Una companyia es planta davant els impagaments encallats de l’Aquitània

Els gestors de la sala eixuguen a última hora deutes que encara estaven pendents tot i el retorn de la programació

Teatre dins del teatre. Aquesta mena de subgènere artístic podria esdevenir un guió ben ferm si algú s’animés a portar a escena el serial que està vivint la sala Aquitània durant els últims mesos. Al febrer, una comitiva judicial va arribar a canviar el pany d’accés a l’edifici per desnonar la gestora de la sala, l’empresa Artisteando Barcelona, mentre nombrosos projectes i artistes quedaven a l’estocada. Després de dos mesos de gestions, la companyia i la propietat es van reconciliar. Es va arribar a un acord per reobrir el teatre i es va anunciar la nova programació. A última hora, però, un nou gir de guió feia anar de corcoll els gestors de la sala. La companyia Tarambana Espectáculos es va assabentar, mentre acabaven de negociar el contracte per programar diverses funcions de l’obra Here comes your man, que l’Aquitània tornava a l’activitat mentre encara devia diners a altres agrupacions d’artistes. Davant d’aquest fet, la companyia es va plantar i va anunciar que no actuarien mentre no es plantegés una solució.

“La meva responsabilitat va ser la de dir ‘nois, jo no puc fer com si res i estar actuant en un teatre que li deu calés als meus companys‘, i menys encara si són diners que ja havien estat recaptats, perquè eren de taquilla”, explica Nacho Bonacho, responsable de Tarambana Espectáculos, al TOT Barcelona. Quan els va comunicar la seva postura, l’empresa Artisteando va reconèixer la situació i van comunicar-li que ja ho estaven solucionant, assegura el també president de la Xarxa de Teatres Alternatius de Madrid.

Aquest mateix dimarts —pocs dies després d’aquella conversa— els gestors de la sala defensen que ja han eixugat tots els deutes amb els treballadors de les arts escèniques amb qui tenien comptes pendents. “M’estranyaria molt que algú del món del teatre digués ara per ara que no li hem pagat”, diu Marc Jiménez, membre de l’equip directiu d’Artisteando, a aquest diari.

El cert, però, és que molts dels pagaments s’han produït durant les últimes hores, després de setmanes d’espera. Aquest mateix dimarts diverses companyies i col·lectius que havien actuat a l’Aquitània Teatre han rebut, finalment, la part que els corresponia de la recaptació del xou o de la subvenció de la Generalitat per la pèrdua d’aforament a causa de la Covid-19 que també havia de repartir l’empresa. L’esperaven des que es van assabentar, de sobte, que el teatre tancava perquè els gestors no havien pagat el lloguer de la sala durant l’últim any. Entre els afectats hi havia companyies icòniques com La Brutal o la Sala Trono, però també col·lectius com El Soterrani o l’equip de l’obra Autónomos, el musical.

Finalment, però, la intenció exhibida des del toc d’atenció dels artistes i la realitat demostrada durant els últims dies han aplanat el camí perquè efectivament l’obra Here comes your man s’estreni aquest dijous a l’Aquitània Teatre, tot i que estava anunciada per dimecres. Nacho Bonacho es mostra convençut que els gestors de la sala ja tenien la maquinària per tornar els diners que devien, però considera que “segurament” ells han acabat de fer de “revulsius” perquè això es fes més ràpidament. Des de l’empresa Artisteando, en canvi, expressen que simplement “ha coincidit en el temps” la postura de la companyia que havia d’estrenar i els deutes eixugats durant els últims dies. “Això no ha motivat en cap cas que acceleréssim o retardéssim els pagaments”, subratlla Marc Jiménez. Sobre el dia d’endarreriment de l’obra, el gestor de la sala justifica el retard amb “motius tècnics”.

Poca comunicació i reemborsaments oblidats

Encara i així, molts dels implicats en actuacions a l’Aquitània Teatre encara s’hi refereixen com un malson. D’una banda, denuncien que el tancament sobtós de la sala els va capgirar la seva feina d’un dia per l’altre sense cap mena d’avís, quan feia mesos que els gestors no pagaven el lloguer i hi havia un procediment judicial en marxa. Alguns actors van perdre oportunitats laborals per haver prioritzat l’Aquitània, i després van quedar-se amb una mà al davant i l’altra al darrere.

A més, el retorn de l’import de les entrades als espectadors que havien reservat butaca per a espectacles que mai arribarien a veure es va convertir, també, en un infern. Diferents projectes de teatre o comèdia que van haver de viure aquesta situació denuncien al TOT Barcelona la manca de comunicació i de facilitats quan s’intentaven posar en contacte amb Artisteando. Ho feia palesa la reacció d’un dels artistes del xou On és la festa? recentment a Twitter. L’actuació de monòlegs estava programada fins a finals de febrer, però la sala va tancar abans. Fa menys de dues setmanes, una compradora encara demanava com podia rebre el reemborsament, ja que ningú responia ni tan sols els correus electrònics. El còmic i participant de l’espectacle Ignasi Taltavull va acabar interpel·lant l’Agència Catalana de Consum públicament perquè ajudés la dona. “Perquè això no pot ser”, va afegir.

Factures pendents

Mentrestant, tot i que els gestors de la sala s’han fet càrrec tant del lloguer pendent com dels deutes adquirit amb companyies i artistes, encara hi ha un últim escull econòmic que inquieta antics treballadors relacionats amb l’Aquitània. Es tracta d’algunes factures sense resoldre de la cooperativa Barc, que abans del desnonament s’encarregava de la comunicació i de la programació artística de la sala.

Els encarregats de la programació artística del teatre van plegar després que la sala tanqués, ja que van entendre que la relació contractual s’havia acabat en no haver-hi projecte. Tanmateix, encara es troben reclamant factures dels mesos anteriors al tancament. Des d’Artisteando, de moment, reconeixen que encara hi ha uns imports a resoldre amb la cooperativa Barc. “L’import ascendeix a uns 7.500 euros”, denuncia un dels implicats, Andreu Rami.

Rami lamenta que s’hagi arribat a aquest punt i denuncia que van ser ells mateixos els que van haver de “donar la cara” i “explicar a les companyies que el teatre tancava” quan molts projectes ho tenien tot a punt per seguir actuant o per començar-hi. “La part bona de tot plegat és que el teatre segueix obert i segueix sent un teatre, però el que hem vist aquests mesos és que aquestes maneres de gestionar fan molt de mal al teixit teatral. El sector treballa a partir de relacions de confiança i quan això es fa malbé, tot és molt més difícil”, resumeix l’actor.

Nou comentari