Què tenen en comú l’opulència del cercle del Liceu i del palau Moja amb la senzilleza de les cases barates de Can Peguera o la modernitat de les cotxeres de TMB a Horta? L’heterogeneïtat mana en la vasta selecció del 48H Open House, el festival d’arquitectura que, any rere any, brinda una invitació única: submergir-se en edificis d’arreu de Barcelona de tots els estils i condicions on no sovinteja la possibilitat de veure’ls per dins. Alguns excel·leixen per colossals, altres resulten humils i estan dignament habitats, però tots acostumen a resguardar-se de mirades estranyes. L’excepcional ocasió de visitar-los es repeteix aquest cap de setmana, quan més de 150 espais dels 10 districtes de la ciutat obriran portes per la dotzena edició d’una cita ja ben consolidada a l’agenda cultural de la ciutat que ni tan sols va fallar l’any passat, malgrat la pandèmia.

El mèrit d’Open House és satisfer el desig de fer accessibles per unes hores els interiors de monuments i d’immobles on, habitualment, cal conformar-se a contemplar-los només de portes enfora. “Apleguem des d’habitatges particulars que fan un gran esforç obrint-se al públic fins a grans edificis, com el Maremàgnum o el World Trade Center, amb una presència rellevant a la ciutat i que es comprometen a ser transparents obrint-se al públic”, ressalta el cap de programació d’Open House, Miquel Zuzama.

El programa inclou cites ja fixes que atreuen multituds, com la ruta per blocs modernistes de l’Eixample o l’oportunitat d’enfilar-se al capdamunt de l’Arc de Triomf, i novetats amb què el certamen amplia la mirada. Enguany, 41 espais de Barcelona rebran públic per primer cop durant les jornades en diferents horaris de dissabte i de diumege.

“El tret comú és la diversitat”, assenyala Zuzama, que, de totes les incorporacions, menciona tres torres: la torre Urquinaona, que sobresurt a la transitada plaça del mateix nom i on des de dalt de tot es copsaran “unes vistes increïbles de Ciutat Vella mirant al mar i permetran entendre l’estructura de l’edifici i com és l’acabat ceràmic de la façana”; la Torre Glòries, la bala futurista incrustada a l’skyline de Barcelona, on es permet per primer cop que els visitants pugin fins a la planta 26 i s’endinsin als espais emblemàtics del gratacels, i una tercera “d’una alçada més modesta”, descriu Zuzama, la “senyorial” torre Garcini, al Guinardó, restaurada fa poc temps.   

El pati de la presó Model / Antonio Navarro Wijkmark (Open House BCN)
El pati de la presó Model / Antonio Navarro Wijkmark (Open House BCN)

Són tres exemples de “la visió molt transversal” que, segons el responsable del festival, es vol oferir al gran públic al llarg d’un cap de setmana que despulla també arquitectura oculta a L’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sitges i Vilassar de Dalt. A més a més, aspira a assolir de nou entre 60.000 i 70.000 espectadors, l’afluència habitual prèvia a la irrupció de la Covid.

Reivindicar l’arquitectura mediterrània

“Estem tot l’any a la caça d’edificis per incorporar a la llista i que puguin aportar coses als visitants”, comenta Zuzama. “Ens interessa l’arquitectura, però entenem que pot adoptar moltes formes. Potser alguns espais poden semblar modestos a nivell de detalls o d’acabats, però en el fons fan una tasca pedagògica i divulgativa. Per exemple, ensenyant com aïllar tèrmicament la llar i consumir menys calefacció a l’hivern”, recalca.

Precisament, l’edició d’enguany gira al voltant de l’arquitectura mediterrània, per reivindicar-la com una bona opció per plantar cara al canvi climàtic. “És sobretot arquitectura al carrer i fer-lo créixer als edificis”, defineix Zuzama. A la tesis que articula aquest cop el festival no és aliè que l’arquitecte a qui s’homenatja sigui José Antonio Coderch, autor de l’Institut Français, el sinuós edifici Trade de la Gran Via de Carles III o la seu de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, tots ells visitables aquest cap de setmana.

