La primavera s’estrenarà amb el primer museu de rajoles hidràuliques a Barcelona. Es trobarà al barri del Poble-Sec i l’impulsor de tot plegat és Joel Cánovas, de 38 anys i originari d’Andorra. Malgrat la distància amb la capital catalana, Cánovas s’ha enamorat d’aquesta peça tan icònica de la ciutat. A Twitter es fa dir El Caçador de Rajoles.
Amb les reformes de pisos, milers i milers d’aquestes rajoles són llençades al carrer i, malauradament, l’immensa majoria acaben destruïdes per sempre més i cauen en l’oblit i es perd una part de la memòria col·lectiva de la ciutat. Qui ho combat és Cánovas. De totes maneres no és l’únic, perquè també s’hi ha sumat a aquesta passió el Joan Moliner que, amb una altra forma de fer, amb una bici i una motxilla, ha acumulat més de 1.600 rajoles d’aquest tipus a casa seva.
El futur museu de rajoles hidràuliques exhibirà unes 50.000 unitats de 3.500 models diferents que Cánovas ha rescatat els últims anys de sacs on s’acumulen la runa de pisos que es reformen sense preservar aquestes peces emblemàtiques, que han vingut a convertir-se en un símbol d’identitat reconeixible de Barcelona i de l’arquitectura catalana. El paviment salvat de les escombraries s’exposarà a una antiga fàbrica de sifons, situada al passeig de l’Exposició, 95, al districte de Sants-Montjuïc.
La inquietud de Cánovas per salvaguardar les característiques rajoles de la desaparició enmig de qualsevol reforma a Barcelona ha cridat també l’atenció de mitjans internacionals. En una entrevista a The Guardian, ell mateix explicava que va començar a recollir-les casualment el 2014 per reconvertir-les en taules o marcs. A mesura que es va donar a conèixer, més veïns van contactar-lo per avisar de peces en risc de ser destruïdes. El que va començar com una petita col·lecció va acabar desbordant el seu pis i també el petit taller de Gràcia on després va emmagatzemar-les.
