La lluita del teixit associatiu i històric de Sant Andreu per reformar la capella dels Segadors per fi tindrà recompensa. La capella que inspira l’himne de Catalunya fa anys que presenta un estat deplorable i els historiadors del barri avisen que un nou temporal podria ensorrar-la definitivament. Però hi ha llum al final del túnel. L’Ajuntament de Barcelona ha pactat amb l’Arquebisbat i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya la reforma de la coberta i les voltes originals de la infraestructura, que a hores d’ara són les principals urgències. Segons explica el consistori, el conveni de col·laboració suposarà una inversió total d’uns 230.000 euros; 130.000 dels quals seran finançats per l’Ajuntament i els 169.000 restants per l’Església.
L’acord, que l’Ajuntament ratificarà a la Comissió de Govern d’aquest mes de juliol, detalla que l’arquebisbat –que ja ha elaborat l’estudi tècnic– tindrà dos anys, des de la signatura del conveni, per completar la reforma. El pacte també incorpora la formació d’una comissió de seguiment amb el mateix consistori, l’Església, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) –associació que vetlla per la conservació del patrimoni històric i cultural del barri– i l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. El districte veu aquest acord com una mostra del “compromís” de l’executiu socialista amb el patrimoni de Sant Andreu i recorda que aquesta obra és “la segona actuació en qüestió d’un any i escaig”. El mes de febrer passat es van completar les obres que asseguren l’estructura les cases malmeses del Pont, les més antigues de Sant Andreu.
A hores d’ara, com a mínim públicament, sobre la taula només hi ha aquest conveni de col·laboració entre l’arquebisbat i l’administració local, si bé fonts pròximes a la catedral remarquen que també s’ha estat parlant amb la Generalitat. Fonts del Departament de Cultura consultades pel TOT Barcelona remarquen que el diàleg entre les parts “és fluid”, però es desvinculen del conveni recentment pactat. “Els ajuts i les aportacions econòmiques del Departament de Cultura es vehiculen a través de les diverses línies de subvencions amb concurrència que posem a disposició d’entitats i ajuntaments”, detallen.
Molts anys d’estira-i-arronses
L’any 2022, el Departament de Cultura va declarar la capella dels Segadors bé cultural d’interès nacional (BCIN) com a lloc històric en comptes de monument, un fet que les entitats del barri no veuen pas anecdòtic. Per entendre-ho, cal viatjar força anys enrere. Els historiadors de Sant Andreu van arrencar-li a Quim Torra el compromís de protegir la capella, però mesos més tard, l’estiu de 2021, el president del CEII, Jordi Petit, ja augurava en aquest diari un camí ple de pedres. En conversa amb el TOT, l’historiador explicava aleshores que el nou Govern d’ERC s’estava plantejant “si tota la història que s’explica sobre la Capella dels Segadors és real o no és real”. “Posen en dubte si els segadors revoltats van treure el Sant Crist de la capella de Sant Andreu o si la imatge provenia d’un altre emplaçament. I si no trobem aquesta justificació històrica, no la declararan BCIN”, detallava Petit.
Anys més tard, altres veus veïnals coneixedores de l’adjudicació BCIN expliquen que, finalment, els historiadors de la Generalitat haurien comprovat que la revolta dels segadors s’inicia en l’entorn de la capella actual, però que no es van atrevir a afirmar amb rotunditat que el punt de partida exacte fos la infraestructura que encara es conserva. És a dir, que l’inici de la revolta podria ser un poc més enllà o uns metres més a la dreta –citant exemples hipotètics– si en el seu dia la capella era més gran. D’aquí que finalment s’hagi atribuït la protecció com a lloc històric, que engloba l’espai, i no com a monument, que fa esment només a una infraestructura concreta.
Fonts de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural remarquen a aquest diari que el més important és que la capella sigui declarada BCIN, independentment de la categoria final, i que les “obligacions i drets” dels propietaris són “pràcticament les mateixes” en qualsevol dels casos. Ara bé, des del barri apunten una versió mínimament diferent. Aquest fet, remarquen veus del teixit andreuenc, els impedia accedir a unes subvencions que, per als llocs històrics, van aparèixer “fa un mes escàs” després d'”haver-hi insistit molt”. Cultura confirma al TOT que els interessats “es podran acollir a les línies de subvencions que el departament convoca periòdicament”.
El final d’un camí llarg
La lluita per preservar els principals trets patrimonials i històrics de Sant Andreu ve de lluny. I sobretot si parlem de la capella. El primer intent frustrat per protegir-la data del 2003, després que el primer estudi de consolidació de la capella, encarregat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic a l’Arquebisbat de Barcelona, no prosperés. Un any després, el Parlament de Catalunya va instar el Departament de Cultura a impulsar un projecte de restauració “integral” de la capella, però l’Arquebisbat va prioritzar aleshores les obres de la cúpula de l’Església de Sant Andreu, argumentant motius de seguretat per als feligresos.
La història no millora a escala municipal. L’any 2017 el consell plenari de Sant Andreu va elevar a la plaça de Sant Jaume una proposició de CiU que instava al govern municipal a declarar el complex històric com a Bé d’Interès Local. Però el compromís mai s’ha acabat d’executar per a decepció d’un teixit veïnal que insisteix en el valor de la capella. L’any 2020, l’aleshores regidora de Sant Andreu, Lucía Martín, va atribuir a “un malentès entre departaments” el fet que el tràmit encara no fos oficial.
Amb la declaració BCIN, aquest tràmit passa a un segon pla i més ara que l’Ajuntament ha arribat a un acord amb l’arquebisbat. Això sí, al barri de Sant Andreu volen que el pacte entre institucions només sigui l’inici d’un projecte reformador que consolidi el llegat de l’antic poble. En aquests moments amb prou feines es conserven les cases del Pont, l’Església de Sant Andreu, la capella i alguns punts del Reg Comtal. I havent assegurat les cases del pont i ara desencallant l’acord per la capella s’entra en una nova fase més esperançadora.