“La tasca de Coderch va ser recuperar el maó, la teula, el material que hem utilitzat tota la vida i donar-li modernitat”, il·lustra Zuzama. “Tots els seus edificis intenten aprofitar tot allò bo que tenim: el clima, poder estar amb la finestra oberta molt mesos de l’any i el confort que ens aporta, intentar estendre la casa fora, els balcons, gaudir dels patis i dels interiors d’illa o fomentar el tractament de les finestres, perquè a Barcelona necessitem persianes!”, enumera.

Habitatges, indústria i icones

A més de reflexionar sobre els avantatges de tècniques constructives tradicionals, el certamen també s’atreveix amb un assumpte candent a la ciutat, l’habitatge. “Volem obrir noves mirades -afirma Zuzama-, ser una plataforma per donar a conèixer l’habitatge social i altres formes de viure, com els habitatges cooperatius, que sorprenen per la seva valentia”.

Entre altres, Open House penetra en els habitatges del recinte de la Fabra i Coats, premiats a biennals d’arquitectuctura. “En una gran nau amb un record industrial potent, l’espai comunitari és enorme, on els veïns poden relacionar-se i fer-se’l seu. Hi vam anar fa dos anys, quan era a punt d’entrar-hi gent, i ens fa il·lusió tornar-hi i preguntar als veïns com ha canviat la seva vida”. També s’obren les portes dels nous habitatges socials de Bon Pastor, on es reallotjaran els habitants de les cases barates del barri que queden per enderrocar i que Zuzama elogia com un model d’arquitectura mediterrània: “Permet que veïns de les casetes no perdin la relació amb el carrer. Encara que passin a viure a un tercer, un quart o un cinquè, continuaran tenint espai per sortir a l’exterior, relacionar-se amb el veïns, mirar lluny… És podria dir que és una casa carrer”.

Visitants a la Casa Enric Llorens durant el 48h Open House en una imatge d'arxiu / Antonio Navarro Wijkmark / ACN
Visitants a la Casa Enric Llorens durant el 48h Open House en una imatge d’arxiu / Antonio Navarro Wijkmark / ACN

Per descomptat, brillen icones de la ciutat que captiven públic desitjós d’entrar-hi i que no necessiten gaire presentació, com la presó Model, la modernista Casa Sayrac a la Diagonal o les Torres Venecianes. En aquests casos, l’organització aconsella anar d’hora per no fer cua i no perdre gaire temps per seguir voltant per més edificis al llarg del cap de setmana. Dins de l’ampli ventall, l’organització recomana endinsar-se també a la Torre de les Aigües del Besòs, els laboratoris del Vall d’Hebron, la Casa de la Convalescència -obra de Domènech i Montaner- o les Cases Grases de Sarrià, una finca senyorial amb decoració catalogada i que es reforma per encabir-hi pisos de luxe.

Un altre indret on és difícil penetrar-hi si no fos per Open House són els pavellons construïts per als treballadors de Seat a la Zona Franca, un emblema de l’arquitectura industrial adaptat a les necessitats socials, a parer de Zuzama: “Tenen valor d’arquitectura moderna, amb un ús de material arriscat i valent per a la seva època. Estan construïts amb alumini, perquè són molt a prop del nivell del mar i el terreny aguantava poc pes, i van fer una estructura molt lleugera. A més, van generar per primera vegada espais buits entre ells per donar una mirada verda i van introduir elements per millorar les condicions dels treballadors. Els pavellons dels menjadors són una petita joia”.

Encara que no quedi prou temps per gaudir de tot, Open House també ofereix itineraris descarregables a la web del certamen i que es poden recórrer en qualsevol moment. A Barcelona, en destaca una guia per resseguir interiors d’illa de l’Eixample amb noms de dona i descobrir la biografia de cadascuna d’ella i una altra per revisitar les places de Gràcia.

Nou comentari

Més notícies
Collboni, Escudé i Simón a l'acte de descoberta de la placa a la Torre de l'Aigua del Besòs / Ajuntament de Barcelona

La rehabilitació de la Torre de les Aigües del Besòs, premi Europa Nova 2021

La recuperació del conjunt patrimonial llueix la placa que la distingeix com a guanyadora del guardó de la UE
La companyia Buffalo Bill a Barcelona

Quan Barcelona acollia zoos humans com a espectacles

Barcelona, juliol de 1897, un gruo d'aixantis, provinent de Ghana, arriba a la ciutat. Abans han passat per diverses ciuiats angleses i franceses. No venen a fer turisme
Amb la col·laboració de Passejant per Barcelona