Durant les primeres setmanes de les orbes de la Rambla, es pensava que les mítiques rajoles ondulades desapareixerien. Això suposava perdre una part de la història de Barcelona que tots els barcelonins hem trepitjat i viscut un incomptable nombre de vegades. Fa poques setmanes, però, La Vanguardia va avançar que, finalment, sí que se’n conservarien algunes, que es distribuiran entre entitats i establiments de la principal artèria del centre de la ciutat.
Per entendre millor per què part de la ciutat va lamentar, durant unes setmanes, la possible desaparició d’aquestes rajoles que acompanyen Barcelona des del 1968, és útil conèixer d’on venen i quin és el seu si. L’historiador especialitzat en ceràmica i paviment, Vicente de la Fuente, ho explica amb molta claredat al TOT Barcelona en assenyalar que les onades fan referència a un riu. La raó? Des del segle XIX, diu, es comparava la Rambla amb un riu “per la gran quantitat de gent que hi passava”. Tot i això, cal recordar que aquesta referència poètica no es va materialitzar per primera vegada a la Rambla, si no que estan inspirades en les del passeig de l’Esplanada d’Alacant, de l’arquitecte Miquel López González.
L’objectiu de salvar la Rambla de la decadència
Tal com recorda de la Fuente, el context en el qual les rajoles ondulades, obra de l’arquitecte Adolf Florensa, van arribar a la ciutat amb una reforma del 1968 que pretenia “embellir la Rambla”, que en els anys seixanta vivia “una crisi de decadència”. “La burgesia ja no hi anava tant com abans i els negocis de luxe tancaven i anaven cap amunt”, recorda i afegeix que la reforma no va aconseguir el seu objectiu. “La decadència va mantenir-se, de mica en mica, fins a arribar al que és avui la Rambla. Aquesta era visible en diversos aspectes, no només es podia esmenar amb el paviment”, apunta.
Pel que fa a Florensa, de la Fuente destaca que va ser “importantíssim” per a la ciutat. No només per ser el pare d’aquestes peces emblemàtiques, també perquè durant molts anys va ser l’encarregat de patrimoni de l’Ajuntament i part del seu llegat perviu a la ciutat. “La imatge que té ara part de Barcelona, és en part gràcies a ell”, diu. En aquest sentit, afegeix que va reformar els palaus del carrer de Montcada i la plaça de la Catedral, enderrocant els carrers que hi havia al seu voltant, al barri Gòtic. També va construir l’Hotel Colom, situat a la mateixa plaça de la Catedral; i alguns dels edificis de la via Laietana “estil Chicago”.
De la Fuente veu amb bons ulls la reforma de la Rambla, però destaca que no és l’únic que s’ha de fer. “Hi ha edificis singulars que estan abandonats, com l’antiga Foneria de Canons, que es troba davant de l’escultura de Colom, i altres edificis històrics que estàn en mans de l’administració”, insisteix.
La primera fase de la reforma va arrencar el passat mes d’octubre. El tram pel qual es va començar és, concretament, el més proper al mar. La idea d’aquesta primera fase és allargar el passeig i obrir-lo al mar creant una nova plaça. També es vol transformar l’avinguda de les Drassanes per convertir-la en una zona d’estada i replantar l’arbrat, entre altres.
Es preveu que aquesta primera fase duri un any i mig i que la reforma completa s’allargui en principi, fins al 2030, la qual cosa ha provocat queixes de l’associació Amics de la Rambla, que vol que el ritme de les obres s’accelerin. Els treballs compten amb un total de cinc fases i la despesa total que suposaran per a l’Ajuntament és de 44,5 milions d’euros.
