Una troballa sorprenent ha sacsejat aquesta setmana el món de la literatura. Entre els documents del Fons Manuel Vázquez Montalbán lliurat per la família de l’autor a la Biblioteca de Catalunya ha aparegut una obra inèdita de l’escriptor barceloní. Es tractaria de la seva primera novel·la, un relat fins ara desconegut que serà publicat per l’editorial Navona a la tardor i on Vázquez Montalbán va canviar noms de personatges i indrets per saltar-se la censura franquista.
L’escrit el va trobar per casualitat el professor i escriptor José Colmeiro mentre revisava els documents del fons, que va ser lliurat per la família de l’escriptor el 2016, però que no s’havia posat a disposició dels estudiosos fins al 2020, un cop acabada la catalogació. La novel·la es trobava en una de les caixes dels arxius, catalogada amb l’etiqueta ‘1962-65’. En aquest període, l’autor només havia publicat un llibre d’assaig, Informe sobre la información (1963), i encara fal- taven uns anys per a la publicació del seu primer llibre de poesia -Una educación sentimental (1967)- i de les seves primeres obres de narrativa, Recordando a Dardé (1969) i Yo maté a Kennedy (1972).
Això certifica, doncs, que es tracta de la primera obra literària de Vázquez Montalbán. Un cop escrita, l’autor barceloní va presentar aquesta novel·la al premi Biblioteca Breve, com apareix escrit a la primera pàgina del manuscrit ara trobat, i no va guanyar-lo. A partir d’aleshores, l’obra va quedar apartada en un calaix per raons que es desconeixen.
La Barcelona dels 60 disfressada de Leiden
Pel que fa al contingut i amb l’objectiu d’esquivar la censura franquista, Vázquez Montalbán va posar noms europeus als personatges d’aquesta novel·la, com Admunsen, Ilsa o Laarsen i tot i que la ciutat on transcorre l’acció és clarament Barcelona, ell l’anomena Leiden, una petita ciutat dels Països Baixos. L’editorial Navona apunat en un comunicat que “el canvi de noms i indrets era un mecanisme típic dels escriptors i periodistes de l’època per saltar-se la censura franquista, i és evident que, llegint la novel·la, l’escriptor això ho tenia totalment present”.
El manuscrit trobat -que descriu com era la Barcelona dels anys 60 i la cruesa de la vida a la presó i la lluita antifranquista en la clandestinitat- va ser escrit en una màquina d’escriure tradicional a tres tintes (negra, blava i vermella) i corregit després a mà pel propi autor, cosa que certifica que el text va ser revisat i enllestit pel mateix Manuel Vázquez Montalbán abans de presentar-lo al premi Bibllioteca Breve, molt probablement entre els anys 1964 i 1966. Per a l’escriptor Daniel Vázquez Sallés, fill de Vázquez Montalbán i responsable de la gestió de l’obra de son pare, es tracta d’una novel·la que li ha recordat “els seus millors textos. És una troballa fonamental per entendre l’obra del meu pare”.
