La Mercè 2023 avança i pren forma paral·lelament a les polèmiques que han anat sorgint en els darrers dies, com ara l’elecció de Najat El Hachmi com a pregonera. No és l’únic gran anunci que ha fet darrerament l’Ajuntament, que també ha presentat el cartell d’aquest any. Un cartell més tradicional que ha esquivat totes les polèmiques. L’il·lustrador i dibuixant Chamo San (Barcelona, 1987) ha optat, a diferència d’altres anys, per fer un dibuix vertical que simula una de les tradicions catalanes més establertes, els castells. Una enxaneta culmina una torre construïda per diferents personatges representatius d’una Festa Major. Tampoc hi falten els coloms, un pardal, dos dracs i un gos.
El cartell també destaca per la referència que fa a altres autors. Hi apareixen detalls de l’artista Miguel Gallardo, autor del cartell de 2015, de Sonia Pulido (2018) i el d’America Sanchez (2005). També es recorda a la il·lustradora Damià Carulla, que va dissenyar els dibuixos del programa de mà de la Mercè de l’any 1985. La il·lustració d’enguany, que s’inspira en els anys setanta del segle passat, tampoc deixa de banda alguns personatges il·lustres de Barcelona. En repassem els més importants.
En Pinotxo i altres representants de la gastronomia popular
És una notícia ha marcat l’avantsala de l’estiu a Barcelona; la mort d’en Juanito, mític cambrer del bar Pinotxo de la Boqueria, i la polèmica pel traspàs del seu negoci. En Juanito va estar-se 74 anys darrere de la barra i va guanyar-se l’estima de tots els paradistes, convertint-se en un símbol del mercat més antic i visitat de Barcelona. Representats polítics, del món de la cultura i de la gastronomia van retre homenatge al seu llegat després de conèixer-se la notícia de la seva mort. Un homenatge que Chamo San allarga en el cartell de la Mercè. La il·lustració també representa una altra mítica de la gastronomia popular: la Leo, del Bar Leo –mític bar de la Barceloneta–.
Gegants, capgrossos i bestiar
Al costat de l’autor del cartell de 2015, Miguel Gallardo, apareix el capgròs Macer, que és qui acompanya els gegants de la ciutat, Jaume I i Violant, durant les principals desfilades de la ciutat. Una mica més avall, i encara ocupant més espai, trobem la geganta del Pi. Aquesta geganta representa a la mítica església de Santa Maria del Pi, coneguda per allotjar els pescadors i humils treballadors del port durant l’època feudal. L’origen d’aquesta geganta data del 1600. També apareix la Tarasca de Barcelona, una bèstia amb cos de tortuga que participa dels correfocs, i el Drac de Ciutat Vella.
Escriptores i poetes del segle passat
Teresa Pàmies, exiliada durant la Guerra Civil, va guanyar el premi de literatura Josep Pla amb el seu llibre Testament a Praga. Una veu que va guanyar-se el respecte de polítics i d’Òmnium, entre altres entitats del món de la cultura. En el cartell, apareix a pocs centímetres de la geganta del Pi. Una altra escriptora, Maria Mercè Marçal, també surt representada. D’altra banda, el cartell també dibuixa Bernardo Cortes ‘Palominio’, escriptor que va fer-se popular durant la dècada dels 80 per les seves aparicions a la televisió. Se’l coneixia com ‘el poeta de Barcelona’ i l’actor Oriol Grau va donar-li una segona vida, caracteritzant-lo als programes d’Andreu Buenafuente.
Altres noms destacats
El cartell inclou alhora altres noms destacats de la cultura [podeu cercar totes aquestes referències al vídeo de l’inici]. Hi apareix el pintor Ramon Casas; el cantant de rumba Peret; l’activista pels drets LGTBI dels anys 70, José Pérez Ocaña; el ballarí Enric Castan; i l’actriu Margarita Xirgu.
