La ciutat es vesteix del vermell de les roses. És una de les frases més fetes servir per descriure la diada de Sant Jordi a Barcelona. Tot i ser tòpica, es pot utilitzar cada any com una mena de veritat inesgotable que tots els barcelonins i catalans coneixem. De la mateixa manera que ho són les parades de llibres que atresoren contes de ficció, reflexions d’autors llunyans i actuals i experiències reals que un dia van marcar a qui les va escriure. També són part de cada 23 d’abril els enamorats que passegen de la mà, les parades d’entitats, ONG, esplais o partits polítics; i les multituds interminables que transformen per només un dia les principals artèries de la capital catalana.
Sí, la diada de Sant Jordi pot deixar aquest record idíl·lic, però també pot ser motiu de disputa. De fet, en aquests moments, editorials, llibreries, autors i col·lectius socials han unit forces sota la plataforma Sant Jordi Popular per oposar-se als canvis que aquest dia assenyalat ha viscut en els darrers anys. El portaveu de la plataforma i soci treballador de Descontrol Editorial, l’Hèctor Martínez, explica en declaracions a aquest diari que no veuen amb bons ulls que “s’hagi externalitzat” part de la gestió de l’espai públic a la Cambra del Llibre de Catalunya —que agrupa el gremi de llibreters, editors i distribuïdors— i que, a més, enguany exigeixi per primera vegada un copagament a les editorials i llibreries que vulguin instal·lar una parada als carrers més cèntrics de Barcelona. “La gestió de l’espai l’ha de fer una entitat pública, no una privada”, insisteix l’Hèctor.
Cobrir les despeses de gestió
L’origen del panorama del qual parla la plataforma Sant Jordi Popular es remunta al 2021. Tal com assenyalen fonts municipals a aquest diari, en aquell moment la Cambra del Llibre va començar a gestionar els diferents espais reservats a “professionals del llibre i de la rosa”, entre els quals es troben la Rambla, el passeig Lluís Companys i la Superilla literària de l’Eixample. És a dir, la part del centre de la ciutat que concentra més afluència de persones durant la diada.
Tres anys després que es posés en marxa aquest procés, concretament a finals de febrer, va arribar l’anunci de copagament de la Cambra del Llibre. L’import establert és de 80 euros (més IVA) per als agremiats i 100 euros per aquells que no. Es pot arribar a enfilar fins als 485 euros segons les dimensions i la ubicació de la parada. Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya, que forma part de la Cambra del Llibre, justifica les tarifes al·legant que estan pensades per cobrir part dels costos d’organització que suposa haver incrementat i descentralitzat en els darrers anys les zones d’exposició de llibres per tal de controlar millor la massificació de gent. Segons detalla Marín, les despeses corresponen al marcatge de les parades, al personal d’assistència tècnica i al subministrament elèctric, entre altres.
Part d’aquestes despeses es van poder assumir el 2021 i 2022 amb els fons Covid i el 2023 amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya. Però el Gremi de Llibreters avisa que per continuar organitzant el Sant Jordi en aquesta línia, aquest 2024 és imprescindible que editorials i llibreters facin una aportació econòmica. Suposarà un ingrés d’entre 43.000 i 45.000 euros, la qual cosa representa un 17% del cost total de l’organització d’aquest espai (245.000 euros, segons les fonts municipals). La resta d’aportacions venen principalment de la Generalitat i, en grau més baix, de l’Ajuntament.
Els espais gratuïts de la perifèria
En traspassar les fronteres de l’espai que gestiona la Cambra del Llibre, la situació canvia. Les fonts municipals informen que en molts altres punts repartits per la resta de la ciutat qualsevol persona pot instal·lar, a través d’una llicència, una parada de manera “lliure i gratuïta”. Però des de la plataforma subratllen que recórrer a aquesta alternativa no sempre és fàcil. En alguns barris els espais gratuïts són pocs, estan distribuïts de manera deficient i poden estar situats a carrers amb molt poca afluència de vianants. “La gent no passeja de manera aleatòria per tot Barcelona, sinó que va a llocs molt concrets”, insisteix l’Hèctor.
En el cas de Descontrol Editorial, del barri de la Bordeta, no ha pogut aconseguir lloc al seu districte, Sants-Montjuïc, ja que no hi havia parades disponibles als espais que volien (plaça de Sants o carretera de Sants), i han hagut d’optar per un altre situat a la cantonada del carrer de Parlament amb la ronda de Sant Pau, al barri de Sant Antoni. “Desconeixem l’afluència de gent i les vendes que tindrem. Haurem de fer molta publicitat. Ens arrisquem que surti bé o no”, afegeix l’Hèctor. El José Antonio Martínez, de la llibreria Acció Perifèrica del barri de la Prosperitat; també explica que la seva llibreria col·locarà una parada al seu mateix districte, Nou Barris, al passeig de Fabra i Puig. Reconeix que la ubicació li agrada, però alhora recalca que ha estat l’única opció que ha tingut perquè “s’ha donat preferència als agremiats”.
Per a aquells que decideixin acceptar les noves normes i pagar 100 euros per estar al centre de Barcelona tampoc és cap garantia, ja que segons alerta la plataforma Sant Jordi Popular, es concedeixen els millors espais a llibreries o editorials agremiades. “Aquest sistema beneficia les entitats més grans i amb més capacitat econòmica”. En aquest sentit, el portaveu de la plataforma destaca que el fet que la Cambra del Llibre gestioni part de les artèries més cèntriques entra en contradicció amb el “discurs descentralitzador” de l’Ajuntament. Sobre la descentralització de la diada també parla en José Antonio, ja que argumenta que en el cas de Nou Barris no hi ha de moment previsió de tallar cap carrer, com podrien ser el passeig de Fabra i Puig i Via Júlia, i així promoure que els veïns es quedin al districte. “Ens volem quedar a Nou Barris perquè volem una diada de barri. Sant Jordi s’hauria de promoure a tota la ciutat. Però si la gent veu que no es fa res als seus barris, què fa? Baixa al centre”, indica.
En qualsevol cas, és obvi que la diada de Sant Jordi va més enllà de vendre llibres i roses i de facturar diners. L’Hèctor recorda que és un dia que “pertany a tothom” i que els llibreters, els floristes, els esplais, les entitats veïnals, els col·lectius socials, les forces polítiques i qualsevol persona que vulgui celebrar-lo, han de tenir-hi cabuda. I en José Antonio insisteix que la Cambra del Llibre representa només a “unes quantes persones” que defensen “una cultura capitalista”, quan la ciutadania, en general, vol només gaudir de la que probablement és la festa més estimada.
