El xef d’origen francès Jean Louis Neichel va arribar a Barcelona l’any 1980 per obrir el seu propi restaurant. Deixava enrere una etapa de cinc anys en la que, ni més, ni menys, havia protagonitzat la transformació d’una guingueta de platja que hi havia a la Cala Montjoi, prop de Roses, a la Costa Brava, en un restaurant gastronòmic. Efectivament, va ser el xef en el qual el matrimoni Schilling va confiar per dirigir la cuina del que després arribaria a ser el millor restaurant del món, El Bulli. Com a cap de cuina del Bulli li va aconseguir la primera estrella Michelin, l’any 1976, i el va situar en el mapa, fent que molts aficionats a l’alta cuina es desplacessin fins a la Cala Montjoi per gaudir de la seva cuina.
La forta estacionalitat que aleshores tenia El Bulli i la voluntat de tenir el seu propi restaurant el van portar a plantejar-se un canvi d’aires. Recolliria el seu testimoni en Juli Soler, qui fent societat amb Ferran Adrià portarien el Bulli al cim de la restauració mundial. Neichel va ser, en aquella època, l’introductor a Espanya de conceptes gastronòmics molt presents avui dia com el menú degustació i d’altres, que després d’una època de glòria han caigut gairebé a l’oblit, com el carret de postres.
Jean Louis Neichel va néixer a Munchhausen, un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin, l’any 1948, i va ser deixeble del cuiner triestrellat Alain Chapel, un dels grans exponents de la nouvelle cuisine francesa i ànima del seu propi restaurant a Mionnay, una població de la regió d’Alvèrnia a França. De Chapel va aprendre la creació de nous plats en comptes de copiar com a filosofia de treball. El restaurant Neichel es va obrir a Barcelona en un moment en què l’alta restauració estava dominada pel Via Veneto, el Reno, el Finisterre, l’Orotava, el Guria i l’Agut d’Avinyó. Estava situat al número 1 del carrer de Beltrán i Rózpide, al barri de Pedralbes.
Amb Jean Louis als fogons i la seva esposa Evelyn Fuertes a la sala, el restaurant Neichel de seguida es va fer un lloc entre els millors. Va ser l’únic restaurant barceloní present a la guia Relais Château Gourmand i va arribar a tenir dues estrelles Michelin. La cuina del Neichel era una cuina d’autor, molt creativa, però sempre amb el producte com a gran protagonista. Enamorat de la Mediterrània, Neichel és un amant incondicional de les gambes vermelles i de l’oli d’oliva, i també era dels que pensava que les angules i les espardenyes estan sobrevalorades. A la sala del Neichel les estovalles eren de fil, la vaixella exclusiva i els coberts de plata, elements que pel xef eren essencials. Van passar com a aprenents al Neichel, entre molts d’altres, cuiners com el germans Torres, Jordi Vilà (Alkimia), Oriol Ivern (Hisop) i Albert Ventura (Coure).
La crisi econòmica que va sacsejar el món l’any 2008 i que es va allargar força anys, afegint-se pel camí l’explosió de la bombolla immobiliària i la crisi dels bancs del 2010, va afectar de ple les reserves del Neichel i el restaurant, que sempre havia tingut les reserves exhaurides va veure com li baixava la demanda, fins al punt que Jean Louis Neichel va decidir que havia arribat l’hora de retirar-se i va tancar el seu restaurant el mes de gener del 2015. Aquell dia Barcelona perdia un altre dels seus restaurants mítics.
