Barcelona té un circuit destacat d’espectacles d’’stand up‘, un tipus de comèdia en format de monòlegs popularitzada als anys 60 als Estats Units. Locals de la ciutat organitzen vetllades amenitzades per humoristes i actors que fan soliloquis, la majoria en anglès o en castellà. El català fins ara no aconseguia entrar en aquests escenaris, però gràcies a la creació de companyies com El Soterrani o L’Altre poc a poc s’ha anat fent un lloc en la comèdia ‘stand-up‘ barcelonina.
Josep Català és un dels fundadors d’El Soterrani, que organitza espectacles d’’stand up’ dos cops al mes a Casa Gràcia. Relata que van crear El Soterrani l’octubre de l’any passat amb l’objectiu explícit de fer monòlegs en català. “Teníem la intuïció que hi ha havia públic esperant això”, rememora. Des d’aleshores, l’espectacle que organitzen ha guanyat seguidors i en les darreres sessions fins i tot exhaureixen entrades. La iniciativa aplega còmics catalans com Albert Floyd, Maria Rovira, Modgi o el propi Josep Català. També hi participa Joan Ferrús, el subdirector d’El Jueves citat a declarar per un acudit sobre la policia. Les seves trajectòries són molt diferents, però els uneix que fins fa poc no tenien l’opció de fer monòlegs en català. “Vaig començar fent monòlegs en anglès i no en feia en català perquè no hi havia llocs on fer-ne”, confirma Català.
El camí que han obert ha desembocat en la creació de L’Altre, una unió entre el Soterrani i Comedy Gold. Albert Floyd, Charlie Pee, Marc Oliva i Josep Català, creadors de L’Altre, s’han conjurat per aficionar la ciutat a aquest gènere còmic: “Volem acostar l’stand up que ens agrada al públic de Barcelona”. A més, volen engrescar els còmics que comencen a fer monòlegs a utilitzar el català per fer ‘stand up’. Per això l’espectacle que organitzen a la Sonora de Gràcia és de micro obert, és a dir, que qualsevol assistent pot pujar a l’escenari i provar textos o acudits. Aquest format convida als “nous” a iniciar-se en la seva llengua sense haver de recórrer sí o sí al castellà o l’anglès. “Amb aquest micro obert volem demostrar que es poden fer monòlegs en català”, subratlla Charlie Pee.
La Casa de Gràcia, plena de gom a gom. | Clara Orozco
El primer micro obert de L’Altre va ser tot un èxit per als organitzadors: unes 70 persones van omplir el local. Juntament amb Floyd, Pee i Oliva, 7 còmics completaven el cartell de la nit. Dos d’ells, Bru Esteve i Andrea Daza, van pujar a l’escenari per primera vegada. L’objectiu de Josep Català amb la creació del micro obert es va assolir: “Ens interessa que s’animi la gent, especialment les dones”.
El Soterrani i L’Altre coincideixen en molt més que l’idioma: aposten per un humor sense límits. Als seus espectacles es fan acudits sobre l’assassinat d’Ernest Lluch, Estat Islàmic i gitanos, perquè defensen que no hi ha límits en l’humor. “Una persona té dret a ofendre’s, però mai a atacar al còmic”, matisa Albert Floyd. Les dues companyies també tenen clar que El Club de la Comedia no ha de ser la referència de l’humor en stand up perquè “són actors que reciten guions”. Per a ells els monòlegs només poden ser autèntics i un procés catàrtic si l’humorista parla de si mateix. Charlie Pee, per exemple, fa acudits sobre celíacs i a més ho és. Albert Floyd és informàtic i se’n riu de la professió, mentre que en Marc Oliva sol fer broma sobre la seva mare cega.
Tot i l’afluència creixent, els monòlegs en català segueixen sent encara minoritaris davant del castellà i especialment l’anglès. “No hi ha un circuit”, lamenta Marc Oliva. “Tant de bo n’hi hagi un aviat”, manifesta Charlie Pee. Cap dels monologuistes esmentats es guanya la vida amb l’humor. Albert Floyd és informàtic, Josep Català es dedica a les finances, Charlie Pee és professora a una acadèmia… Somien amb convertir-se algun dia en professionals de l’’stand up’ en català i entre els seus referents esmenten a Berto Romero i Roger Peláez, els únics que tenen presents a L’Altre i a El Soterrani. Si l’èxit aconseguit es manté i creix, qui sap si ells seran la referència dels futurs monologuistes en català com a pioners barcelonins. “Seria collonut!”, conclou Oliva.
