Montjuïc va ser el gran epicentre dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. La muntanya barcelonina conserva tres dècades després molts dels espais on es va celebrar la cita, alguns encara en bon estat com l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi o les Piscines Bernat Picornell. Ara bé, el llegat olímpic va molt més enllà d’aquestes grans estructures. Infinitat de detalls recorden el pas dels atletes per aquest pulmó verd que l’alcalde Jaume Collboni vol convertir de cara al 2035 en un nou punt neuràlgic metropolità. Un dels més desconeguts per al gran públic potser és Llançament, una escultura de bronze dissenyada pels arquitectes Òscar Tusquets i Carlos Díaz i esculpida per l’artista canari Juan Bordes que es va col·locar a escasses passes de l’Anella Olímpica.
La peça, inaugurada oficialment el 7 de juliol del 1992, formava part d’un conjunt de vuit figures dels mateixos autors ideades per acompanyar cadascuna una font pública. Totes les obres tenien com a protagonista un infant que juga de diferents formes amb l’aigua i pretenien simbolitzar la iniciació a diferents esports olímpics. Aquestes es van instal·lar en diferents punts de la ciutat, com l’avinguda del Paral·lel (Pilota), la plaça de les Glòries (Tempteig) o el passatge d’Isadora Duncan de la Vall d’Hebron (Cabriola), entre altres. En el cas de Llançament, l’escenari escollit va ser una esplanada a tocar de l’avinguda de l’Estadi i amb vistes privilegiades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Allà va resistir sense pena ni glòria durant dècades, amagada de l’escrutini públic i mentre al seu voltant hi creixien les males herbes. La sorpresa saltava el setembre del 2020. En una Barcelona encara immersa en la pandèmia del coronavirus, el robatori d’una de les seves escultures germanes revelava que aquesta també havia estat sostreta i trossejada per vendre-la a pes en una ferreteria de la capital catalana.
La investigació dels Mossos d’Esquadra iniciada arran de la denúncia pel furt de Pilota culminava amb la recuperació de les deu parts en les quals havia quedat dividia Llançament, de la qual no se n’havia constatat la desaparició. Els agents havien aconseguit interceptar l’obra gràcies a la col·laboració de diverses empreses dedicades al reciclatge de metall, que van donar l’avís que algú estava provant de vendre aquestes peces en diverses ferralleries del districte de Sant Martí. L’actuació policial va acabar amb un ferroveller de 41 anys i nacionalitat espanyola detingut com a presumpte autor del robatori. El jutge en va decretar aleshores l’ingrés a presó perquè l’individu tenia antecedents i alguna qüestió pendent amb la justícia. Els trossos de la figura recuperats van ser entregats a l’Ajuntament, que es va comprometre a treballar per reposar-la. Del parador de la segona escultura sostreta, no se’n va tornar a saber mai més.
Dos pedestals nus i la incògnita de Can Tunis
Prop de quatre anys han passat d’aquella intervenció dels Mossos d’Esquadra. Tot i que aleshores es va poder recuperar una de les obres per parts, el mal estat de les peces comissades sembla que no va permetre reconstruir-la per tornar a col·locar-la al seu lloc original. Així doncs, qualsevol persona que s’acosti a l’avinguda de l’Estadi i provi de localitzar l’emplaçament de l’escultura, es trobarà només amb el peveter completament nu on reposava la figura fins al 2020. L’espai de la font -que es troba completament inoperativa des que el Govern va decretar la fase d’alerta per sequera ara fa un any i mig- manté un toll petit d’aigua estancada freqüentat pels coloms. El conjunt presenta un aspecte desangelat i, a primera vista, només una inscripció metàl·lica amb les cinc anelles olímpiques i l’any 1992 gravat recorda l’origen de l’estructura. Si observem en detall, es poden veure dues plaques més, una amb el logo d’Aigües de Barcelona i una altra de més recarregada on apareixen els noms dels autors i també els de l’empresa constructora (Concau) i la foneria que es va encarregar de l’obtenció dels materials (Magisa).
Una imatge semblant presenta el pedestal ubicat a l’avinguda del Paral·lel, molt a prop del portal de Sant Madrona i del Museu Marítim de Barcelona, que va acollir fins fa quatre anys l’escultura Pilota. Aquesta font també té un vel lleuger d’aigua estancada, però tampoc està operativa. On hi hauria d’haver la figura esculpida per Bordes que mostra un infant aguantant entre les mans un objecte esfèric, no en queda cap rastre. Ni tan sols els peus mutilats de bronze que havien quedat com a únic vestigi de l’obra quan aquesta va ser robada el setembre del 2020. Els dos peveters sobreviuen avui dia incomplets, sense atraure massa l’atenció de curiosos i vianants, a l’espera de la promesa reposició de les peces que els coronaven i de la posada en marxa de la font, un cop conclòs l’episodi extrem de sequera que assotava fa uns mesos la capital catalana.
Tanmateix, aquests no són els únics pedestals de l’època olímpica que resisteixen als voltants de Montjuïc. Als peus de la cara sud de la muntanya, en el solar de l’antiga barriada de Can Tunis que des de fa temps s’utilitza com a magatzem municipal improvisat a l’aire lliure, una d’aquestes estructures treu el cap entre la vegetació que engoleix aquest espai. Aquí també hi ha els fragments del fris dedicat als pares de la Unió Europea (UE) de la plaça d’Europa, a l’Anella Olímpica, que s’han anat desenganxant al llarg dels anys. El peveter és fàcilment reconeixible perquè està fet amb la mateixa pedra que els altres dos i també té la inscripció dels cinc anells. Ara bé, en aquest indret inhòspit a les portes de la històrica fàbrica Riviere no trobem cap indici de la figura que l’acompanyava originalment. Com és que aquesta estructura va acabar aquí? A quin dels vuit conjunts projectats per Tusquets i Díaz va pertànyer? Són preguntes per ara sense resposta.
Rèpliques per combatre un historial negre
Fonts municipals reconeixen que bona part de les vuit escultures d’aquest projecte de fonts olímpiques han estat objecte de vandalismes i robatoris al llarg dels anys. Sota la coordinació del Departament de Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, s’han dut a terme restauracions per corregir desperfectes puntuals detectats en les peces o bé s’han demanat rèpliques a l’escultor. Aquest és el cas de les figures Cabriola i Xip-xap, que es van tornar a instal·lar el 2022 al passatge d’Isadora Duncan de la Vall d’Hebron i la plaça d’Alfons Comín, respectivament. Hi ha una tercera còpia feta, corresponent a l’escultura Tempteig, que està previst que s’instal·li un altre cop a la plaça de les Glòries quan s’acabi la remodelació aquesta zona de la ciutat.
Pel que fa a les obres Llançament i Pilota, el consistori apunta que la voluntat és poder encarregar les rèpliques com a part del pressupost d’aquest mateix any 2025. Faltarà veure si els números permeten també incloure en aquesta comanda la rèplica de Voga, la peça col·locada a l’avinguda del Litoral, a tocar del carrer de Salvador Espriu de la Vila Olímpica, robada el 2018. Entre tant, els barcelonins poden tornar a gaudir de Capbussament, una de les escultures millor conservades de la col·lecció que amb la reforma del Port Olímpic ha quedat més accessible que mai per a la ciutadania, que la pot trobar al final del nou passeig que s’ha construït sobre el dic de Recer.
