació del Sistema Automatitzat de Tractament d’Equipatges (SATE), amb 80,8 milions d’euros. Està format per 2 quilòmetres de cinta i pot inspeccionar fins a 6.000 maletes per hora, que són discriminades en funció de si calen ser revisades més a fons o ja es poden carregar a l’avió. Des de fa uns anys, el SATE ja està operatiu a la a la T-1 i d’aquí uns mesos ho estarà també a la T-2. Concretament, aquesta actuació es divideix en dues inversions: 30 milions a la T2B i 50,8 milions a la T2C.
Els treballs a l’exterior de la terminal també han permès recuperar mig miler de places de pàrquing en un espai ocupat fins ara per les obres de l’estació de la futura línia de tren amb destí a la T-1 i que transcorre per sota la pista principal de l’aeroport. En total, al voltant de la terminal hi ha 7.000 places en superfície i 6.700 en dos edificis propers.
Corrochano subratlla que totes aquestes obres ja estaven “planificades i contractades” i que el fet que la terminal estigui tancada ho ha fet tot “molt més fàcil”. En condicions normals, els treballs s’haguessin compaginat amb la presència dels viatgers. No hauria estat tan pràctic, però, per canviar els filtres de seguretat, que a la T2B sumaran quatre línies més i a la T2C quatre més de nous; ni els 23 ‘fingers’ per accedir als avions des de les terminals. En aquests apartats, Aena ha invertit 3,7 milions d’euros i 11,5 milions d’euros (mig milió per passarel·la), respectivament.
Corrochano, que reivindica la T-2 com una terminal estratègica i imprescindible per a l’aeroport del Prat, detalla que també s’han substituït elements que els passatgers percebran, com el canvi del sostre i la il·luminació LED a la zona de facturació –ocupada per Ryanair i fins fa poc Norwegian– i d’altres de no tant visibles com les sistemes de climatització (3,2 milions d’euros), les instal·lacions elèctriques o les voreres de l’exterior, recentment renovades. A banda, també hi havia prevista la construcció d’una terrassa exterior per a passatgers i la relocalització dels magatzems logístics (1,9 milions d’euros).
Reobrir quan torni la demanda
En declaracions a l’ACN, la directora de l’aeroport del Prat, Sònia Corrochano, deixa clar que malgrat que la finalització de tots els treballs està prevista per al desembre, la terminal pot reobrir de seguida que ho requereixi la demanda. Per a això, no serà necessari que s’ompli la T-1 del tot, sinó que s’habilitaria quan calgui per garantir que els passatgers poden mantenir distàncies de seguretat i no es produeixen aglomeracions en una sola terminal.
Un cop recuperi l’activitat, les companyies que estaven a la T-2, majoritàriament ‘low cost’, també hi aniran tornant. Les oficines seran reubicades al primer pis del vestíbul ja que la part que ocupaven fins ara s’ha destinat a l’ampliació els filtres de seguretat de la T2B. Fonts d’Aena matisen que la T-2 no és la terminal de les aerolínies de baix cost sinó que és on s’agrupen les independents que no formen part de cap aliança internacional.
Fins abans de pandèmia, hi operaven companyies com Ryanair, Norwegian, Transavia, Wizz Air, entre d’altres, i Easyjet, que ocupa la T2C. En temporada alta abans de la pandèmia, l’aeroport rebia uns 170.000 viatgers al dia, dels quals el 35% utilitzaven la T-2 i el 65% restant la T-1.
Viatgers i conductors de Cabify, desorientats
Mentre la terminal no està operativa, l’exterior de la T-2 presenta un aspecte insòlit i lluny de l’activitat que hi havia fins als mesos anteriors a la pandèmia. Molts dels vehicles estacionats a l’exterior de la terminal són d’operaris que treballen en la remodelació de l’edifici. Després de tants mesos tancada, encara hi ha algun turista o conductor de Cabify despistat preguntant per on s’entra a la terminal.
Mentrestant, a la sortida de l’estació de metro de l’L9 sud i de Rodalies, l’ACN també va poder comprovar com alguns taxistes intenten captar viatgers desorientats procedents del metro o del tren que desconeixen que tota l’activitat s’ha concentrat a la T-1 i no saben com arribar-hi. El cert, però, és que just a la sortida de les dues estacions hi ha una nova parada provisional de la línia 46 de TMB que enllaça les dues terminals i que ara Aena podria demanar que fos definitiva per afavorir la intermodalitat.
A banda dels treballs a la T-2, Aena està ultimant els de la remodelació del dic sud de la T-1, una àrea d’embarcament inicialment destinada als vols regionals i que ara s’està adaptant per als de llarg radi, segons la directora de l’aeroport del Prat Sònia Corrochano.
De cara a les previsions per a aquest any, Corrochano assenyala que l’escenari és “molt incert”. “La voluntat tant de les companyies com dels aeroports és incentivar la demanda però les restriccions impedeixen que aquesta recuperació vagi com ens agradaria a tots”, lamenta la directora, que recorda com l’estiu passat la demanda va créixer, tot i que lluny dels nivells del 2019.
