‘Roast battles’: l’espectacle que renega dels límits de l’humor aterra a Barcelona

La consigna és clara: "Qui s'ofengui, que es foti"

La Nathalie era la primera víctima dels acudits del presentador de l’espectacle, Xavier Castells. “Si et dius Nathalie deus ser de Romania”, li deia. “Soc d’Alemanya”, respon ella. “Doncs allà en sabeu molt, de rostir”, replicava Castells. L’acudit –que feia referència a l’Holocaust nazi– provocava un sonor uhhh entre el públic. “Si us escandalitzeu per això, ja us podeu preparar per al que ve a continuació“, advertia el presentador. El que venia a continuació era el primer espectacle de roast battle a Barcelona.

El roast battle és un format de comèdia en què dos còmics s’insulten i tracten de ridiculitzar-se l’un a l’altre. Un cop acabats els acudits i els atacs, el públic vota quin ha de ser el guanyador, i finalment el jurat decideix qui ha estat més enginyós i original en els insults. Aquestes batalles van sorgir als Estats Units i han adquirit popularitat darrerament a ciutats de l’Estat com ara Madrid. Aquest divendres els roast battle van arribar a Barcelona en un espectacle que es va celebrar al Generator Hostel de Gràcia. Els còmics Albert Floyd, Charlie Pee i el propi Xavier Castells en van ser els organitzadors.

És un dia històric que marca un canvi en el panorama de l’humor”, augurava Castells després de l’espectacle. En un moment en què la censura i la correcció política restringeix l’humor, els organitzadors de la batalla de còmics consideren essencial apostar per l’humor sense límits. “La gent ha d’entendre el context en què es fan aquestes bromes, és el més important”, opinava Albert Floyd, que juntament amb Charlie Pee ja ha creat altres espectacles de comèdia a la ciutat.

Roast battle

Batalla entre Chris Grove i Adrià Martínez. | A. L. 

En la primera edició de roast battle a Barcelona cinc parelles de còmics es van insultar i menysprear el màxim possible per guanyar la batalla. “Quan pensàvem qui podia fer batalles, ajuntàvem els que més es coneixien entre ells perquè així és més fàcil conèixer els punts dèbils”, detallava Xavier Castells. De fet, una batalla va ser entre Albert Floyd i Charlie Pee, parella professional i sentimental. “Charlie té un cos de científica i cervell de rossa“, li deia Floyd a Pee durant l’espectacle. “Avui és l’aniversari de l’Albert i és la primera vegada que hi ha gent per celebrar-ho, perquè no té amics“, contestava ella.

Xavier Castells definia la dinàmica dels roast battles abans de presentar els primers contendents: “Qui s’ofengui, que es foti“. L’altra consigna era que el que es deia al ring es quedava allà. Ho tenia clar Chris Grove, un còmic britànic que acabava de guanyar un altre humorista a la batalla. Un dels atacs que més va agradar al públic va ser: “Adrià Martínez és com un germà per a mi: l’odio”. Grove precisava que abans de començar el xou ja tenien clar que tot era part de la broma. Però afegia entre riures: “Ha estat molt fàcil guanyar, té 29 anys, està solter i viu amb els pares“. 

Una altra de les parelles estrella de la nit eren Manel Vidal i Modgi, creadors de La Sotana, el programa suprimit per Betevé. Els anys d’amistat i la informació que tenien l’un de l’altre els ajudava a insultar de forma cruel, tot i que sempre des de l’humor. “Si jo fos Isidre Esteve, tu series les meves cames“, li deia Modgi a Manel Vidal. “Cada cop que tens sexe amb la teva dona t’imagino amb la mobilitat de Michael Schumacher“, responia Vidal. “El Manel té veu de ràdio i cara de quimiotèrapia”, bromejava Modgi. “El Modgi és una barreja entre un sensesostre i un llimac gegant”, contestava Manel Vidal.

Després de més d’un any de preparació per a l’espectacle i de diverses proves, aquest no serà l’últim roast battle que faran Albert Floyd, Charlie Pee i Xavier Castells. Anuncien que entre el febrer i el març en faran un altre a la ciutat, en què esperen repetir l’èxit d’assistència de la primera edició amb 140 persones i entrades exhaurides. 

Nou comentari